Recuperaran els boscos de ribera de l’Ebre, Glorieta i Francolí
El president del Parlament, Josep Rull, visita els projectes de custòdia de l’Associació L’Aube, una eina que permet la col·laboració activa entre propietats privades i entitats ambientals
Una agrupació de cinc entitats de Tarragona, Barcelona i Girona de l’àmbit de la conservació i gestió d’espais naturals impulsen el projecte ‘Ribérate’, centrat en la revaloració i conservació dels boscos de ribera. A la demarcació de Tarragona hi participen tres entitats: l’Associació l’Aube, l’Associació Aurora‐Salut Mental, Territori i Paisatge i l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN). El projecte s’executarà al llarg de 2024 i 2025.
Es tracta d’un dels 56 projectes escollits en la convocatòria de subvencions per al suport a projectes transformadors per a la promoció de la bioeconomia lligada a l’àmbit forestal i la contribució a la transició ecològica, que compta amb el suport de Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico en el marc del Pla de Recuperació.
El projecte ‘Ribérate’ té com a objectiu generar bioeconomomia a través de la revaloració dels serveis ecosistèmics que ofereix el bosc de ribera, en aquest cas de l’Ebre, el Francolí i el Glorieta. En conjunt, als boscos d’aquests tres rius de la demarcació es portaran a terme accions per la millora de la biodiversitat i l’eliminació d’espècies invasores.
Així per exemple l’Associació l’Aube, entitat sense ànim de lucre amb seu a la població riberenca de Móra la Nova, encara que també desenvolupa projectes a Terra Alta, Priorat i Baix Ebre, portarà a terme accions a les illes compreses entre Móra d’Ebre i Miravet i les seues riberes. «Farem actuacions de millora de la diversitat i conservació d’hàbitats, com la retirada d’espècies invasores, plantacions d’arbres de ribera autòctons i instal·lació de caixes niu. També volem recuperar el pasturatge amb rucs», explica al Diari Ismael Bentieb, responsable de projectes de l’Associació l’Aube. «També farem activitats de conscienciació i itineraris saludables a peu per les riberes». Entre les principals espècies invasores afectades al bosc de ribera de l’Ebre que es retiraran hi ha l’auró americà, que té una dispersió molt alta i no deixa créixer els altres arbres.
On una altra espècie invasora, en aquest cas l’ailant, genera molts maldecaps és a l’entorn del riu Glorieta, a l’Alt Camp. L’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN) fa una dècada que hi lluita, ja que és un arbre provinent de la Xina que creix molt ràpid, impedint als altres créixer i que és tòxic per a ells. A més, l’estructura de les seues branques impedeix que les aus hi puguen nidificar «i això és catastròfic», en paraules del president de l’associació, Jesús Ortiz.
L’entitat promourà accions per eliminar aquest arbre invasor i, després de tractar la seua fusta, es deixarà en alguns punts per crear refugis de fauna. «La qualitat de la fusta és dolenta i per a biomassa no serveix. Però sí que serà una font d’aliment per a invertebrats, tèrmits i escarbats... Que alhora són l’aliment de molts ocells. També podrà servir de refugi per a rosegadors, llangardaixos i fins i tot per a fongs», detalla el president. També de cara a la propera tardor s’instal·laran caixes niu ja que «tenim boscos immadurs, d’arbres petits que no poden créixer i no donen refugis a ocells o ratpenats».
Per un altre costat les xarxes socials han generat massificació al Niu de l’Àliga, que ha comportat soroll i residus. Per això l’entitat farà accions de sensibilització, una de les quals serà la creació d’un joc de cartes sobre els rius i els ecosistemes fluvials i les afectacions humanes, enfocat especialment als adolescents.
Un cas d’èxit
El president del Parlament Josep Rull va visitar ahir l’Associació l’Aube, en una trobada concertada des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura. Rull va poder conèixer projectes demostratius de custòdia, una eina que permet la col·laboració activa entre propietats privades i entitats ambientals del territori, i projectes de restauració d’hàbitats, de control d’espècies exòtiques i de difusió dels valors naturals a l’Illa de l’Aubadera. Després també va visitar la Picossa, on s’han recuperat antics camps de conreu per fer-hi sembrats.