Recuperant l’esplendor de l’art i el patrimoni danyat pel pas dels anys

Compartint seu amb l’Escola per l’Art i la Cultura a Tortosa i amb vistes a la muralla del Rastre, les tècniques de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Tarragona treballen de forma científica i meticulosa per recuperar l’esplendor de quadres, escultures, llibres, material científic i molts altres elements antics pertanyents a ajuntaments i institucions de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès.

Es tracta d’un equip format íntegrament per dones: Maria Mauri, Blanca Muñoz, Amàlia Granell, Sílvia Panadell, Mireia Alonso i Roser Bonfill, amb la direcció de Carme Clemente.

Des del 2009 han recuperat al voltant 350 obres d’art i elements patrimonials de la demarcació, en un taller que ha de mantenir una temperatura i humitat constants (compten amb humidificadors, ja que, segons el vent que bufa a Tortosa, la humitat baixa en picat).

En algunes ocasions també treballen in situ, com ara en la recuperació dels elements del Portal del Romeu, al mateix nucli antic de Tortosa, o la Font del Centenari de Tarragona, després dels danys ocasionats per una acció vandàlica.

Actualment centren els seus esforços en la recuperació d’un gran conjunt mural procedent de Valls, en tres llibres antics del castell d’Escornalbou i en una talla de fusta gòtica del monestir de Poblet.

En las seua tasca actual, Amàlia Granell i Sílvia Panadell s’han de situar pràcticament al damunt d’una pintura de grans dimensions de l’artista de Prat de Comte Joan Lahosa, propietat de la Germandat de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Valls, que forma part d’un retaule que es trobava a l’antiga església de Sant Francesc de la capital de l’Alt Camp. «Tot i que no és molt antiga, data del 1946, es trobava en molt mal perquè estava en una església abandonada, amb danys pels excrements de coloms i actes de vandalisme», explica Carme Clemente.

En una altra sala del taller, Maria Mauri treballa en un dels llibres de la biblioteca de castell d’Escornalbou, una Pharmacopeia ( recull de receptes i fórmules de farmàcia) que data del 1675. «El llibre tenia les cobertes molt trencades, amb el pergamí deshidratat, i amb alguns forats d’insectes a l’interior, entre altres problemes», explica Mauri.

Posteriorment es recuperarà també un llibre manuscrit de capbreus del 1685, tot apunta que de documents notarials de la zona de Cambrils i Montbrió, tot i que encara s’ha de fer la recerca prèvia als treballs de restauració, «una feina imprescindible per determinar tot allò que cal saber abans de començar», explica Clemente.

Especialment rellevant és el tercer dels llibres procedent d’Escornalbou: un incunable de 1488, compendi del codi civil del jurista Pauli di Castro. Tal i com recorda Blanca Muñoz, els incunables són els primers llibres impresos de la història, entre el 1450 i el 1500, immediatament després del naixement de la impremta. «Aquí encara estem en procés de l’estudi històric; és molt únic i especial», comenta.

Així, la intervenció prevista serà molt minimalista. «Intervindrem només en les parts del llibre que tinguin alteracions perilloses per a la seva estabilitat», comenta Muñoz. I és que el màxim respecte a l’original, intervenint només en allò imprescindible per garantir-ne la conservació, és una de les premisses de treball d’aquestes especialistes.

En aquest sentit, cal destacar també la intervenció que estan duent a terme per recuperar una talla gòtica del Monestir de Poblet, que havia estat repintada amb pintura plàstica anys enrere. En aquest cas, el treball de Roser Bonfill està consistint en retirar tota aquest capa de pintura sobreposada sense cap criteri, a més d’un tractaments contra insectes xilòfags, entre altres mesures de preservació.

Entre les principals i més recents actuacions en què ha treballat la Unitat hi ha, precisament, la restauració i conservació de més d’un centenar de peces d’art del Monestir de Poblet, que inclou dos escuts heràldics inèdits del segle XIV.

La col·lecció es classifica en obra pictòrica, obra escultòrica i orfebreria. Es tracta d’un fons d’art compost de més de 100 peces propietat del Monestir de Poblet, fruit de donacions o de fons propi que conté objectes litúrgics d’orfebreria, peces d’alabastre i de vidre, taules pintades, pintures sobre tela i metall, escultures de fusta i ivori, entre d’altres.

Un conjunt de gran singularitat històrica i artística, d’entre les quals destaquen dos pavesos de fusta amb pergamí policromat d’època medieval, la talla excepcional del crist d’ivori i diferents peces d’argenteria. Una exposició sobre el treball que ha suposat es pot veure actualment al mateix monestir.

Una altra de les actuacions especialment recordada és la restauració del retaule de les santes i copatrones de Tortosa Càndia i Còrdula, de la catedral de Santa Maria. El conjunt escultòric, que data de 1671, fa 5 metres d’ample per 7 d’alçada i va estar durant dècades fragmentat en 33 peces i emmagatzemat en unes dependències annexes del temple. S’hi van destinar més de 30.000 hores de treball i va retornar a la catedral l’any 2017.

Entre els treballs de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals hi ha la recuperació també bona part del material científic històric de l’Observatori de l’Ebre, d’elements etnogràfics de la Creu Roja Tortosa, pergamins de la Selva del Camp o antics plànols de Cambrils.

La Unitat ofereix també un treball d’assessorament a ajuntaments i organismes, i estudis de conservació preventiva. N’han fet per a la col·lecció pictòrica de la Fundació Cinca Piqué (Tortosa), per a l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan sobre la col·lecció de Robert Anglada, o al de Tortosa sobre la de pintor Gimeno.

«Una altra funció en la que volem posar molt èmfasi és precisament la transferència de coneixement i la difusió, amb xerrades, exposicions i publicacions, com la DeRestaura», remarca Clemente.