Reclamen celeritat en la construcció de l’accés a l’AP-7 al Montsià

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquesta setmana el conveni entre el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i la Generalitat de Catalunya per a l’execució d’actuacions de millora a l’AP-2 i l’AP-7 per valor de 250 milions d’euros, entre les quals hi ha la nova sortida de l’autopista a la comarca del Montsià, concretament al terme de Masdenverge. Les obres seran finançades per l’Estat i executades per la Generalitat. La previsió del Govern català és poder treure a licitació el projecte durant el 2025.

L’obra és una reivindicació històrica del territori, ja que el Montsià és l’única comarca sense accés a l’autopista. La sortida d’Amposta es troba al terme de l’Aldea (Baix Ebre) i la d’Ulldecona, al de Vinaròs (Baix Maestrat, ja a la comunitat Valenciana). El nou punt d’accés és especialment demandat pels municipis de l’interior de la comarca del Montsià, on es veu com un revulsiu a nivell econòmic i com una eina per impulsar el turisme d’interior.

L’alcalde d’Amposta també valora la necessitat de l’obra. «No pot ser que tinguem una via ràpida que ens trinxa el territori i a la qual no puguem accedir de forma ràpida», comenta al Diari. En el cas de la capital del Montsià, l’accés es preveu també prop del polígon Tosses i de l’ampliació de l’Oriola, de manera que «millorarà la competitivitat de les empreses instal·lades o que s’hi vulguen ubicar», segons remarca Tomàs.

Circumval·lació de Masdenverge

L’alcalde de Masdenverge, René Gonel, es mostra molt satisfet que aquest nou accés a la via ràpida es faci al seu terme municipal, tot i que el punt exacte encara s’ha d’acabar de concretar. Gonel insisteix en la necessitat de coordinar aquesta obra amb una altra demanda històrica del municipi, com és la construcció d’una circumval·lació de la carretera T-344, que travessa la població. És una travessera molt perillosa, per on passen uns 6.000 vehicles al dia, «on hi ha hagut atropellaments mortals i s’hi ha de posar solució», afirma.

El tram de l’AP-7 a la comarca del Montsià és també un punt negre de la xarxa viària, i té un dels radars de tram que més sancions imposa. A més, no disposa de cap àrea de servei ni de descans, ja que les més pròximes són a l’Aldea o a Benicarló.

Al seu pas per Freginals és on va tenir lloc el 20 de març del 2016 el tràgic accident d’autocar en el que van morir 13 joves d’Erasmus que tornaven a Barcelona després de passar un dia a les Falles de València.

Aquest tram de la via també ha quedat exclòs de la construcció d’un tercer carril, com si que es projecta al llarg de la comarca del Baix Ebre, per fer front a la gran densitat de trànsit i l’accidentalitat que pateix l’autopista des que és gratuïta.

Accidentalitat nocturna

L’estudi ‘Conducció nocturna: risc, accidentalitat i percepció dels conductors espanyols (2013-2023) , de la Fundació Línea Directa, situa el tram de la carretera AP-7 entre els quilòmetres 328 i 345 com el més perillós d’Espanya per a conduir de nit, amb 18 morts en aquest període (entre els quals les víctimes de l’accident de Freginals). El segueixen un tram de l’N-340 al nord de la província de Castelló (km 1028-1043), amb 13 víctimes mortals, i l’ A-7 a Màlaga (km 167 i 177), amb 11.