Pas endavant de l’Estratègia Delta: liciten l’estudi per reforçar el front litoral amb sorres marines

Pas endavant de la Generalitat en l’Estratègia Delta i el projecte per reforçar el frontal deltaic amb sorres marines. El Departament d’Acció Climàtica, a través de Forestal Catalana, ha tret a licitació el «Servei per a la redacció dels documents inicials del projecte de restauració d’ecosistemes costaners de la Xarxa Natura 2000 al front litoral del Delta de l’Ebre», segons publica el Butlletí Oficial de la Unió Europea. Es tracta de l’estudi per definir com s’haurà d’executar l’aportació d’arenes marines a les zones més afectades per la regressió.

L’Estratègia Delta de la Generalitat planteja abordar la problemàtica de la regressió i la inundació del delta de l’Ebre «amb actuacions basades en la natura». En el cas concret del front litoral proposa una recuperació d’ecosistemes i la gestió activa de les platges mitjançant l’aportació de sorres marines (model holandès), extretes de diferents punts del fons marí davant del mateix Delta o zones que originen problemes associats a l’ excés de material, com és el cas de la bocana del Fangar.

Mitjançant l’aportació de sorres es reforçarà el sistema platja-duna-saladar en punts seleccionats del litoral per tal de millorar la seva resiliència i evitar el deteriorament de determinats hàbitats i espècies d’interès comunitari, segons es detalla al plec de prescripcions tècniques del contracte.

L’objectiu de l’alimentació amb sorres és recuperar amplades de platja i perfil submergit per tal de millorar la resiliència de sectors del front costaner del delta de l’Ebre vulnerables a les tempestes marines i el canvi climàtic.

Les zones a alimentar són les actualment sotmeses a problemes de regressió i vulnerabilitat més greu: Trabucador, illa de Buda i Platja de la Marquesa-Bassa de l’Arena; mentre que les zones font per a la extracció de sediments a utilitzar en la alimentació són dipòsits històrics de sorres marines i àrees que actualment estan sotmeses a una acumulació activa de sediment: la bocana de la badia del Fangar i el sector de la desembocadura del riu Ebre.

Prèviament, la Generalitat ja va encarregar i disposa d’una batimetria de la zona i també d’un estudi de disponibilitat de les sorres, que quantifica en 42 milions de metres cúbics els susceptibles de poder ser extrets i usats.

«Es tracta de definir tot allò que plantegem fer al frontal del Delta, que bàsicament és obrir la bocana del Fangar, reforçar la platja de la Marquesa i bassa de l’Arena, el frontal de l’illa de Buda i el Trabucador», explica al Diari Jesús Gómez, director dels serveis territorials d’Acció Climàtica a les Terres de l’Ebre. «La idea és que l’empresa que s’adjudique el projecte detalli com s’ha d’executar i d’on s’han d’agafar les arenes», explica.

La proposta de la Generalitat posteriorment haurà de ser validada amb el Ministeri per a la Transició Ecològica a la Taula Bipartida. Si hi ha llum verda, llavors serà el torn dels projectes executius per a cadascuna de les zones, amb els corresponents estudis d’impacte ambiental.

«La part prioritària serà l’obertura de la bocana del Fangar i el reforç de la zona de la Marquesa», detalla Gómez.

L’objectiu de la Generalitat és adjudicar aquestos treballs a finals d’any o principis del que ve. La redacció té un termini de sis mesos, pel que a la tardor del 2024 es preveu comptar ja amb el projecte.

Aquesta és una de les línies principals d’actuació de l’Estratègia Delta, que compta amb una dotació global de 80 milions d’euros. «Actualment s’està treballant en l’obra de reforç de les guardes de les llacunes del Delta, ara iniciem el projecte del frontal i també estudiem amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i el Ministeri l’execució de la prova pilot d’aportació de sediments, acumulats al pantà de Riba-roja», segons detalla Gómez.