Obre la nova sala del Museu de Tortosa amb l’obra de Querol, Gimeno i Casanova
L’exposició ‘Entre dos segles. Artistes tortosins en temps de canvi’ consta d’un total de 55 obres, amb cessions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museo del Prado i diverses col·leccions privades
La nova sala del Museu de Tortosa, al complex de l’antic escorxador modernista vora el riu Ebre, va obrir ahir les seues portes i ho va fer d’una forma excepcional: amb l’exposició estable 'Entre dos segles. Artistes tortosins en temps de canvi' , dedicada a tres referents com són els pintors Francesc Gimeno i Antoni Casanova Estorach i l’escultor Agustí Querol. La mostra, que es podrà veure almenys durant tot el 2025, consta de 55 obres, procedents del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu del Prado, els fons municipal i cessions de col·leccions privades de Tortosa, Amposta, Madrid o Santander.
«Obrim les portes d’un nou espai expositiu, que suposarà un salt endavant pel Museu de Tortosa, amb obres de tres artistes que posades en context en un mateix espai ens ajudaran a ampliar la visió d’aquests referents culturals», va afirmar l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, que ahir juntament amb la regidora de Cultura, Mar Lleixà, van inaugurar l’exposició i van agrair la «generositat dels col·leccionistes particulars» que han cedit les obres per ser exposades , així com del MNAC, que ha cedit vuit peces i el Museu del Prado, que n’ha deixat una. L’exposició es completa amb catorze obres del fons municipal. «Es tracta d’una exposició extraordinària, que sorprendrà i que estic convençuda serà pol d’atracció de visitants al Museu», assegurà Lleixà.
La mostra ha comptat amb tres comissaris: Jordi Carbonell, doctor en història de l’art i expert en Francesc Gimeno; Núria Gil, doctora en història de l’art per la URV i experta en Agustí Querol i Aleix Roig, doctor en estudis humanístics per la URV i expert en Antoni Casanova Estorach.
Cadascun dels tres artistes tortosins que protagonitzen l’exposició tenen maneres distintes d’aproximar-se a l’art i de relacionar-se amb els poders de l’època. Així, Antoni Casanova Estorach va desenvolupar una trajectòria plena d’èxits i reconeixements a Roma i París; Francesc Gimeno i Arasa va viure a Barcelona al marge del món artístic i va ser valorat al final de la seua trajectòria i sobretot després de la seua mort, i l’escultor Agustí Querol i Subirats va residir a la capital de l’Estat, on es va convertir en el representant més important de l’art escultòric oficial.
L’exposició disposa d’un espai de benvinguda de presentació dels tres autors, des d’on es pot iniciar la visita als àmbits expositius que queden delimitats per unes parets mòbils.
Jordi Carbonell defineix Gimeno com a pintor excepcional, «atesa la seva independència respecte als moviments artístics» predominants a l’època. Així, va desenvolupar una obra «que avui en dia es valora tant per la seva qualitat com per l’originalitat, així com per l’autenticitat expressiva». Es va dedicar a plasmar el seu entorn «d’una manera temperamental».
Aleix Roig detalla sobre Casanova Estorach que va ser un pintor que des d’un origen humil al barri de Remolins va arribar a l’elit artística internacional. El tortosí va destacar sempre pel seu virtuosisme i per saber copsar els gustos de l’època per assolir un gran èxit.
Per últim, Núria Gil va remarcar també la trajectòria d’Agustí Querol fins a situar-se entre els cercles artístics i de poder a Madrid, amb un important taller d’escultura. «Es poden trobar moltes obres seues als països de Llatinoamèrica i al Prado, una obra de Querol presideix una sala dedicada a l’Academicisme del segle XIX», recordà.
L’Ajuntament preveu organitzar jornades de portes obertes a l’exposició en els propers mesos.
Des del grup de l’oposició de Junts per Tortosa, s’ha celebrat l’obertura de la nova sala del Museu, «executada l’anterior mandat». Amb tot, la portaveu i exalcaldessa Meritxell Roigé lamentà que l’obertura de la sala «hagi estat retardada més d’un any».
Segons s’ha argumentat des de l’actual govern municipal, es va haver de refer el sistema de climatització de l’espai per adaptar-se als paràmetres que demanaven el MNAC i el Prado per poder cedir les obres i fer-ne una conservació adequada.