Marta Martínez: «L’Administració de justícia, avui dia, és arcaica»

Té un forat a l’agenda d’una hora, just després d’una mediació, així que acordem de trobar-nos a la bonica seu que té el Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa (ICAATOR), a les portes del casc antic de la ciutat. Marta Martínez (la Sénia, 1967) es mou amb la mateixa decisió per la seu del Col·legi com s’articularan després les seues paraules: determinants, segures, però sempre expressives, properes, amables. Martínez és, des de fa quatre anys, la degana de l’ICAATOR, convenint-se en la primera dona degana en els cent vuitanta anys d’història del col·legi. Presideix també la Comissió de Mediació i ADR del Consell de l’Advocacia de Catalunya i va promoure la creació del Centre de Mediació de Dret Privat de les Terres de l’Ebre, adscrit al col·legi tortosí. Per això la meua sorpresa és majúscula quan diu: «jo, en realitat, volia ser metge».

Com va ser això?

Jo sempre havia tingut la intenció de ser metge, però em van copsar molt els atemptats d’Atocha als advocats, de 1977. Llavors em vaig començar a interessar per l’advocacia i el dret laboral. M’interessava la figura de l’advocacia com a defensor de la llibertat i dels drets. Això va ser el que em va fer plantejar una reivindicació cap a la meua professió i futur. D’alguna manera sempre he estat molt reivindicativa i batallant per tot, defensant sempre el canvi cap a l’excel·lència, podríem dir.

Les llargues hores d’estudi de Dret no li van fer temor?

No, i sempre vaig treure bones notes. Vaig començar a estudiar Dret l’any 1985 a Barcelona. El bar restaurant més gran que hi havia era el que estava a la facultat. Era un bar amb una facultat i no a la inversa... Un professor em va dir que la memòria és com un múscul dins del cervell i com més la fas treballar, més et dona. Igual que quan entrenes per fer una marató. S’ha de treballar el múscul de la ment per poder arribar a aconseguir els teus propòsits.

Es considera vostè una persona valenta?

Sí, em considero valenta i amb les idees clares. En primer lloc perquè sempre he defensat molt els drets de la dona, la dona com a directiva o posicionada en l’alta direcció, en ser líder també... I també en la defensa del català. A la facultat, estudiava en castellà però presentava els examens en català. Continuo defensant la llengua.

Creu que la figura de l’advocat ha anat perdent prestigi?

Sí, i precisament crec que l’advocacia és un operador jurídic necessari per posar pau al món. Però no tot ha de ser un litigi... Jo abandero aquest tipus de missatges. Cada cop hi ha un increment de la judicialització dels conflictes i dels problemes de la gent. Però no tot s’ha de portar al jutge. Els advocats hem de ser capaços de derivar els conflictes a altres professionals: mediadors, tercers neutrals experts en la matèria...

Aquí entra en joc la mediació?

És que en molts conflictes qui millor pot solucionar-los no és el magistrat o jutge sinó les mateixes parts, especialment en aquells problemes més familiars o mercantils. I un advocat és el professional més preparat per saber quina és la via més adequada per solucionar el problema, ja siga per la via judicial, per la mediació, negociació, col·laboració... En determinades situacions, un metge, un arquitecte o un psicòleg podrà ser mediador assistint a les parts i podent arribar a un acord sense haver de passar pel jutge. D’aquesta manera s’estalvia temps. L’Administració de justícia avui dia no està funcionant, és arcaica, i la gent no està resolent els seus conflictes. La gent no coneix la mediació i és per això que intentem fer tasques per donar-la a conèixer. L’advocat és la persona on acudir si tens un problema, i ell et derivarà a la persona adient. Som els autèntics gestors del conflicte.

Què és el pitjor de la seua faena?

Crec que és una faena molt dura. La falta d’eficàcia de l’Administració de justícia em pertorba, sí. Però també la societat de la immediatesa en què vivim. Hi ha clients que et truquen en dissabte, en diumenge, a deshores... Estar disponible al 100% tots els dies de l’any és molt dur. A això cal sumar-hi que la feina dels advocats va lligada a conflictes que també segueixen el seu curs, malgrat tinguen el dia lliure. Vull dir que el conflicte no s’atura encara que no estiguem treballant. Sols quan s’atura és al mes d’agost, la part civil. Un pare segueix sense poder visitar el seu fill, per exemple, encara que tu estigues de vacances.

I com s’evadeix d’un mal dia?

Corro. Corro molt. Córrer m’allibera... Sóc maratoniana. Primer va ser la marató de Roma el 2009 i després ja no vaig parar: la de Berlín, la de Londres, la de Barcelona, la de Nova York, la de Chicago... Jo al principi sortia a caminar i mica en mica anava corrent cada cop més estona, fins que ja corro entre 18 i 24 kilòmetres cada setmana, quan surto a la muntanya. Visc a la falda dels Ports i pujar a Pallerols o a l’Airosa de Mas de Barberans és un privilegi.

Personal

Martínez es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1990. Exerceix com a advocada des del seu propi bufet, a la Sénia. Martínez ha format part de la Junta de Govern de l’ICAATOR des de l’any 2009, i durant els darrers quatre anys ha ocupat el càrrec de degana i amb anterioritat dos anys com a vicedegana.

Viu i treballa al seu bufet de la Sénia, excepte quan s’ha de desplaçar a Barcelona, Madrid o Tortosa. «Jo això ho defenso molt. Es pot viure i exercir la professió i tenir un càrrec públic a un poble de 6.000 habitants».

Martínez defensa el català a la justícia però també en tots els àmbits de la vida quotidiana. «El català és una llengua oblidada, perquè els qui la sabem no la parlem. Els únics que podem defensar-la som nosaltres».