«La interconnexió de xarxes és una solució del segle passat»

La Intercol·legial de les Terres de l’Ebre, que agrupa prop de 3.000 professionals de diversos àmbits, considera un error i una proposta del segle passat portar aigua de l’Ebre a Barcelona per fer front a la sequera, connectant la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la del Ter-Llobregat. En un comunicat, les delegacions ebrenques dels col·legis d’arquitectes, arquitectes tècnics, infermers, advocats, treballadors socials, enginyers, professionals de l’activitat física i l’esport, metges i procuradors, aposten per una política de redistribució territorial. «Per una millor sostenibilitat cal apropar la població i la indústria cap a les zones on es disposa dels recursos (aigua, electricitat, ...) i no haver de desplaçar els recursos propis d’un territori cap a les grans àrees metropolitanes», afirmen.

També remarquen que s’ha d’apostar i invertir per tal de reduir el malbaratament d’aigua, tenint en compte «els estudis que ens indiquen que hi ha poblacions on més del 40% de l’aigua que es gestiona es perd per la xarxa de distribució».

Els professionals ebrencs també recorden que Catalunya disposa aproximadament d’uns 600 quilòmetres de costa, «la qual cosa fa que l’aigua del mar sigui una alternativa a tenir molt en compte». A més, defensen que el tractament d’aigües residuals, el reciclatge i la reutilització són tecnologies provades i contrastades que van en augment i que cal potenciar.

«En ple segle XXI cal prendre decisions pensant amb la sostenibilitat i l’economia circular, per la qual cosa pensem que les inversions que cal realitzar han d’estar alineades amb els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), i no amb la interconnexió de xarxes, que és una solució del segle passat».

Un posicionament totalment contrari al que ha expressat l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, de Camins, Canals i Ports, i el d’Agrònoms i Economistes, que insisteix en l’aigua de l’Ebre com a solució a la sequera de Barcelona, amb la construcció d’una canonada de 65 km per unir el CAT amb el sistema Ter-LLobregat.