La Festa del Renaixement de Tortosa tanca portes amb un èxit de participació

La Gran Desfilada amb els grups participants posaven el punt i final ahir al vespre a quatre dies de retorn al segle XVI

Les portes que obrien pas a l’esplendor de la Ciutat de Tortosa fa 500 anys, en ple Renaixement, ja s’han tancat per 27a vegada i és el moment de fer balanç i caminar cap a la pròxima obertura el juliol de 2025. Les primeres valoracions arribaven a peu de carrer, plens a vessar, just abans de l’inici de la Gran Desfilada i actuació dels grups participants que aplega 600 persones que omplin de color els carrers compresos entre el Parc Municipal Teodor Gonzàlez i el nucli antic.

«Tanquem una altra edició de la Festa del Renaixement exitosa, cada any aquesta festa de recreació històrica supera les expectatives», valora l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan. Pel que fa a la venda d’entrades als espectacles de pagament, el regidor de la Festa del Renaixement, Víctor Grau, ha detallat que «l’ocupació mitjana ha estat del 95%, sobretot dissabte, el dia de més afluència de visitants en què bona part dels espectacles van exhaurir els passis. Els espectacles gratuïts han atret milers de persones als carrers i places de la ciutat».

Un cop acabada la desfilada, anit va celebrar-se la Gatzara e gresca per acomiadar el segle XVI, amb actuacions de Giullari del Diavolo, Grimorium, MD5, Scalarium, Leishis i Curinga, a la plaça de l’Absis. «Vam rebre la petició per part d’algunes entitats del poble per allargar la festa i vam escoltar-los i, per això, hem inclòs aquesta activitat després del tancament de portes», diu Grau.

També ha tornat a funcionar l’àrea d’autocaravanes habilitada a l’exterior del pavelló firal. Durant aquests dies s’hi han instal·lat més de quaranta autocaravanistes.

Fira del temps

D’altra banda, enguany ha tingut lloc la primera edició de la Fira dels Temps, que és la Fira Internacional d’Espectacles de Recreació Històrica, que ha rebut programadors de procedència diversa. N’han vingut de catalans, espanyols, portuguesos, francesos i italians atrets per la diversitat d’espectacles, disciplines i arts mostrades. Concretament, s’han interessat per les estrenes de la Festa, recollides a l’itinerari 8 del programa. En aquest sentit, la XXVII Festa del Renaixement ha inclòs un total de 87 espectacles i recreacions i una quinzena d’estrenes. S’han portat a Tortosa un total de 52 companyies, 34 de les quals territorials i la resta d’àmbit estatal i internacional.

De Despuig als gremis

La Festa del Renaixement de Tortosa s’ha centrat en la figura de Cristòfol Despuig, amb motiu del 450è aniversari de la seua mort. «Apostem per enfocar temàticament cadascuna de les edicions de la Festa per tal de poder aprofundir en aspectes històrics, culturals i socials de l’època que són rellevants i fer-ne divulgació», ha dit l’alcalde. Cristòfol Despuig ha centrat els continguts del programa del Renaixement i de les activitats prèvies, amb l’objectiu de divulgar la seua vida i l’obra Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa, obra referent de la prosa renaixentista catalana.

Per a la pròxima edició, ja se sap quin serà l’eix temàtic de la pròxima edició. L’alcalde Jordi Jordan ha avançat que seran les confraries i els gremis de la Tortosa del segle XVI.

En aquella època, les confraries podien tenir dos orígens: parroquials, o devocionals i gremials. Les primeres aglutinaven la població d’una parròquia o barri, i rebien el nom de la dedicació o advocació d’aquesta; n’era un exemple la de Sant Jaume. Les segones s’organitzaven d’acord amb els diferents oficis: pescadors, sastres, sabaters, fusters, etc. La prohibició a la ciutat que els diferents oficis es poguessin organitzar en gremis va fer que s’aprofitessin les confraries o associacions de devoció religioses com a instruments reguladors dels oficis.

De cara a l’any 2025 l’Ajuntament de Tortosa prepara una trobada internacional de grups Abanderats. «Som conscients que els abanderats han jugat un paper molt important, han vingut d’arreu d’Europa i pensem que calia treballar en aquesta línia per reconèixer el seu esforç», explica Víctor Grau.

Temas: