Joan Alginet renuncia a la presidència del CAT per forçar el Govern a «agilitzar el relleu»
El cap del Consorci fa balanç dels tres anys al càrrec i demana disculpes «si ha decebut» la gent de l’Ebre
El president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Joan Alginet, acaba de presentar la renúncia al càrrec aquest divendres al matí. Després de fer balanç de tres anys al capdavant del Consorci, ha emès la seva carta de renúncia a la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica amb la voluntat de forçar un relleu al CAT que es retarda ja mig any. Alginet aposta perquè el substitueixi un representant de les Terres de l’Ebre i amb «accent deltaic», i ha avançat que preveu que aquest serà el perfil del seu successor. El fins ara president del CAT ha demanat disculpes «si ha decebut» en la seva gestió, «sobretot a les persones de l’Ebre que esperaven més» d’ell. «Les regles de joc són les que són», ha lamentat.
Alginet ha anunciat aquest divendres la seva renúncia, que per primera vegada al Consorci d’Aigües de Tarragona, es produeix «sense esperar el cessament» per part del Govern. Després de molts mesos des de les eleccions i també des de la constitució del nou Govern del PSC, Alginet, que va ser nomenat per l’anterior Govern d’ERC el 2021, ha considerat «de manera proactiva» que «havia de dir adeu».
«Esperava que fos un relleu més àgil i no crec que sigui oportú esperar molt més», ha defensat. Alginet confia que amb la seva renúncia s’agilitzarà el nomenament a la presidència del CAT, perquè l’organisme «no pot parar ni dependre d’una persona o de l’acció institucional de la Generalitat», ha dit.
Un altre president del Delta
L’encara president del CAT ha celebrat que el seu successor pugui ser un representant de les Terres de l’Ebre i sobretot «amb accent deltaic». «Ha de ser algú que entengui la importància d’aquest retorn i d’aquest pacte que es va fer fa més de trenta anys, de les infraestructures de reg i del paper de les comunitats de Regants, que representen a més nou mil famílies», ha reivindicat. «Els reptes que tenim davant com a part final de la conca, i com a territori que ha sentit molts cops el greuge i la sensació de ser el cul del sac, crec que es pot resoldre amb presidències amb accent ebrenc», ha insistit.
Retorn pendent
En el seu comiat, ha reconegut que el retorn de cabals a l’Ebre i la reducció de la concessió al CAT ha sigut la seva assignatura pendent com a president ebrenc del Consorci. Alginet ha demanat disculpes, «sobretot als ebrencs» que esperaven més d’ell i ha assenyalat que «les regles del joc» i la «falta de proactivitat» no li han permès avançar en aquest objectiu, tot i que ha reivindicat «que s’ha fet més que mai».
El retorn de les concessions, ha reclamat Alginet, «no pot ser només una proclama» i ha d’anar lligat a noves infraestructures i millores, com la connexió dels municipis del nord del Camp de Tarragona a la dessaladora de Cunit (un 15% de la concessió), l’increment de l’ús d’aigua regenerada a la indústria, la futura dessaladora que reclama per a Tarragona o la millora de l’eficiència de les xarxes urbanes de distribució «on es perd molta aigua».
«El Camp de Tarragona necessita ser resilient i la seva dependència a l’Ebre atempta contra això», ha dit. El president del Consorci fins a aquest divendres també ha reivindicat que el CAT ha sigut «un mur de contenció» en plena sequera a les peticions d’agents i organismes que reclamaven l’aigua de l’Ebre per a Barcelona, «com a recurs fàcil».
Balanç de comiat
Abans de l’anunci, Joan Alginet ha fet balanç de la feina feta durant els tres anys que ha encapçalat el Consorci, un càrrec al qual va arribar enfrontant-se amb les seves pròpies «contradiccions». Dels grans projectes desplegats, Alginet ha destacat fibra òptica que monitora la canonada principal o l’entrada en funcionament de la fotovoltaica més important del sector a escala estatal. També grans obres com la variant de l’Ametlla de Mar, després del primer col·lapse que va patir la xarxa o la recent connexió de l’Espluga de Francolí al CAT, que ha acabat amb anys de restriccions i escassedat al poble de la Conca de Barberà.