Homenatge a les víctimes de la Batalla de l’Ebre en el seu 84è aniversari

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha participat a l’acte de commemoració del 84è aniversari de l’inici de la batalla de l’Ebre, en què es ret un homenatge a les víctimes i els combatents de la que va ser la batalla més sagnant i cruenta de la Guerra Civil.

L’acte, que tradicionalment es celebra a la Cota 705 de la Serra de Pàndols, on es troba el Monument a la Pau, s’ha hagut de traslladar al Casal Municipal la Pianola de Pinell de Brai, davant el risc d’incendi forestal que ha alertat el Pla especial d’emergències per incendis forestals (INFOCAT). L’homenatge ha estat organitzat per l’Ajuntament del Pinell de Brai, el Consell Comarcal de la Terra Alta i el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE). A més de la consellera, hi ha intervingut l’alcaldessa del Pinell de Brai (Terra Alta), Eva Amposta, un dels supervivents de la Lleva del Biberó, Salvador Farrés, i un grup de joves del camp de treball del Pinell de Brai.

Als anys vuitanta, l’Associació de Supervivents de la Lleva del Biberó va instal·lar a la Cota 705 de la serra de Pàndols el Cub de la Pau, i posteriorment la zona es va adequar creant-hi un mirador, que actualment s’ha complementat amb un seguit de faristols explicatius de la importància d’aquesta cota durant la batalla de l’Ebre.

La consellera Ciuró ha començat el seu discurs tot subratllant la importància de commemorar actes com el d’avui, que difonen la memòria democràtica del país. “Recordem i reivindiquem les víctimes de la Guerra Civil però especialment les de la Batalla de l’Ebre, on hi vam perdre gairebé tota una generació del nostre país; més de 100.000 baixes entre ferits, morts i desapareguts, pràcticament tot joves” ha dit.

Aprofitant la presència a l’acte dels representants dels joves del camp de treball de Pinell de Brai, Ciuró ha destacat la importància de difondre i promoure el coneixement de la memòria als més joves, ja que “com a demòcrates, tenim la obligació que la memòria arribi a les noves generacions, als joves, perquè coneguin el que va passar sense tergiversacions interessades i per evitar que fets com aquells es repeteixin”.

A banda, la consellera ha refermat la necessitat de tirar endavant la nova llei de memòria democràtica, a la qual s’ha referit com a “una llei moderna que refon, actualitza i millora totes les lleis existents al nostre país en aquesta matèria i que posa el focus en la lluita antifeixista”. A més, ha afegit que “és una llei que volem aprovar amb el màxim consens parlamentari perquè tots ens l’hem de fer nostra” i que “en memòria democràtica no hi pot haver llei de parts, ja prou que durant dècades hem hagut de conviure amb una història oficial que poc tenia a veure amb la història real”.

Han assistit a l’acte el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font; l’alcaldessa del Pinell de Brai, Eva Amposta, i la presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta, Neus Sanromà. També hi eren presents el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó; el director dels Serveis Territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre, Joan Juan; l’alcalde de Flix, Francesc Barbero; l’alcalde de Gandesa, Carles Luz; l’alcalde de Corbera d’Ebre, Antonio Álvarez; l’alcaldessa de Benifallet, Maria Mercè Pedret; el director del COMEBE, Joan Baptista Forcadell; la directora dels Serveis Territorials de Justícia a Lleida, Montserrat Messeguer; la directora dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, M. Victòria Almuni; el president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Josep Sebastià; el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Sergi Blàzquez; el secretari per a l’Administració de Justícia, Eusebi Campdepadrós, i la directora del CIRE, Annabel Marcos.

Homenatge des de fa dècades

L’homenatge a totes les víctimes i els supervivents de la batalla de l’Ebre es fa cada any des de 1980. Fins a l’any 2014 l’organitzava l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41. A partir de llavors, les institucions n’han agafat el relleu.

L’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 és una associació fundada el 1983 que agrupa els excombatents de la Guerra Civil pertanyents a la lleva republicana de 1941. Coneguda popularment com la Lleva del Biberó, la formaven uns 27.000 joves d’entre 17 i 18 anys que, convocats per la Segona República, van participar en la Batalla de l’Ebre. L’Agrupació també integra soldats de la mateixa generació que van fer la guerra amb l’exèrcit franquista. El 1999, l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó va rebre la Creu de Sant Jordi.

La presència de supervivents, cada cop més reduïda per motius d’edat, ha donat pas al protagonisme de les seves famílies, i també a la participació d’associacions memorialístiques que cada any pugen a l’acte d’homenatge a la Cota 705.

La Lleva del Biberó

L’abril de 1938, Azaña i Negrín signaven el decret de mobilització de tots els homes de la zona republicana nascuts el 1920. Es van mobilitzar més de 30.000 homes, la major part dels quals eren catalans i valencians, que tenien divuit anys acabats de complir o tan sols disset anys i escaig. Aquella lleva s’anomenaria “del biberó” per unes declaracions de Federica Montseny (exministra de Sanitat i Assistència Social del dotzè govern de la II República), que va exclamar: “Però si molts encara deuen prendre el biberó!”

La Lleva del Biberó, per tant, era la desesperada resposta del govern de la República a l’avanç de les tropes rebels franquistes. Tot i que, inicialment, els integrants de la Lleva del Biberó havien de desenvolupar tasques auxiliars i logístiques, els comandaments militars republicans aviat els van abocar a la primera línia del front. Tres mesos després de la mobilització (juliol de 1938), van combatre en les mortíferes batalles de l’Ebre i del Segre: van ser situats a primera línia en les operacions militars de Pàndols i Cavalls (Terra Alta), el Merengue (la Noguera) i Valadredo (Pallars Sobirà). Acabada la guerra, els supervivents van acabar als camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià (Rosselló-Catalunya Nord); o als camps de treballs forçats franquistes d’arreu de la península i del protectorat del Marroc.

Salvador Farrés, membre de la Lleva del Biberó

El manresà Salvador Farrés i Oliveres va pertànyer a la Lleva del Biberó. Va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà el 27 d’abril de 1938, amb 18 anys. El primer contacte amb la batalla de l’Ebre va ser als boscos de l’alt Pallars on va entrar al cos de sanitaris. Del Pallars va anar a Serós i d’allà a Móra la Nova, Tivissa i la Bisbal de Falset. Aquí la seva feina fou localitzar i recollir ferits i morts, i també va haver de treballar a intendència buscant menjar pels masos.

Al Priorat el van fer presoner i el van enviar al camp de concentració d’Astorga (Lleó), on va estar tres mesos fins que li arribà l’aval que havia demanat per carta a la seva família, amb data del 25 de gener del 1939. Del camp en va sortir l’11 de març de 1939, però se’l van quedar per fer de soldat, aquesta vegada del bàndol franquista. Destinat a la Corunya, posteriorment el duen a Àvila i a Ciudad Real en el marc de les preparacions per a l’assalt definitiu a Madrid, però s’acaba la guerra i torna a Galícia, on estarà uns anys a la caserna de Pontevedra. Finalment, va ser llicenciat definitivament el 5 d’octubre del 1945.