«Encara cal fer molta sensibilització sobre l’autisme i donar-lo a conèixer»

L’Auditori Sixto Mir de la Ràpita es va omplir ahir en el marc de la III Jornada «Parlem d’Autisme», organitzada per l’Associació Trastorn Espectre Autista de les Terres de l’Ebre (ATEATE), entitat nascuda el 2008 amb l’objectiu de donar suport i millorar la qualitat de vida de les persones amb TEA i el seu entorn. Aquesta és la tercera jornada, després de dues celebrades a Tortosa, amb més de dos-cents assistents.

«Enguany ho fem a la Ràpita per primer cop perquè considerem que també ens hem de moure per tot el territori, i que cada any pugue ser a un lloc per arribar a més gent», explica la presidenta d’ATEATE, Noèlia Benet. L’objectiu de la jornada és apropar el Trastorn de l’Espectre Autista a la societat, «ja que cal fer molta conscienciació i sensibilització perquè el nostre dia a dia sigue el més pla possible».

La presidenta reconeix que si bé en els últims anys sí s’està parlant més de l’autisme, encara hi ha molt de desconeixement. «Però un cop una persona coneix algú amb TEA o coneix què és l’autisme, la seua actitud canvia. Per això cal conèixer-lo, no jutjar i acompanyar la persona». La jornada va tractar temàtiques molt diverses al voltant del TEA, ja que, en paraules de Benet «cada persona és diferent».

D’entre les diverses xerrades també hi va haver la participació de Pau Brunet, nen diagnosticat amb autisme d’alt funcionament que s’ha alçat com un divulgador sobre les realitats del TEA i està apareixent a nombrosos mitjans de comunicació. Acompanyat del seu pare Fèlix Brunet, van oferir una xerrada divertida i molt interactiva davant d’un públic essencialment femení, a més de xiquets i persones amb TEA. Un moment especialment emotiu va ser quan Hugo, de sis anys de Móra d’Ebre i amb autisme, va saludar-lo i va donar-li les gràcies per haver vingut a la Ràpita.

El pare va explicar com el diagnòstic d’un fill amb autisme es viu com un dol, amb les seues etapes pròpies de negació, ira, culpa... «Pots fer-te la víctima o tirar endavant davant del diagnòstic... I finalment arriba l’aprenentatge, que és l’important». La vida de la família, va explicar el pare, canviarà amb el diagnòstic, i és amb el coneixement dels professionals que tot podrà encaixar.

Pau va explicar que no li agraden els sorolls forts, que té pensaments obsessius i s’interessa per dades curioses i molt concretes, com els mecanismes d’algunes estructures, i que necessita d’espais tranquils a l’escola. «A vegades el meu cervell m’odia», va expressar. En els darrers mesos alguns vídeos de Pau divulgant aspectes de l’autisme s’han fet virals. «Ell s’ho passa molt bé fent els vídeos. Però el més important de tot plegat és que hem aconseguit parlar de l’autisme. Hem intentat aportar una mica de llum. Hi ha famílies que ens escriuen i ens diuen que gràcies als nostres vídeos ja no amaguen que el seu fill és TEA. I a Pau li ha pujat l’autoestima i l’autoconeixement, gràcies a tot això. Li ha donat molt d’amor propi, quan fa uns anys no en tenia», va cloure el pare. De fet, aviat traurà un llibre.