El projecte d’una jove pot salvar els coralls tropicals del canvi climàtic

És un prototip d’una alumna de l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya, a la Ràpita

El projecte d’una alumna de l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya, ubicat a la Ràpita, podrà ajudar a regenerar fins a cinc vegades més ràpid els coralls tropicals, una espècie que està desapareixent a passes agegantades.

A Idoia Bonilla (Cervelló, 23 anys) sempre li ha agradat el mar i s’hi ha volgut dedicar. En el moment d’escollir un cicle de formació superior buscava un d’específic vinculat als cultius de mar. Hi havia molt poca oferta, però va trobar l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya, a la Ràpita, i va decidir visitar les instal·lacions. «Em van fer una visita guiada per totes les instal·lacions i vaig veure que el 60% de la formació era pràctica, i això a mi m’interessava molt. Ja vaig preguntar si sobre conservació podria fer alguna cosa, i enfocar-ho cap a la branca que m’interessava. I ja el primer dia de la visita vaig preguntar sobre els coralls», explica al Diari. Així que ho va tenir clar.

Després de la formació teòrica, la jove va decidir enfocar el seu projecte de final de cicle en una proposta d’aquari per regenerar coralls. Va ser un llarg procés i el projecte ha anat creixent des d’aleshores. La jove va emprar la sala d’aquariologia del centre perquè fos una sala climatitzada a temperatura tropical (els coralls necessiten entre 25 i 28 graus) i per preparar un aquari amb una filtració i il·luminació específica per introduir-hi coralls tropicals. «Després de comprar-los, el primer va ser aclimatar-los i després d’uns dies anar variant a poc a poc els paràmetres perquè s’acostumessin fins tenir-los estabilitzats: la salinitat, el pH, la intensitat de la llum... Un cop això, vam emprar tècniques d’esqueix per reproduir-los».

El principal problema de regeneració dels coralls és el temps, perquè triguen molt a créixer i, per contra, el ritme de desaparició és molt accelerat i estan desapareixent. Així que Idoia va pensar en imprimir estructures amb una impressora 3D, en forma d’esquelet de corall i replantar-los a sobre amb una cola especial que quan entra en contacte amb l’aigua, cristal·litza. Va funcionar: els coralls s’enganxaven.

«Normalment un corall triga 10 anys en crear un esquelet calcari. D’aquesta manera si plantes els coralls en aquestes estructures, tringuen molt menys temps a recobrir-les i n’accelerem la recuperació. Guanyem molt de temps», confirma la jove.

Un cop comprovat que el prototip funciona, ara la Idoia vol continuar amb el projecte a gran escala i està buscant un material que no sigue perjudicial per al mar, que no sigue plàstic però tampoc biodegradable. La solució és una pasta, com si fos un ciment. Des de l’Institut també s’ha contactat amb el Fablab d’Amposta i altres de Barcelona per portar a terme el projecte a la realitat, ja que requereix de molta tecnologia. «El meu tiet viu a la Polinèsia i allí podria implementar-lo», valora.

Els coralls només formen un 1% de la superfície marina, però acullen fins a un 25% de les espècies marines que coneixem avui. D’aquests escuts de coralls en depenen moltes altres espècies. «Així que si desapareixen els coralls, desapareixen també elles. És una cadena. Per això l’objectiu del projecte és recuperar tot l’ecosistema. Anem a l’arrel del problema», clou.

Únic a Catalunya

L’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya (IEPAAC) és un centre únic a Catalunya en formació en aqüicultura. Està ubicat a la Ràpita i ofereix formació professional en Cicles Formatius relacionats amb l’Aqüicultura i el Medi ambient. La formació és molt pràctica i l’alumnat està en contacte amb éssers vius, tant dintre de les instal·lacions del centre, on es crien espècies d’interès aqüícola, com en el medi natural que l’envolta (Parc Natural del Delta de l’Ebre i dels Ports). L’alumnat del IEPAAC presenta un alt percentatge d’inserció laboral (76%). També cal destacar el Curs del Bon Coneixedor dels Parcs Naturals, prova pilot i única a tot Catalunya i que forma els futurs guies dels Parcs Naturals a l’Ebre.

Temas: