El Ministeri culmina les obres de descontaminació del pantà de Flix
Dilluns començaran els treballs per desmuntar les planxes de confinament, que s’allargaran fins abans de l’estiu
El municipi de Flix està a punt de, 19 anys després, posar punt i final a un llarg capítol de la seua història, amb la culminació de les obres de descontaminació del pantà.
La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha visitat aquest dijous l’espai, on dilluns començaran les obres per desmuntar les planxes de confinament de la zona descontaminada.
«Avui és un dia molt important per al Ministeri però sobretot per als veïns de Flix. Han sigut 15 anys d’un treball tècnicament molt complex, amb un esforç inversor de 150 millons d’euros, que és únic en descontaminació a Espanya», ha valorat la ministra. «Ha sigut un gran desafiament i hi ha hagut moltes vicissituds tècniques i judicials». Precisament Ribera ha posat en valor també la vigilància al llarg d’aquest procés, per evitar que les restes de clor i metalls puguessen ser una amenaça per a les persones i per al reg. Ribera també ha volgut agrair la feina a tres bandes, entre Estat, Generalitat i l’administració local «amb una presència enormement qualificada i una implicació molt notable».
El cas de Flix va arrencar el 2004, quan un estudi científic va detallar la contaminació acumulada al fons de l’embassament, davant la centenària planta química del municipi. El projecte per a la retirada de fins a 700.000 metres cúbics de llots contaminats del fons del pantà s’inicià l’any 2010, quan va instal·lar-se precisament aquesta tanca de palplanxat per aïllar la zona contaminada i les seues aigües. Dos anys després van començar efectivament els treballs de retirada dels llots, que FCC va donar per acabats al 2015. Però l’esclat del cas Frontino de presumpta corrupció en el si d’Acuamed posà de relleu que no s’havia retirat tot el material previst del fons del pantà, on quedava encara un 10 per cent per extreure.
El batlle de Flix, Francesc Barbero, ha valorat que aquest és un exemple de persistència. «Després de 19 anys, quan es va conèixer l’informe sobre l’estat de l’embassament, la millor notícia i epíleg que podem tenir és que tot ha acabat bé. Estem davant de l’obra de restauració ambiental més gran feta a Catalunya. És una bona notícia per a Flix, que ens permetrà passar pàgina i posar a zero el contador ambiental». I és que Barbero és el quart alcalde que ha patit les obres de descontaminació al municipi.
Respecte a la planta d’Ercros que ara ha tancat, Barbero ha considerat que «Flix no li deu res a Ercros, en tot cas a la inversa» i que «el futur necessàriament passa per un altre lloc que no és Ercros».
Com ha detallat Mario Araus, gerent d’explotació d’Acuamed, els pròxims mesos s’aniran retirant les palplanxes molt a poc a poc. Es farà una petita obertura per on fer circular l’aigua dins la zona confinada mentre la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, l’Agència Catalana de l’Aigua i Acuamed faran controls constants d’afectacions a l’Ebre.
«S’anirà molt a poc a poc per comprovar en tot moment la qualitat de l’aigua i que cumpleix tot els paràmetres», ha insistit Ribera. Quedarà pendent la restauració de terra ferma dels molls i la restitució dels antics terrenys d’Ercros. Sí es mantindrà un edifici d’uns 13.000 metres quadrats amb un acord d’Acuamed per a no desmantellar la planta, que podrà emprar-se per part d’una altra empresa. L’Ajuntament de Flix ha demanat a la Ministra el manteniment del moll perquè sigue un nou accés al riu i que s’obri la resclosa de Flix.