El cranc blau, un cas únic al Delta

Només de mirar-los fan respecte: són de gran tamany, la seua closca pot fer fins a 24 centímetres, i mouen agressivament les seues pinces. Les seues extremitats són d’un blau elèctric i també d’un taronja molt viu en el cas de les femelles. El cranc blau és «el rei de la sabana» al delta de l’Ebre, present des de l’any 2012. El seu cas és molt peculiar: és una espècie invasora, però no està inclosa al catàleg de forma oficial, i és pescable, però sols de forma professional i es penalitza la seua pesca recreativa.

El cranc blau (Callinectes sapidus) és una espècie originària de les costes orientals d’Amèrica que des de fa anys s’ha establert a la Mediterrània. Actualment es troba de forma abundant a les aigües del delta de l’Ebre, amb afectacions sobre la biodiversitat de la zona. També n’hi ha a l’Albufera de València, les Salines de Santa Pola-El Hondo, les Balears, la llacuna del Mar Menor i a Huelva.

A diferència d’altres espècies al·lòctones, el cranc blau no està declarat oficialment com a espècie exòtica invasora, i per aquest motiu pot ser pescat professionalment i comercialitzat a través de les llotges dels ports.

I és que una de les mesures que més efectivitat ha tingut per intentar reduir l’explosió poblacional ha estat la seua comercialització i consum, amb la incorporació del cranc blau a la cuina de les Terres de l’Ebre. Així, cada vegada és més habitual veure receptes com l’arròs de cranc blau en les cartes dels restaurants.

Des de la Direcció general de Política Marítima i Pesca Sostenible expliquen que donada la sobtada i massiva aparició d’aquesta espècie al delta de l’Ebre, les direccions generals responsables de la gestió de la pesca professional i recreativa en aigües marítimes i continentals van creure convenient lluitar contra la seua presència apostant per una pesca professional intensiva i dirigida, com a mesura de control i reducció de les poblacions.

La Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible va atorgar llicències per a la pesca professional en aigües continentals autoritzant la captura del cranc blau als pescadors de les Confraries de Pescadors de les Terres de l’Ebre l’any 2018, com a mesura de contenció, per evitar la proliferació d’aquesta espècie al·lòctona i per reduir de la manera més eficaç la seua afectació a l’hàbitat i al conjunt d’organismes locals. «Amb aquesta estratègia es va aconseguir extreure un aprofitament econòmic, que repercuteix directament en el sector pesquer professional local, en lloc de generar una despesa pública la qual es generaria per la posada en marxa de campanyes d’eradicació coordinades per l’Administració», expliquen al Diari des de la Direcció general de Política Marítima i Pesca Sostenible.

Actualment la pesca del cranc blau és, en exclusiva, una activitat pesquera professional gestionada de forma intensiva pel Comitè de Cogestió per a la Pesca del Cranc Blau a les Terres de l’Ebre, desplegat en el marc del previst en el Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya.

Ara mateix, no es contempla cap altra alternativa per a la lluita contra la presència del cranc blau que la duta a terme per l’activitat pesquera i marisquera en les condicions actuals. Defensen que l’activitat pesquera professional permet el control del volum de les captures i el control sanitari del producte, ja que el conjunt d’organismes simbionts que potencialment pot transportar el cranc blau poden constituir microorganismes patògens, actuant aquest crustaci com a vector de malalties. Per tant, aquest recurs ha de ser sotmès al control de qualitat sanitària animal de les llotges pesqueres.

L’any passat, el 2023, per exemple, els pescadors de la Confraria de la Ràpita van arribar a capturar 249 tones de cranc blau (amb un preu mitjà de 3,528). Tot i això no s’ha superat cap rècord, ja que al 2020 per exemple es va arribar a les 269 tones.

La pesca marítima recreativa de cranc blau està prohibida, ja que es tracta d’un crustaci. Tant la normativa de pesca recreativa de l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya (Decret 109/1995, de 24 de març, de regulació de la pesca marítima recreativa) com la corresponent a l’àmbit estatal (Real Decret 347/2011, d’11 de març, pel qual es regula la pesca marítima recreativa en aigües exteriors) prohibeixen la captura de crustacis i conseqüentment, de cranc blau.

Així, la pesca del cranc blau és exercida per pescadors que han d’estar afiliats en alguna de les confraries autoritzades i han de comercialitzar totes les captures a través de la venda per llotja, on es garanteix el control sanitari i la traçabilitat del producte. El control el fa el SEPRONA de la Guàrdia Civil.

Una gestió complexa

«La gestió del cranc blau és complexa, ja que per una banda se’l considera una espècie exòtica potencialment nociva, però per altra banda es prohibeix, persegueix i se sanciona la seua captura segons la modalitat emprada», explica al Diari el sergent Juan Manuel Alcázar, cap del Seprona del delta de l’Ebre.

Per part de les diferents unitats de SEPRONA de la província de Tarragona es porten a terme nombroses accions de control, tant del marisqueig professional com del recreatiu, amb controls de gènere en els punts de captura, a les vies de comunicació, les llotges i els punts de venda.

Així, només en l’últim any s’han interposat 26 denúncies i s’han intervingut 246 quilos de cranc blau. La darrera intervenció va ser fa pocs dies a l’Ampolla, amb 60 quilos de cranc.

«Resulta òbvia i relativament freqüent la disconformitat de les persones denunciades en ser informades de les conductes infractores. Mentre els pescadors al·leguen excés de fiscalització cap al sector professional fent créixer així l’activitat de mariscadors furtius sense permís, aquests últims acostumen a defensar-se dient que es tracta d’una espècie invasora que cal eradicar», valora el cap del Seprona.

Les multes comprenen quantitats que van des dels 150 als 30.000 euros segons la normativa d’aplicació i es regulen en funció de nombrosos factors que es tenen en compte, com la reincidència, el benefici obtingut, etcètera.

Una espècie a estudiar

Com explica Margarita Fernández, investigadora de l’equip d’Aigües Marines i continentals a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Ràpita, existeixen opinions científiques a favor i en contra de permetre la comercialització d’una espècie invasora.

«Per un costat, si es permet la captura per a la seua comercialització, es genera un benefici al sector, que al mateix temps sofreix els impactes negatius. A més es pot justificar en situacions en les quals no es podrien implementar altres formes de control de la població ja que serien massa costoses o poc eficients», valora.

El cranc, però, és un gran depredador. La científica explica que el cranc blau competeix o fins i tot consumeix altres espècies de crancs com per exemple el cranc verd. «També s’ha observat una disminució de les poblacions de fartet i anguila en coincidència amb l’increment de la població de cranc blau. Així mateix consumeix bivalves; al Delta s’ha associat el declivi de les poblacions d’algunes espècies de bivalves amb l’increment de la població de cranc blau. I s’ha observat que fins i tot s’alimenta de musclos i ostres dels vivers».

Els crancs blaus tenen predilecció per mol·luscs bivalves, però també s’alimenten de peixos, gambes, llagostins, altres crustacis o fins i tot plantes i algues. S’ho menja tot.

El cranc blau és alhora un depredador voraç de caragol poma, una altra espècie invasora que causa estralls als arrossaires del Delta. Per l’altre costat, seguint la cadena tròfica, un gran depredador del cranc blau és el polp.

L’IRTA també ha portat a terme projectes per estudiar quants quilòmetres poden recórrer els crancs en els ecosistemes del Delta i quins patrons de moviment fan segons l’espècie i l’època de l’any.