Amb okupes al seu pis a Santa Bàrbara i lluitant per tornar a casa seva

Marcel·lí Balcells puja a les fosques les escales de l’edifici del carrer de la Rosa número 38 de Santa Bàrbara. Replans plens de deixalles, panys de porta canviats i forats amb cables a les parets. A la segona planta hi té el seu pis. El va comprar el 2008 i durant més de tretze anys va ser l’únic habitant de l’edifici. Amb l’esclat de la bombolla immobiliària, la Sareb es va fer càrrec dels quinze pisos restants. Quan ja es comercialitzaven de nou, a principis de 2023, van començar les ocupacions. Balcells va haver de marxar quan van tallar definitivament la llum. Ara lluita per tornar-hi. La Sareb assegura que treballa per normalitzar la situació amb lloguers socials per a quatre famílies vulnerables i tramitant desnonaments.

«Aquí tinc tota la meva vida», lamenta des del seu dúplex. Balcells el visita sovint per comprovar que tot segueix en perfecte estat. L’interior es troba pràcticament en el mateix estat que el va deixar quan va haver de marxar el maig de 2023. Va decidir, però, instal·lar-hi una alarma connectada a un sistema autònom de bateries per evitar ensurts: ja ha patit diversos intents i robatoris des de llavors.

A diferència d’altres casos, ell no ha patit directament l’ocupació directa del seu habitatge. Per contra, ha estat víctima del procés de degradació de tot el bloc en el qual és l’únic inquilí que hi vivia de forma legal i com a propietari. Fins al punt de veure’s forçat a abandonar la seva casa, principalment, per no poder disposar dels serveis essencials: ni llum ni aigua corrent.

El malson de Balcells va començar justament fa dos anys. A finals de 2022, Sareb ja havia enllestit les obres per posar a punt els pisos i intentar-los vendre. Fins i tot, explica, algunes parelles van mostrar interès i havien avançat diners per tancar la seva adquisició. Però tot es va tòrcer quan pels volts de febrer de 2023 van arribar els primers ocupes. Primer alguns, de forma puntual. Al cap de poques setmanes, assegura, el bloc ja es trobava ple.

L’intent de vendre els pisos

Van aparèixer les connexions il·legals als subministraments elèctrics i d’aigua potable. També, assegura, els casos de robatoris i la degradació dels espais comuns. A banda de les seves denúncies, Sareb va portar també el cas als jutjats, on segueix tramitant-se. L’escenari ja no era favorable per donar sortida comercial als habitatges. «Hi havia demanda. Però es va aturar perquè va començar moviment gent forma il·legal», apunta el propietari. A banda d’ell i la Sareb, l’altre propietari afectat pel cas és el bisbat de Tortosa, que havia adquirit un local als baixos de l’immoble per a la parròquia local.

Amb el pas dels mesos, la situació s’ha anat fent més complexa. Balcells relata que de l’edifici no han parat d’entrar i sortir persones. Fins i tot, assegura, s’hauria establert un negoci de relloguers il·legal que s’aprofitaria de la situació de vulnerabilitat de moltes persones i famílies que l’habiten. «Em consta, per haver parlat amb gent, que algú cobra per entrar. Però ningú delata i ningú diu res. A mi m’han dit alguns que havien de pagar més de 1.000 euros per entrar. No és espontani que gent es col·loqui aquí: algú ha llogat il·legalment pisos ocupats, que no són seus», retreu.

Coneixedor d’aquesta situació, l’alcalde de Santa Bàrbara, Antonio Ollés, lamenta la situació en la qual es troba el bloc i aquest veí en concret. El consistori va informar Sareb quan es van produir els primers casos d’ocupació. També va instar el Mossos d’Esquadra a efectuar identificacions dels inquilins. L’alcalde, però, coincideix amb el propietari que el bloc hauria acabat esdevenint l’objecte d’un negoci de relloguer il·legal.

Lloguers il·legals a escala internacional

«Hi ha diferents perfils: gent del poble, alguns que venen de la resta de Catalunya i molts estrangers que han arribat de forma estranya. Això ens fa pensar que podria haver un comerç d’habitatges internacional. Han arribat al poble persones amb el segell de l’aeroport -al passaport- un dia i al següent estan al poble. I dius: ‘Com heu arribat? Ens han portat aquí’ Això vol dir que algú, suposadament, fa negoci», corrobora

Per intentar fer-hi front, el govern municipal, d’acord amb Balcells i el bisbat de Tortosa, va procedir a tallar l’aigua el subministrament d’aigua corrent de l’immoble. «Però a l’endemà ja l’havien piratejat», recorda Ollés. Davant les reiterades connexions il·legals, el maig de 2023 la companyia elèctrica Endesa, amb l’argument que la situació podia generar riscos i perills, va optar per soterrar la línia elèctrica deixant el bloc sense subministrament. Des de llavors, els balcons i finestres exteriors s’han omplert de panells solar fotovoltaics portàtils. Als patis interiors es poden veure i escoltar grups electrògens en marxa.

Balcells apunta que molts dels seus veïns són problemàtics i no descarta que es dediquin a activitats il·legals. «No és la típica persona vulnerable que no pot pagar hipoteca o lloguer i s’ha de quedar», indica. L’alcalde matisa que els cossos de seguretat no han detectat conflictes importants de convivència al bloc que hagin requerit intervencions policials específiques més enllà de les identificacions. Va citar en una ocasió els veïns per instar-los a respectar les normes bàsiques de neteja i convivència. Assegura que durant els últims mesos, a més, s’han establert a l’immoble diverses famílies amb fills en situació de vulnerabilitat.

Tots els camins per donar una solució al problema passen per Sareb, la societat propietària dels quinze pisos i coneguda popularment com el banc dolent -en realitat, una societat controlada per l’Estat que va acabar assumint els actius immobiliaris tòxics en mans de les entitats financeres després d’una aportació multimililionària de recursos públics-.

Acompanyament per ‘superar l’exclusió’

Fonts de l’entitat consultades per l’ACN han confirmat l’existència d’una denúncia als jutjats pel cas d’ocupació del bloc del carrer Rosa. Malgrat això, asseguren que el seu objectiu principal, com a entitat estatal, és poder reconduir la situació oferint a persones o famílies en situació vulnerable i, en aquest sentit, asseguren haver tancat ja la signatura de lloguers socials amb les ocupants de quatre pisos.

La idea, segons apunten les mateixes fonts, és que Sareb faci l’acompanyament dels inquilins perquè, d’una banda, vetllin per la convivència pacífica a l’immoble i, de l’altra, facilitant la seva inserció socio-laboral per ajudar-los a «superar l’exclusió», evitant que es generin problemes de convivència.

Al mateix temps, indiquen, continua el procés per desallotjar vuit habitatges que ocuparien persones que no volen col·laborar en aquest procés o s’enfronten directament a aquesta opció. «És un sistema garantista amb les persones vulnerables. Els jutges ja saben que hem fet un treball previ», indiquen les mateixes fonts, convençudes que es tracta d’una via que permet agilitzar la resolució d’aquests casos i la recuperació dels edifici.

Balcells no descarta que l’opció del lloguer social que Sareb proposa per alguns dels casos pugui servir per solucionar parcialment el problema, legalitzant la situació d’algunes famílies. Però lamenta, gairebé dos anys després d’haver de marxar, que el procés avanci de forma molt lenta.

Gran inversió pendent

«Massa esperança no la tinc. Pel que sents dir passen més anys fins que no es resol. L’edifici està en un estat lamentable: qui se’n farà càrrec? Els propietaris? Aquí hi ha diners -a gastar-. Abans no es posin a la venda s’ha de fer una inversió brutal: hi ha portes, instal·lacions trencades. Anirà a càrrec Sareb i llocs comuns entre tots els propietaris. I després del que ha passat no serà fàcil que es pugui torna a vendre. Després d’això quedarà estigmatitzat i costarà una mica a ser edifici normal», reflexiona.

Ollés coincideix que la solució és difícil. «Si no es fa un buidatge, es rehabiliten els habitatges i es tornen a posar al mercat de cop és impossible. Si alliberes un pis o dos ningú el comprarà, sabent la situació; i al camp de la setmana hi entraran ocupes. Les portes antivandàliques no han servit de res perquè les destrossen «, reflexiona.

De moment, Balcells, porta ja camí dels dos anys vivint al pis de lloguer de la seva mare, que ja té 90 anys. Havia comprat el seu, precisament, per poder traslladar-s’hi amb ella i aprofitar que disposava d’ascensor. «Tinc un pis que podria fer servir i em trobo amb una persona que no podrà sortir de casa tenint jo un habitatge adaptat per una persona així. És un dels problemes que ara em trobo i es força greu» tanca.