Agricultura regenerativaper fer front al canvi climàtic

Dos projectes liderats per Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) exploren quins beneficis poden tenir per als principals cultius de Catalunya les anomenades agricultures regenerativa i del carboni, que estudien com cuidar el sòl i com ajudar-lo a retenir més carboni i mitigar les emissions. Finançats amb 2,6 milions d’euros del Fons Climàtic de la Generalitat, els projectes AgriRegenCat i AgriCarboniCat compten amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat de Lleida (UdL); van arrencar al 2022 per un període de tres anys i ara comencen a donar els seus fruits els primers estudis i anàlisis duts a terme en 24 finques experimentals de cereals, arròs, pomera, vinya i horta d’arreu de Catalunya i en vuit finques demostratives on es preveu transferir els coneixements als agricultors. Un dels punts d’estudi és l’estació experimental de l’IRTA a Amposta, centrat en el conreu de l’arròs.

L’agricultura regenerativa incideix en la importància de la salut del sòl per a la qualitat, la productivitat i la sostenibilitat dels conreus.

Per la seva banda, l’agricultura del carboni permet mitigar el canvi climàtic, perquè té l’objectiu de reduir la concentració de CO2 a l’atmosfera a través del segrest de carboni al sòl. I també fa possible que els cultius siguin més resistents, perquè més carboni al sòl suposa millorar la seva fertilitat i augmentar la capacitat de retenció de l’aigua.

Els dos projectes volen ampliar el coneixement per poder quantificar a escala local els efectes de l’agricultura regenerativa i de la del carboni, i posteriorment, fer la transferència de tot aquest coneixement al sector agrícola. En aquest sentit, es preveu editar una guia de bones pràctiques específica per a zones i conreus.

De moment, els resultats preliminars són positius en tres àmbits. En primer lloc, s’ha constatat que, en el cultiu de pomeres, l’ús de fertilitzants orgànics augmenta el contingut de carboni al sòl. «Ho estem estudiant també en el cultiu d’arròs, i alhora estem investigant altres efectes dels fertilitzants orgànics, com ara que no suposin una major emissió d’altres gasos d’efecte hivernacle», subratlla Maite Martínez Eixarch, investigadora del programa d’Aigües marines i continentals de l’IRTA i coordinadora d’AgriCarboniCat.

En segon lloc, les investigacions dutes a terme fins ara mostren que llaurar menys sovint i a menys profunditat, o directament deixar de fer-ho, no perjudica la productivitat dels cultius en el cas de l’horta i d’alguns cereals i a més, incrementa les absorcions de carboni en el sòl agrícola. Finalment, AgriRegenCat està demostrant que les herbes que creixen o se sembren a prop de cultius llenyosos, les anomenades cobertes vegetals, afavoreixen la biodiversitat i redueixen l’erosió del sòl.

«Davant d’un escenari de canvi climàtic que s’aguditzarà, les tècniques d’agricultura regenerativa i del carboni són, possiblement, l’únic sistema que tindrem per tirar endavant sense que baixi la productivitat», afirma la investigadora.

En aquest sentit, el director general de l’IRTA, Josep Usall, assegura que els projectes representen «una oportunitat única en un moment clau». També la secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, els qualifica de projectes estratègics, finançats gràcies als ingressos del Fons Climàtic, obtingut per l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i per l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.