Xarim Aresté: «Vivim com si no existís l’ànima»
El músic de Flix publica ‘Un idioma nou’, un disc més lluminós i amb cançons amb contrastos
El músic i escriptor Xarim Aresté (Flix) ha publicat el nou disc Un idioma nou (RGB Suports) que arriba en format vinil i digital. Després de l’àlbum Ses Entranyes, Aresté presenta un treball més lluminós que té cançons amb contrastos i una paleta de colors «més àmplia». Pel grup, el disc ha suposat un viatge cap a l’inesperat perquè s’ha gravat sense que la banda conegués les cançons. El disc aborda «l’enrenou» que les persones senten dins seu i que no escolten. En una entrevista, Aresté reivindica l’ànima i opina que cal edificar-la per evitar ser tan infeliços. «Tinc la sensació que vivim la vida com si no existís l’ànima. Si perdem poder dins la societat és perquè no reconeixem l’ànima», assegura.
Un idioma nou és un disc polièdric que presenta «un viatge d’anada i tornada al cor del mateix artista». Aquest viatge és un trànsit per mars i muntanyes de música popular, des de la jota més blava fins al blues més mediterrani, del plor a la rialla i el repartiment de poesia. El treball és un cant a la bellesa i el dolor, dos realitats que «sovint són la mateixa cosa».
‘Un idioma nou’ és «un viatge d’anada i tornada al cor del mateix artista»
Aresté ha plantejat a la seva formació un viatge a la recerca de l’inesperat amb només algunes estructures musicals i lletres definides. «La forma més natural per trobar-me amb l’inesperat és fer les coses en directe. Per això, vam arribar a l’estudi sense conèixer gaire les cançons. Ho vaig amagar als músics perquè no tinguessin temps de pensar ni jutjar. Això ens va donar molta llibertat i junts ens vam llençar a l’abisme», relata. Tot i reconèixer certa sensació de «vertigen», el procés ha suposat una experiència «esgotadora però de molta comunió».
El disc amb temes més alegres i diversitat estilística ha estat fruït de l’atzar. «No em vaig plantejar fer un disc més lluminós que l’anterior, va sortir així. Sí que s’ha ampliat la paleta de colors de les cançons, hi ha més contrast. Hi ha més foscor però més llum alhora», sentencia.