Pell de cel·luloide

Al Serrallo tothom apreciava el Sr. Ramon, aleshores als anys setanta, treballava al sector pesquer, jo personalment el vaig conèixer amb setze anys quan vaig començar a anar a la mar a la barca del meu pare. Un home generós, humil i amic dels seus amics, al cap de poc va obrir com a director la primera caixa de Tarragona del barri.

Aquells eren altres temps, predominava el treball, fills, la família, per damunt de les aficions, la seva era el cinema, va rodar cinc pel·lícules en súper-8 que li van comportar premis internacionals, més els rodatges familiars. La marca Canon el volia contractar, fins i tot Televisió Espanyola li va oferir fer documentals. Entremig va deixar la caixa del Serrallo i va obrir la del carrer Portalet. De pujada a la Part Alta, de caminar tranquil, sempre anava deixant llavors de pell de cel·luloide impregnat de colors del seu art per la rambla. Conversar amb el Sr. Ramon sempre és aprendre de les seves experiències i vivències com a cineasta.