Paris Blues

Demanem un còctel Metropolitan, de Citrus del Paradis, beguda insígnia del mític Jazz Club Étoile de París. Els concerts, envoltats de les arcades del seu soterrani, són inoblidables. El contrabaix dona la primera nota, el Xavier em mira i comença a tocar Mood Indigo de Duke Ellington acompanyat de la seva banda. Cap al final, per sorpresa nostra... entra Louis Amstrong tocant la trompeta i fem una immersió en la pel·lícula Paris Blues Un dia volveré, d’un blanc i negre excel·lent, amb una ampla gamma de grisos musicals. Acaba el concert, i en una nit animada, mentre la gent balla, ens posem a parlar. El Xavier tanca els ulls i viatja a tot arreu, sense oblidar el passat més present, i em recorda els seus mestres i referents: Dave Liebman, Adolf Ventas i Wayne Shorter, virtuosos del saxo. M’explica les seves experiències, envoltades de notes musicals a l’aire, que donen llum com les estrelles a les nostres vides, tanquem els ulls i quedem que un altre dia tornarem.