Sopa de ceba, un plat de cullera per afrontar els dies de fred
Es tracta d’una recepta clàssica baixa en calories i rica en fibra, vitamines i minerals que reconforta i dona energia a l’hivern
En dies de fred, apeteix una sopa i ens posem mans a l’obra pensant en una sopa molt popular amb una tradició que es remunta en el temps, adquireix presència regional a tot l’àmbit mediterrani i arriba a les nostres cuines com un llegat de cultures passades. Parlem de la sopa de ceba una recepta clàssica que constitueix un dels plats de cullera amb major difusió i que al nostre país podem trobar-lo adaptat amb nom propi a totes les diferents comunitats: sopa de ceba andalusa, extremenya, castellana, de l’àvia...
Ja des de l’edat mitjana es té coneixement de la seva ràpida acceptació en tota mena de taules i, més tard, aquesta sopa senzilla va anar agafant cos, quan s’enriqueix incorporant el formatge.
L’ingredient principal i base del plat és la ceba que donava condiment a una sopa lleugera consumida per les classes menys acomodades i que era part important en la seva dieta, al ser la ceba una hortalissa fàcil de cultivar. Aviat es va convertir en un complement alimentari indispensable en molts menjars i, actualment, ha passat a ser un dels ingredients més utilitzats en cuina. Pocs plats es resisteixen a incloure’l.
El cultiu de la ceba ha desenvolupat una molt alta especialització donant lloc a diferents varietats, podem dir, que existeix un tipus de ceba per a cada plat: la blanca, la dolça, la morada... També es diferencien per mides i usos culinaris, fins i tot, algunes ja han obtingut la Denominació d’Origen Protegida. Un producte molt valorat als mercats, recordem els nostres calçots especials en aquesta època de l’any.
L’origen humil de la ceba no ha sigut impediment perquè aquesta fos cantada per poetes i literats.
La sopa de ceba que elaborarem ens la recomana Marina, la nostra convidada d’avui, que ens fa veure les qualitats d’aquest plat ancestral que ha alimentat a gents de tots tipus i llocs.
Un plat baix en calories, ric en fibra, vitamines i minerals que reconforta i ens dona energia i calor als mesos hivernals. Marina, nascuda a terres altes, on el fred és intens i l’hivern és llarg, ho sap molt bé. Conserva a la memòria càlids ambients amb la sopa fumejant a la taula familiar i que ella, ara, ha traslladat al seu entorn com una recepta de sopa amb el seu segell personal. De la mà de la Marina, prepararem aquesta recepta molt senzilla però plena de sabor.
Ingredients per a 4 persones
- 1 ceba gran dolça blanca
- 1 got o una pastilla de brou de carn
- Pebre blanca molta
- Sal
- 70 g oli d’oliva verge
- 750 g d’aigua
- ½ got de vi dolç
- 100 g de formatge parmesà ratllat
- 2 llesques de pa torrat per persona
Preparació
En una cassola daurem la ceba tallada molt fina i quan està caramel·litzada, incorporem l’aigua, el brou de carn i una mica de pebre i sal. Deixem bullir a foc baix uns 20 minuts, retirem i fiquem el vi remenant bé. Si es prefereix per no trobar trossets de ceba, es pot passar pel robot de cuina. Torrem el pa per les dues cares. En un recipient fons per a forn fiquem la sopa i cobrim la superfície amb el pa i el formatge ratllat. Prèviament, haurem posat el forn a 180 graus i deixem gratinar uns 5-10 minuts. El resultat és sorprenent, amb pocs ingredients hem aconseguit molt, una sopa de sabor, potent amb una textura fina, molt nutritiva que es degusta amb ganes i que, segur, farem més vegades. ¡BON PROFIT!