Les noves generacions de músics s’uneixen per cloure el Festival Pau Casals

La 43a edició del Festival Internacional de Música Pau Casals encara la recta final amb un seguit de concerts molt especials. Són les propostes que compten amb l’orquestra del festival, formada per músics joves vinguts de diferents països. Enguany, aquest repte ha recaigut sobre tres intèrprets de gran prestigi internacional: la violinista Antje Weithaas, el violista Jonathan Brown i la violoncel·lista Erica Wise. Tots tres han treballat durant aquesta setmana un repertori que estrenaran principalment en dos concerts, avui i dissabte.

Els solistes ja havien tocat en altres edicions d’aquest festival internacional, però és la primera vegada que participen en el projecte acadèmic dels joves. «És un molt bon grup i he gaudit molt treballant amb ells, ha estat fantàstic», comenta Antje Weithaas, al que Jonathan Brown afegeix: «És molt interessant per nosaltres, perquè primer triem els alumnes amb molta cura, pel seu nivell instrumental o l’expressivitat musical. Després és un plaer veure tot el grup junt». Per al violista estatunidenc ha esdevingut «un procés molt interessant i dinàmic», tant quan han tocat amb els alumnes, com quan els hi han fet les classes. «Jo he après d’ells i ells de mi», assegura, i és que per a Erica Wise, aquesta experiència també ha estat un procés d’aprenentatge vital. «És molt important que els joves aprenguin i que nosaltres ho fem amb ells. Tenim més experiència, però el procés és bastant similar». Durant els matins han estat preparant el repertori dels concerts en diferents sessions.

Weithaas destaca que «una part molt important durant els assajos amb músics d’alt nivell és entrenar-los perquè siguin flexibles». Per a la violinista, no només es tracta «d’obrir les orelles», la música de cambra també implica «connectar» els uns amb els altres. «A la Serenata per a orquestra de corda op. 48 de Txaikovski, l’Anje farà de concertino i era la responsable dels assajos –assenyala Brown–. Però sempre ens convidava a tocar de la forma més personal possible per aportar idees musicals». De fet, i segons apunta Wise, «la idea de fer l’orquestra de cambra és que els músics pensin que tothom és igual d’important».

D’altra banda, la violoncel·lista estatunidenca destaca la unió que s’ha creat durant tots els assajos d’aquests dies entre els joves. «Quan comencem la setmana pràcticament no ens coneixem. Però, a poc a poc, cada dia va sent com una setmana. Acaben tocant d’una manera més íntima i amb molta més confiança, i això es pot veure als concerts». La influència de Casals La temàtica de la 43a edició gira entorn els músics romàntics i el seu vincle amb Pau Casals en diferents vessants.

El mestre també ha estat un referent per a moltes persones, de la mateixa manera que a ell el van influir els compositors del romanticisme. Per a Erica Wise, Casals és «una influència per tota la vida» i Antje Weithaas el descriu com un «músic universal», que va tenir, i que encara té, molta influència en la gent jove. En aquest sentit, Jonathan Brown relata que el violoncel·lista vendrellenc va treballar amb molts dels seus professors als Estats Units. «Per la tragèdia històrica en què Casals no va viure a Catalunya des del 1936, hi ha molt pocs alumnes directes d’ell que visquin aquí». I conclou: «En certa forma, nosaltres som més nets de Casals que molts músics d’aquí, i és un gran plaer tancar aquest cercle i tornar a Catalunya amb la tradició d’on venim»