Rebecca Makkai: «El ‘true crime’ ha contribuït a resoldre casos, però també s’han assetjat sospitosos»

M’interessen la Judy Garland, la Natalie Wood i la Dàlia Negra. M’interessa la jugadora de lacrosse assassinada pel seu ex a la Universitat de Virgínia, i la noia desapareguda el dia que el seu nòvio no va anar a treballar a LensCrafters, i l’alumna d’institut que va morir al jardí de casa el seu nòvio, a Shaker Heights, mentre tothom dormia... Qui així parla és la Bodie Kane, artífex d’un pòdcast d’èxit de temàtica true crime, que és convidada a impartir classes a l’internat Granby, on va passar la seva adolescència i on també va viure l’episodi més terrible de la seva vida: l’assassinat de la seva companya d’habitació, Thalia. La Bodie és la protagonista de Vull fer-te algunes preguntes, de l’escriptora nord-americana Rebecca Makkai (Edicions del Periscopi/Sexto Piso), traduïda al català per Marc Rubió.

Un cop allà, la Bodie no defugirà que durant la investigació del cas podrien haver hagut errors i mentides. Aleshores, l’home a qui van declarar culpable és realment el veritable assassí? A través d’aquest viatge al passat, la novel·la tracta temes com ara el #MeToo, la cultura de la cancel·lació, la revisitació del true crime o la fiabilitat de la memòria.

«La memòria és una obsessió meva i és natural. El que ens ha portat fins al present és memòria, són records i en algun moment es pot plantejar si una part és falsa. Potser hi ha alguna dada errònia, però tot i que m’interessa molt, no és el focus principal de l’obra», manifestà la també autora d’Els grans optimistes, publicada en català i en castellà per les mateixes editorials.

És precisament el que li passarà a la Bodie, la protagonista, a la qual la boira de la memòria li ho enterbolirà tot. «Volia que tingués uns records fragmentats, no precisos perquè a la vida real no pots tornar enrere. Tens una nebulosa i no volia que ella ho recordés tot claríssimament».

Pel que fa al true crime, gènere que actualment prolifera, l’autora assenyalà que si bé «ha contribuït al fet que s’hagin resolt casos o que víctimes més marginals, que no són tan atractives per a la televisió, hagin estat objecte d’interès, hi ha hagut gent que ha arribat a assetjar sospitosos, a tornar a traumatitzar víctimes o a fer-ho aflorar tot davant les famílies, fins i tot anant a les escenes del crim, removent allà».

En qualsevol cas, Makkai defensà que l’interès per les històries basades en crims reals no ve d’ara, sinó que es remunta als anys 20 del segle passat o fins i tot a l’Edat Mitjana, quan «a partir de rumors es creaven llegendes o es feien cançons».

Vull fer-te algunes preguntes repassa, inevitablement, les transformacions socials dels últims anys. «Penso que un no se n’adona del temps que ha arribat a passar i de com les coses han canviat fins que et veus confrontat», digué Makkai. «M’he adonat dels canvis generacionals importants i això m’ha portat al que arribàvem a passar, a discursos cruels, que ara no es tolerarien. I no dic que ara no passin, sinó que no es tolerarien». D’igual manera, considerà que «el #MeToo ens ha portat a tots a mirar enrere des d’un prisma nou i pensar que aquelles coses que feien riure en aquell moment, potser no eren tan gracioses. A mi em molestaven i m’adono que molestàvem tothom. I és ara que et planteges que allò no estava bé».

Això no obstant, l’autora també reconegué que «quan parlem de la cultura de la cancel·lació ens referim a un tot i diem que és injust i estarem d’acord que potser no tot ho és».

Vull fer-te algunes preguntes és una novel·la addictiva amb un interlocutor de rerefons, el misteriós senyor Bloch, un professor de l’època de l’assassinat i a qui la Bodie es dirigeix constantment, alhora que reconstrueix el crim, una reconstrucció que la farà plantejar quina part de responsabilitat va tenir cadascun en els fets.