La mística dels desgraciats

La Blandine Watkins surt del seu cos. Només té divuit anys, però s’ha passat la major part de la seva vida desitjant aquest esdeveniment. L’agonia és dolça, com prometien les místiques. La Blandine és l’heroïna de La Conillera, una noia atrapada en el seu cos, en la seva ciutat, en les seves circumstàncies, de les que no pot escapar. És amb l’èxtasi diví de les místiques catòliques medievals com troba la manera de fugir i de resistir les forces americanes del capitalisme extractivista. La Conillera és una novel·la de Tess Gunty (Indiana, 1993), publicada en català per Edicions de 1984 amb traducció d’Alba Dedeu i en castellà per Sexto Piso, traduïda per Ce Santiago. Una obra mereixedora del National Book Award 2022, convertint Gunty en la guanyadora més jove dels últims seixanta anys.

Amb la seva òpera prima, l’autora fa, en clau d’humor, un retrat de la psique col·lectiva estatunidenca a partir dels residents d’un atrotinat edifici de pisos conegut com la Conillera, a un petit poble fictici d’Indiana que es pot extrapolar a qualsevol barri depauperat, de qualsevol ciutat abandonada per la indústria i, de retruc, per les forces econòmiques. «Li dec la novel·la a la regió on vaig néixer, oblidada en l’imaginari americà, allà moltes empreses automobilístiques van aportar molta prosperitat, fins que de sobte, van tancar i molta gent va quedar enrere i l’economia desnonada», manifestà en roda de premsa telemàtica des de casa seva als Àngeles.

A l’edifici, existències solitàries busquen sobreviure: una autora d’obituaris per un web; una mare incapaç de mirar als ulls al seu nadó; adolescents privats d’un futur o una parella de iaios preocupats per uns ratolins són alguns dels protagonistes, les vides dels quals s’aniran entrellaçant. És aquí on també viu la Blandine, la qual comparteix pis amb tres nois. Tots venen de famílies desestructurades i lluiten per trobar el seu lloc al món.

«Els problemes econòmics, psicològics i espirituals que tenen són universals. El model extractivista del capitalisme està present en tot Occident i fins i tot més enllà. Els sistemes de producció estatunidencs han propagat la seva filosofia i les seves marques per tot el món», defensa l’escriptora. En aquesta línia, La Conillera aborda els temes de tota una generació com ara l’ecologisme, el desenvolupament insostenible i la incomunicació.

«Els aspectes socials que investigo sovint venen provocats per l’individualisme occidental extrem i volia veure si podia optar per una obra més comunitària», diu la Tess. I assegura que «mentre estiguem en aquest sistema, els problemes no faran més que agreujar-se. Això no obstant, cada generació ha tingut la sensació d’estar vivint el pitjor moment de la història i ho ha superat».

També el llenguatge digital té força a La Conillera. En aquest sentit, Gunty considera que «estem enmig d’un experiment social, en una cruïlla en la qual podem veure els efectes de l’entorn digital. Per exemple, hi ha teories de l’extrema dreta amb molt d’èxit i que comporten conseqüències reals, des d’assassinats a tirotejos. Vull dir, el que passa a internet és immaterial, però té efectes materials i això és el que m’interessa».

Mite de la bellesa

Pel que fa als personatges, Tess afirma que és important que qüestionin els conceptes preconcebuts i ho facin de forma activa. «Vaig créixer en una família del Medio Oest molt patriarcal, molt catòlica i la gestió del poder amb biaix de gènere sempre va estar molt visible. Aleshores, m’agrada escriure sobre dones independents i intel·lectuals, m’invento dones que es dediquen a la curiositat i a l’activisme».

En aquesta línia, aborda les dinàmiques de poder en les relacions. Explica que volia desbancar el mite que la bellesa és la moneda més valuosa que pot tenir una dona jove. «És així com ens han criat com a nenes, és el missatge que rebem de la publicitat i de les interaccions socials. Et diuen que la bellesa et donarà mobilitat econòmica, afecte, desig, amor, tot. Però a mesura que vaig anar creixent vaig veure que com tota moneda, reforça les dinàmiques de poder existents, minimitza la resta de valors que pugui tenir una dona, la seva vida intel·lectual, la seva individualitat, independència i activisme».

Per tot plegat la Blandine Watkins és una jove contestatària, que «insisteix a ser la protagonista de la seva pròpia vida». Gunty relata que quan se li va aparèixer per primer cop, «estava bevent una beguda blava en una benzinera i semblava que feia temps que no dormia. Volia ser mística, però no necessàriament religiosa i li vaig donar fortaleses que sempre he admirat en els altres».