L’assassinat perfecte
John Banville, sota el pseudònim de Benjamin Black, publica ‘Les germanes Jacobs’, situada als anys cinquanta del segle passat entre una Irlanda ultracatòlica i l’Estat d’Israel en ple procés armamentístic
Existeix el crim perfecte? Segurament sí. Seria aquell que no deixa sospites i l’assassí no es troba mai. Així i tot, els criminòlegs defensen que no existeix tal cosa, sinó només investigacions imperfectes. En tot cas, és una clàssica pel·lícula d’Alfred Hitchcock, de l’any 54 del segle passat, amb Grace Kelly, Ray Milland, Robert Cummings i John Williams. El crim perfecte és també el que planteja l’escriptor irlandès John Banville a Les germanes Jacobs, novel·la publicada en català per Bromera amb traducció d’Eduard Castanyo i en castellà per Alfaguara. Es tracta d’una nova entrega de la sèrie protagonitzada pel doctor Quirke i l’inspector Strafford, signada amb el pseudònim de Benjamin Black.
El nou cas de Black està ambientat en els anys cinquanta, a Dublín, on la jove jueva estudiant d’història Rosa Jacobs apareix morta al seu cotxe, intoxicada amb gas. L’escenari dels fets fa pensar ràpidament en un suïcidi fins que el doctor Quirke ho capgira i apunta cap a un assassinat. A partir d’aquí Quirke i Strafford, dos homes antagònics que amb prou feines se suporten, comencen una investigació que aviat els portarà fins a una aristocràtica família d’alemanys, criadora de cavalls, la qual va arribar a l’illa en circumstàncies misterioses en acabar la Segona Guerra Mundial. La Molly Jacobs, germana de la jove assassinada i la Phoebe, filla d’en Quirke, completaran l’elenc.
«M’interessen els personatges, els entorns i el període històric i no pas exclusivament el que li va passar a la noia, perquè sembla que és la tendència general», lamentà Banville en roda de premsa a Barcelona. En aquest sentit, per una banda hi ha el personatge de Quirke, provinent d’un entorn de maltractament que arrossega moltes «ferides i ràbia». Per l’altra, l’inspector protestant que ve d’una classe alta i adinerada, amb un caràcter «difícil i impulsiu», manifestà l’autor.
D’aquesta manera, el còctel que presenta Black és explosiu: dues germanes jueves i una família d’alemanys en un país ultracatòlic on els mètodes contraceptius en aquella època estan prohibits així com l’avortament. En una Irlanda on, si una noia tenia «problemes», volia dir que estava embarassada i no casada. I on un poder omnipresent de l’Església ho regulava tot, fins al punt d’assegurar-se que les investigacions policials anessin en la direcció correcta. Aleshores, una jove com la Rosa molestava, amb les seves lluites en pro dels drets de les dones i de l’avortament?
La trama, però, no es quedarà a Irlanda, sinó que viatjarà fins a l’acabat d’estrenar Estat d’Israel, un país que s’està armant fins a les dents, en un context geogràfic i de veïnatge que no li és favorable per a la pau. Serà allà on els investigadors aniran a buscar pistes sobre l’assassinat de la Rosa, tot plegat en una trama d’espies i secrets d’estat. És possible que els alemanys tinguin negocis a Israel després de l’Holocaust i tan aviat en el temps? S’haurà de veure.
En qualsevol cas, els lamentables fets d’aquests dies, amb l’atac de Hamàs i la resposta d’Israel a Gaza porten la trama de Les germanes Jacobs a primera línia d’actualitat.
El naixement de Black
John Banville va voler recordar l’origen de Black, en un moment en què se li va fer un encàrrec per tirar endavant una sèrie dramàtica sobre Irlanda. «Se’n va anar en orris, però a mi no m’agrada llençar les coses», va apuntar. Aleshores, «ho vaig transformar en novel·la, em va agradar i em vaig demostrar que podia treballar sense la crossa de fer-ho per un guió». I pel que fa a la seva continuïtat en aquest gènere, va reconèixer que «no es pot aturar» com si fos un «escriptor de novel·la negra en sèrie».
Si el crim és o no perfecte ho hauran d’esbrinar els lectors d’entre les pàgines de Les germanes Jacobs, una barreja d’acció criminal, política i història.