Has de venir al FITT

Diuen que els gintònics són perillosos. I ho afirmo. Una nit de maig de 2009 celebrant el final de la setena temporada de la Sala Trono se’ns va ocórrer la idea de fer que la nostra programació arribés a més gent. Com? Traient a la ciutat el que hi fèiem a dins. I pujant l’aposta a nivell internacional. Així va néixer el FITT. Bé, i després de convèncer a les diferents administracions i partners privats, és clar. El juny del 2011, quatre espectacles van captivar a un públic que, any rere any, ha vingut a totes les edicions de la mà, cada vegada de més víctimes convençudes pels seus botxins que el FITT era un esdeveniment que no s’havien de perdre.

No hi havia millor manera d’assegurar-ne la continuïtat. Si el públic portava més públic, el FITT tenia raó de ser. Per tant, l’únic responsable que el FITT, aquest any, celebri l’onzena edició és el públic. I així doncs, hem arribat a ser l’esdeveniment de referència internacional de les arts escèniques de Tarragona que ens permet veure propostes artístiques que si no fos pel FITT no es podrien veure a Tarragona. Per molts, és una mica com els canelons de Nadal. Que només vols que arribin les festes per menjar-te’ls perquè saps que són molt bons.

Un orgull per la ciutat que rep agents culturals internacionals que coneixen Tarragona per primer cop i, com sempre passa, no se la poden treure del cap. I que a més, en són els millors ambaixadors als seus respectius països. És una bombeta que cada any brilla amb més força en el mapa internacional de les arts escèniques.

El FITT també és turisme cultural. Una oferta de qualitat per tots aquells que venen a conèixer la nostra ciutat i les seves diferents virtuts. Ofertes que no a tot arreu et pots trobar. Però també és una sacsejada per als espectadors que des de la confortabilitat de la butaca viuen la cultura sense risc. I és clar, sense risc no hi ha innovació ni progrés. El FITT doncs, n’és la dosi anual. Com la pastilleta... I no oblidem que el fet de conviure durant quatre intensos dies amb la teva gent, però també amb persones que acabes de conèixer, crea comunitat i sentit crític. Obliga l’espectador a comunicar-se amb persones que potser no veurà mai més, però que durant uns instants han compartit una vivència única que els unirà de per vida.

Però el FITT ni es programa sol, ni es comunica sol, ni es produeix sol. Tot això és gràcies a l’equip de la Sala Trono. Aquesta sala de teatre incansable que cada any es va nodrint de cors meravellosos que sigui per masoquisme, voluntat pròpia o pel simple fet de viure una experiència única fan possible un festival com el FITT. Un equip humà de gent professional com no he vist enlloc més. I al que només puc donar les gràcies mentre els observo, amb admiració, fer la seva feina. Per tot això, has de venir al FITT.