Ernest Hemingway

No va trencar aigües. Tampoc té res a veure amb les llagostes, li agrada més el llamàntol. De taules, només sap la de multiplicar, i encara que porti barba, no va amb túnica, ho dic per si heu cregut que parlo de Demis Roussos. No, no, el senyor de la dreta és l’amic Moisès. Jo crec que té un aire a Ernest Hemingway, no sé si és pels Sanfermines o perquè també és escriptor. Té llibres publicats, milers d’articles, és guionista, criminalista... la llista és tan llarga que no cap en aquest espai de pocs caràcters. Parlant de caràcter, he de dir que el té bo, i afegiria que molta paciència, perquè per aguantar-me cal encomanar-se al cel. No és perquè parli molt, que sí, ho dic perquè per seguir-me en una sessió fotogràfica s’ha de ser pacient, en les dues accepcions de la paraula. Li vaig dir que s’assemblava al Hemingway, i em va respondre que no sabia per a qui «doblaven», però que jo tenia un bon parell de campanes. Deu ser perquè soc «tan, tan»...