Entrevista a Alba G. Corral, artista visual de l’exposició Artist s contemporan s

Una delicada papallona desplega les seves ales, belles i fràgils. És una papallona de la Llacuna de l’Alfacada, situada al Parc Natural del Delta de l’Ebre. És també una peça de l’artista visual Alba G. Corral, que forma part de l’exposició Artist s contemporan s, que fins a finals d’any es pot visitar al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT).

Produïda pel MAMT, Artist s Contemporan s reivindica les obres fetes per dones per tal de compensar la seva escassa presència al món de l’art al llarg de la història. De fet, durant la seva inauguració, a principis d’any, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, destacà la seva «rellevància artística i social atesos els objectius que persegueix». Així, a més de Corral hi intervenen en la mostra Alba Sotorra, Ester Ferrando, Gemma Clofent, Lídia Porcar, Mariaelena Roque, Mariona Moncunill, Raquel Friera, Montse Cortadellas, Montse Gomis, Núria Rion Virgili, Roser Caminal, Mari Chordà, Ariadna Parreu i Vanessa Pey.

«Aquesta papallona és una reivindicació de la natura, de la natura de l’Ebre, però alhora, una metàfora d’una papallona dissecada, exhibida en un quadre», diu l’Alba. Una natura que ha guanyat protagonisme des que viu envoltada d’ella, a la Ràpita. I malgrat que l’Alba acostuma a treballar amb música, és una obra muda, «pensada museísticament, per a galeria. Al MAMT està envoltada de veïns i veïnes. És com la mort de la papallona, neix, es desenvolupa i mor».

L’art de l’Alba G. Corral és generatiu, la qual cosa vol dir que té dues autoritats. «L’aleatorietat forma part del procés creatiu. Es programa un algoritme perquè l’ordinador decideixi algunes pautes. Alhora, creo uns pinzells i manualment, també pinto sobre la peça». Es diu art generatiu perquè es va generant a mida que l’algoritme va llegint les instruccions del creador. «No controlo totalment la força d’una partícula o la intensitat d’un to de color». Justament el color és essencial en la Papallona de l’Alfacada i en tota la seva trajectòria. «Alguns colors són decisions de la màquina, a partir de la paleta proposada. Per tant, a vegades per mi també és una sorpresa, que em permet barrejar tonalitats que, a priori, no barrejaria». Corral va estudiar informàtica. «Per tant, sempre he fet servir l’ordinador com a eina. Per mi és molt fàcil parlar amb la màquina, més que dibuixar en un paper».

L’evolució en l’obra artística és palesa i la paleta de colors ha canviar. «No és el mateix quan vivia a Sant Antoni, que ara. No té res a veure: el color de l’arròs, les postes de sol, els ocells. Tot això per mi és com una esponja».