Dumingu, maridatge entre la ‘chanson française’ i la rumba catalana

«Georges Brassens coincideix bastant amb nosaltres en la manera d’enfocar la vida, d’una forma divertida i sorneguera. L’escolto de fa molts anys, a més a més de traduir algunes de les seves cançons, per la qual cosa aquest disc va sortir sense voler, de forma divertida». El disc en qüestió és Ganes de Brassens, de David Andreu, Dumingu, cantant de Vilanova i la Geltrú encara que amb arrels al Baix Penedès on va passar moltes temporades amb els seus avis, «entre la Bisbal i Banyeres».

Dumingu cataloga el seu nou treball com «rumba d’autor», un punt de trobada irreverent entre la ‘chanson française’ i la rumba catalana. «En la cançó d’autor posem molta cura en les lletres. Ens agrada molt treballar-les, encara que la base musical és la rumba catalana feta a la nostra manera. És una forma de dir que som els únics que fem rumba d’autor», comenta l’intèrpret amb el sentit de l’humor que el caracteritza.

Entre aquestes lletres L’esclafit, Les parelletes que als bancs es fan petons, El goril·la o La mala reputació. De fet, la darrera va ser amb la qual Dumingu va començar aquesta aventura musical. «A tothom li agrada molt aquesta cançó. Ja l’havien traduït Paco Ibáñez i altres cantants catalans. No obstant això, nosaltres tenim molta estima per Ximplets i Bravo, Margot!, temes, ambdós, inclosos a Ganes de Brassens». En total, són deu peces originals traduïdes al català i adaptades «a la rumba i a la nostra realitat. Respiren el mateix, però la instrumentalització és radicalment diferent. El productor, Vidal Soler, ha fet una feinada», defensa el cantant, qui afegeix que «malgrat que algunes d’aquestes cançons tenen mig segle de vida, són molt actuals. Parlen de valors que, segurament, són els de tota la vida com ara riure’s de l’autoritat o els desamors, que tots hem viscut. Temes eterns».

I si el seu estil és inclassificable, no ho és menys la manera de presentar-lo. Com a bon mediterrani, troba que música acompanyada de gastronomia és un bon maridatge. Així les coses, Dumingu canta, toca la guitarra i, si cal, també cuina. Tot per una bona festa.

Suquet de peix per acompanyar

Tot va començar a Luxemburg, a un concert on amenaçava de venir molt poca gent. «Era el primer cop que ens contractaven fora de Catalunya i ens van dir que la gent, normalment s’hi apuntava si hi havia bon menjar». Dit i fet. Un all cremat va congregar quaranta persones, que van ser vuitanta a Berlín i una altra quarantena a Marsella, de tal forma que s’ha convertit en tot un clàssic fora de les nostres contrades. «Fem cuina marinera que combina amb la nostra música, de la costa, i ajuda a fer germanor», assenyala en Dumingu, qui revela que no havia cuinat mai per a més d’una vintena de persones.

Professor a més a més d’artista, fa broma en dir que és un senyor respectable. «Tinc una empresa d’informàtica, dono classes a la universitat i això de la música és una manera de prendre’m la vida amb alegria». Una aventura que ja va pel segon treball després de l’Ensèriu?, publicat el 2020.

Ganes de Brassens es troba disponible a totes les plataformes digitals i els seus videoclips, a Youtube.