Diable soc i seré
La mirada de Pep Escoda. Txema Gavaldà Franqués. Tècnic en indústria química
«Belfegor soc jo, el més gras / i soc golafre de mena». No hi ha infern sense un cel d’espurnes. Així, amb un versot, iniciem el diàleg en forma de ball parlat fotogràfic. Deixem enrere les forces del mal, i premo el botó d’una càmera cansada, que encara cerca el bé en contraposició del mal. Ensumem la pólvora i, entre l’infern i el cel, ens trobem al meu estudi. Vencem la timidesa, i arriba l’alliberació: l’adrenalina està en les nostres mirades, potser aquest és el secret d’un bon retrat i no ho he explicat mai... crec que Llucifer ens mira des d’un racó del plató.
Teniu davant vostre el que va ser durant vint-i-cinc anys la Diablessa al Ball de Diables de Tarragona, ballant amb el seu Ceptrot en alça i foc al foc!, pel gaudi dels que sou humans. El Txema encara segueix en actiu, aportant la seva experiència i saviesa, i motivant als nous diablots. Avui, per uns minuts, jo, també he sigut diable. «Diable soc d’aquest ball, diable soc i seré».
Pep Escoda treballa com a fotògraf professional des del 1990. Ha guanyat vint-i-un Premis Lux de fotografia i ha publicat les seves fotografies en més de 140 llibres i revistes o magazins com ‘ICON’ o ‘Forbes’.