Cómo la IA revolucionará las aulas en 2024

La proliferació de noves eines d’intel·ligència artificial (IA) generativa ha provocat una disrupció en diferents àmbits, i el panorama educatiu no n’ha quedat exempt. La gran popularitat i facilitat d’ús d’aquestes tecnologies, combinada amb les enormes possibilitats que ofereixen, ha donat pas a un seguit d’eines i aplicacions que obliguen a replantejar el desenvolupament pedagògic. Desirée Gómez Cardosa i Guillem Garcia Brustenga, experts en detecció i anàlisi de tendències de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), detallen les principals tendències que involucren la IA en l’entorn educatiu i que veurem a les aules durant l’any que ara encetem. Un seguit de canvis que aportaran noves possibilitats de millora del procés educatiu, però que també tenen associats alguns riscos sobre els quals cal estar advertit.

1. Avatars i en múltiples llengües

Un dels canvis més espectaculars serà la generalització de la IA per crear vídeos d’avatars, que poden ser protagonitzats per persones reals o fictícies, amb un llenguatge natural en diferents idiomes. Gràcies a eines de producció com HeyGen o Synthesia, aquestes representacions humanes generades per computador ajudaran a oferir una experiència educativa més personalitzada i accessible a escala global. Per exemple, permetran als professors crear avatars seus que facin classe en l’idioma nadiu dels alumnes, encara que en realitat no el parlin.

2. Preparació d’assignatures

Una altra novetat serà l’adopció d’aquesta tecnologia generativa per part del professorat com a suport per a la preparació d’assignatures en diferents fases del procés educatiu. Els xats conversacionals, com ara ChatGPT, i eines com ChatPDF ajudaran a planificar el curs, cercar i indexar informació, perfilar propostes metodològiques o suggerir recursos educatius en línia, per posar alguns exemples.

3. Serveis per a l’educació a través d’API

En aquest sentit, es detecta també un interès per avançar en l’aplicació de la IA a la docència amb l’aparició d’empreses emergents especialitzades en IA que desenvolupen interfícies de programació d’aplicacions (API) dirigides al camp de l’educació. Es tracta d’API d’eines d’intel·ligència artificial que volen oferir serveis innovadors i específics per a l’educació. Això obre la porta a afegir un grau d’automatització a tasques com la creació de continguts, l’avaluació dels estudiants i la gestió de les classes. A més, s’estan desenvolupant noves aplicacions que permeten a qualsevol usuari crear eines educatives d’IA personalitzades, cosa que augmenta la democratització de l’educació assistida.

4. Integració en els estudis artístics

La quarta tendència té a veure amb la integració inevitable de la IA en els estudis artístics com una eina més de creació per elaborar obres innovadores i, fins ara, impossibles o per fer tasques d’assistència en el procés creatiu. Midjourney, DALL·E o Runway són algunes de les plataformes que ja permeten treballar en la creació d’imatges i de vídeo per generar obres d’art visual d’alta complexitat i que cada cop són més utilitzades per una base de professionals especialitzats en aquests àmbits artístics que no para de créixer.

5. Experiències d’aprenentatge personalitzades

A més, l’aprenentatge adaptatiu basat en la IA i en l’actuació de l’estudiant arribarà al sector educatiu com una fusió de tecnologies avançades i metodologies pedagògiques fonamentada en l’explotació de dades. L’objectiu és optimitzar l’educació en funció de les necessitats úniques i l’evolució de cada estudiant, la qual cosa permetrà crear o adaptar materials i experiències d’aprenentatge de manera personalitzada.

6. Infografies, presentacions, glossaris. Estalvi de temps i costos

Finalment, la darrera tendència té a veure amb la creació de recursos d’aprenentatge de diferents maneres, cosa que estalvia els esforços de materialització. Algunes d’aquestes possibilitats són donar suport a l’hora d’estructurar, idear i crear infografies; generar presentacions de diapositives amb eines com ara SlidesAI o Tome, o contribuir a la creació de glossaris. Tot plegat ajudarà els docents a reduir l’externalització i els costos, així com a estalviar temps en l’elaboració dels continguts.

«Som davant d’una època emocionant en l’àmbit de l’educació perquè la IA generativa pot obrir les portes a un aprenentatge personalitzat i global. No obstant això, és imperatiu abordar els riscos ètics que comporta i garantir la responsabilitat en l’ús d’aquestes noves tecnologies, així com fomentar l’alfabetització en IA i l’accés equitatiu per reduir la bretxa digital que podria dur associada», apunta Desirée Gómez Cardosa, analista d’aprenentatge i docència de l’eLinC.

Advertències i perills

Els autors adverteixen que, més enllà dels beneficis, l’automatització de certs processos i la delegació de decisions en la intel·ligència artificial pot comportar alguns riscos. Principalment, destaquen una delegació excessiva en la IA de tasques pròpies dels docents, el perill que els biaixos dels algoritmes afectin la qualitat dels materials generats i que, atesa l’ebullició del sector i l’aparició de nous agents, les dades personals puguin estar en perill. A banda, hi ha riscos més específics, com el fet que la sofisticació de les eines per crear avatars o replicar veus pot donar peu a la desinformació o la suplantació de la identitat, o que la integració de la IA en el procés artístic qüestiona com s’estableix la propietat intel·lectual i pot obligar a redefinir el concepte del procés creatiu.

«Aquestes tendències demostren que la IA generativa pot ser una eina molt potent i transformadora, però també planteja desafiaments importants i no podem permetre que una dependència excessiva faci minvar el valor de la interacció humana i el pensament crític en l’educació. Per tant, la col·laboració entre docents, estudiants i desenvolupadors serà clau per a una integració exitosa d’aquestes noves possibilitats en l’educació. L’equilibri entre la tecnologia i la humanitat serà clau per aprofitar plenament el potencial de la IA», conclou el coautor de l’anàlisi, Guillem Garcia Brustenga.