Ambivalència hongaresa a la Segona Guerra Mundial

L’any 1943 la Gina és una noia de catorze anys. Òrfena de mare, viu a Budapest en un ambient refinat i culte, entre la Marcelle, una institutriu francesa, i les manyagues de la Mimó, la seva immadura tieta. Absent, però alhora present, el seu pare, un general que, fins al moment, és la persona que més s’estima a la vida. Però la guerra arriba per a tothom i sota un mateix sostre no poden conviure la Marcelle i la família, dos pols oposats en dos bàndols de la contesa. Així ho decideix el general. Arran d’aquest moviment, la Gina veurà enfondrar-se tot el seu món, que no recuperarà mai més, almenys no com el coneixia. La Gina és la protagonista d’Abigail, de Magda Szabó, una novel·la poderosa publicada per La Segona Perifèria, amb traducció d’Imola Nikolett Szabó i Jordi Giné de Lasa. Una narració que situa Hongria al centre d’Europa, país ambivalent, aleshores i ara, encara ressituant-se dins del Vell Continent, després del seu llarg trànsit pel bloc de l’Est.

«Abigail pot semblar una mica naïf al principi, juvenil, però tracta d’una joventut, la d’aquella època, travessada per la història. I la història d’Hongria és extremadament complexa perquè el seu segle XX comença, efectivament, amb el final de la Primera Guerra Mundial, moment en què cau l’Imperi Austrohongarès i deixa de ser la gran Hongria. Aleshores, aquesta mena de nostàlgia de la major part d’hongaresos de tornar a ser grans porta a cometre errors gravíssims durant la Segona Guerra Mundial i després», explica Miquel Adam, escriptor i editor de La Segona Perifèria.

En aquest escenari, la Gina passarà de viure en un ambient burgès a tancar-se en una «fortalesa», com ella la percep, en un internat de tall calvinista, auster i extremadament rígid on intenten assimilar-la i que perdi la seva individualitat, ja sigui a través de la roba, ja a través del cabell o dels complements. Un canvi que la Gina ni voldrà ni entendrà de bon principi i que el lector, al seu torn, tampoc. «És a la segona part de la novel·la quan apareixen capes més profundes, al marge d’una història de creixement personal com és aquesta», diu el Miquel. Una maduresa en la qual tindrà molt a veure l’Abigail, qui posarà l’ètica en cada situació. «La Gina detesta la figura de l’Abigail, però les últimes pàgines són una lliçó de vida per a ella, en què els herois potser són aquells que semblen més dèbils», destaca l’editor. Tot i això, al final, aquesta història, tancada, «fa calfred perquè la Gina i els seus amics no ho passaran bé en el futur més proper. Això ho sabem nosaltres, els lectors, que coneixem una mica l’esdevenir d’Hongria». Tot i que per als menys avesats a transitar entre les vicissituds d’aquesta república d’Europa central, l’Adam ha inclòs un petit annex històric contextualitzant els fets. «És de justícia aportar informació per entendre què estava passant davant dels morros de la Gina, a la qual tothom intenta amagar-li el que succeeix fora de l’escola».

La Segona Perifèria és una editorial petita, amb tan sols un any de vida, encara que amb una gran experiència, ni més ni menys que els vint anys de recorregut pel món dels llibres del Miquel Adam. «He fet tots els papers de l’auca, des de tractar un volum a buscar els millors traductors i això s’explica perquè porto molta feina feta al darrere», manifesta.

Entre els seus deu títols, publicacions eclèctiques com ara Set anys de plenitud, d’Etgar Keret; Allegro Ma Non Troppo, de Carlo M. Cipolla; Nicolau, del reusenc Antoni Veciana; Periodisme de contacte, del també reusenc Miquel Bonet; De nou centaure, de Katixa Agirre o la mateixa Abigail, de Magda Szabó, una autora «molt important de la literatura europea de la qual en català amb prou feines en tenim un títol. És extraordinària. Totes les capes psicològiques que va posant als personatges sense que pràcticament te n’adonis la fa una artista de primera línia», assenyala l’editor.

Quant a la línia de La Segona Perifèria, en Miquel ressalta que «una editorial és com un nen petit, al qual eduques amb els teus valors. A mesura que se’n va fent gran tindrà la seva pròpia personalitat i tu poca cosa hi podràs fer. De moment, vaig fent el que a mi m’agrada com a lector. I això engloba uns títols tan dispars com per exemple el Nicolau o l’Abigail, tots dos bons».

Abigail, Segona Guerra Mundial, nazisme i resistència. Un relat que pot acabar bé, «però que sabem que no és així perquè després dels nazis ve l’estalinisme que són molts anys de dictadura, matances, opressió i silenci».