L’aterratge imprevist del ‘Petit Príncep’ a la platja del Torn de L’Hospitalet de l’Infant

Era diumenge, l’únic dia de la setmana que podía llegir el Diari de Tarragona amb calma. Passava els fulls mandrosament, mentre prenia el primer café del matí. Em vaig detenir sobtadament a la plana 50 amb un titular que m’acabà de llevar la son de cop: «El aterrizaje forzoso de Saint-Exúpery a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant».

El text, signat per Javier Díaz, explicava l’estada al nostre terme, als anys trenta, de l’autor del Petit Príncep, un dels llibres de la meva vida i un dels tres més llegits de la literatura universal. Ho vaig devorar pels ulls i en acabar la lectura, emocionat, em va assaltar un mar de preguntes que no m’acabaven de quedar clares.

A quina platja va aterrar? Quin any? A quina fonda van menjar? Quin model d’avió pilotava? Quant de temps hi va estar? En aquell mateix instant acabava d’acceptar sense saber-ho el repte d’intentar donar respostes. «Quan el misteri és massa impressionant, no t’atreveixes a desobeir» deia el Petit Príncep.

Pocs mesos després ja havia encetat la tasca d’intentar documentar l’incident. Vaig recuperar la publicació de Francisco Merelo, la persona que narrava els fets en primera persona i ho vaig analitzar minuciosament, amb la paciència d’un orfebre.

El segon pas va ser realitzar el buidatge de la premsa de l’època. Aquí vaig patir la primera decepció perquè cap diari deixava constància del succés. La recerca em va portar a comunicar-me amb Fernando Aranaz, el referent a Espanya en accidents i incidents del correu aeri confiant que ho resoldria però tornem a fer salat. «Sin resultados» em contestà des de Madrid. Dirigeixo els passos cap a França, cercant les fonts directes, i contacto amb Bernadette Desalbres membre de la Fundació Latécoère i que gestiona els arxius històrics de la companyia amb la qual volava l’escriptor fins a 1927. La pandèmia endarrereix la resposta, però em confirma que no els hi consta cap registre.

Contacto amb Nicolas Delsalle-Mum, delegat General de la Fundació Saint-Exupery amb la mateixa idea però amb idèntics resultats. Davant de la impossibilitat d’avançar amb les fonts documentals ja només queda una possibilitat, la d’intentar treure l’entrellat a través de l’anàlisi de la biografia oficial d’Antoine.

La línea creada l’any 1918

La nostra història comença l’any 1918 quan Pierre-Georges Latécoère creà un enllaç aeri per transportar el correu des de Toulouse fins a Rabat. Entre octubre de 1926 i octubre de 1927 un jove Saint-Exúpery, inexpert però apassionat per l’aire, és contractat per la companyia per cobrir l’itinerari postal Toulouse-Casablanca, on sobrevola el nostre cel, en paral·lel a la costa, a l’etapa Barcelona-Alacant.

Aquests primers viatges els realitza als comandaments del Breguet 14, uns lleugers bombarders biplans reconvertits de la Primera Guerra Mundial. Aquesta ruta hauria estat ideal per situar a l’escriptor a la vila si no fos perquè el dia que va aterrar a l’Hospitalet de l’Infant estava acompanyat per 5 persones més i els Breguet 14 només admeten un pilot, un passatger i les saques del correu.

Al 1927, el nostre aviador és traslladat a Cap Juby (Marroc) com a cap d’aquest aeròdrom i amb una nova societat, L’Aéropostale, heretera de la Latécoère. Entre 1929-31 el trobem a Buenos Aires dirigint la filial Aeroposta Argentina, fins al mes de febrer que retorna a França després de la fallida de l’empresa.

Des del meu punt de vista, aquest és el moment decisiu on comencem a desenredar la troca d’aquesta història. L’Aéropostale acomiada a part del personal i cancel·la el servei en 5 línies.

Saint-Exupéry necessita un mitjà de subsistència i accepta retornar a treballar cobrin les línies africanes que tan bé coneixia. Primer signa el servei nocturn entre Casablanca i Port-Etienne i el febrer de 1932 el de Marsella-Tànger, ara si, amb aeronaus més potents, més ràpides i amb major capacitat.

Conduiria en aquells moments els Laté 25 per a 5 persones i sobretot el Laté 28 per a 8 passatgers i dos tripulants, el primer dels avions de la companyia amb capacitat per les sis persones que narrava el Canceller Merelo.

El vent que predomina en aquestes contrades

L’Hospitalet de l’Infant és un país de vents suaus i amables, com el Llebeig, el Llevant o el Garbí, però sobretot és conegut per ser el domini del Mestral, un vent poderós, amb ràfegues inesperades, sense dubte l’enemic més temible dels aviadors.

Segons les meves conclusions, un dia de març de 1932 Saint-Exupéry volaria cobrint el trajecte de Marsella a Alger amb escales a Barcelona, Alacant, Màlaga i Tànger, quan un cop de vent el va sorprendre obligant-lo a realitzar un aterratge forçós, ficant a prova les habilitats que havia après a les arenes del desert, a les platges de l’Àfrica occidental o amb les violentes corrents dels cims dels Andes. El Laté 28 s’hauria enlairat de Barcelona cap a les 8 del matí per la qual cosa al voltant de les 9 aterrarien a la platja del Torn.

Sostinc que era la platja del Torn perquè és la més ampla i extensa del sector del coll de Balaguer, amb 1.500 metres de llargada i 100 d’amplada. És l’única on es podria dipositar un avió amb una distància de les puntes de les ales de 19,25 metres i amb prou distància per realitzar la maniobra d’enlairar-se amb garanties sobre una superfície inestable i irregular com l’arena.

Aquesta ubicació ens la confirma el testimoni oral de Ramon Casadó Curto, nascut l’any 1923, que ens explica que sent un infant va assabentar-se de l’arribada de l’avió i, encuriosit, va voler atansar-se, però son pare no li va permetre perquè estava massa lluny de casa. Un cop abandonaren l’aeronau, Saint-Exupéry reclama a través de la Guàrdia Civil la presència del consol de França a Tarragona, però ho faria més que probablement per mediació dels carrabiners que guardaven la costa a la caserna del coll de Balaguer que es troba a menys de 1.500 metres del Torn tal com va succeir en l’accident d’un altre avió, Breguet 14, l’any 1928.

Els assistents

Els van assistir el canceller del Consolat a Tarragona, Francisco Merelo, acompanyat del Sr. Juanós que va fer de taxista. Fins arribar havien passat el gual de Cala d’Oques i un cop a la platja descobriren l’aparell amb tota la tripulació i els passatgers que els esperaven: el pilot Antoine de Saint-Exupéry, Benach el seu copilot, el mecànic, un empleat de La Poste i dos jueus de Tànger.

Entre contactar amb la Guàrdia Civil i les dues hores en cotxe des de Tarragona, es va fer l’hora de dinar. Es van traslladar a una fonda propera que identifico com el «Victoria» o el «Plaza» com se l’ha anomenava abans de la guerra situada a la cantonada del carrer del Mar i la Via Augusta. Propietat de Josep Gil Pellisa de cal Pacara i que ho havien portat algun temps la família de pescadors Roca, coneguts com els Xacano.

Era l’única posada a la vila que donava aquest servei de menjars, recorda Josep Sancho Domènech, carter de Vandellòs a la postguerra. Actualment, està establerta la pernileria Miralles. Els vuit, més el comandat de la Guàrdia civil, van delectar-se d’un suquet de peix (caldereta) que acompanyaren d’un vi blanc de barril de la Ribera d’Ebre que s’acostumava a elaborar amb garnatxa blanca.

Mentre els preparaven el tiberi, el canceller, des de la centraleta telefònica de cal Julià (avui Cafè i Diari), a 120 metres de l’hostal, es van posar en contacte amb les autoritats de Toulouse per mediació de l’ambaixada de França comunicant la intenció de Saint-Exupéry d’enlairar-se l’endemà, quan el Mestral estés en calma (al matí). Al mes de març el sol es pon a les 19 hores i es feia complicat volar de nit. L’aterratge a Alacant es presumia complicat per el qual els vuit viatgers pernoctaren a l’estreta carlinga de l’avió.

Al voltant de les 7 del matí, quan despuntà el sol, Antoine de Saint-Exupéry s’acomiadà de Melero i continuà el seu camí direcció sud passant per Alacant, Màlaga, Tànger on deixaria als dos passatgers jueus, l’última peça del puzle que calia encaixar.

Històries extraordinàries

Les obres literàries són el fruit del que els autors veuen, escolten, respiren i senten, i ben segur que algun record prendria Saint-Exupéry de l’aventura viscuda a l’Hospitalet de l’Infant: de les nostres platges, del Mestral, de la caldereta, d’un bon vi de la terra i d’una bona companyia.

La recerca sempre dona més del que rep i la de Saint-Exupéry m’ha regalat d’altres històries d’aterratges extraordinaris per la nostra gent, com el del Breguet XIV núm. 305 matrícules F-AGBU caigut el 2 de juliol de 1925 i que va romandre uns dies a la platja de l’Arenal per una avaria del motor.

Es van organitzar visites com la d’un grup de Vandellòs que van baixar en carro i van immortalitzar el moment amb un retrat. En aquell precís moment ningú s’esperava la tragèdia que s’hi venia a sobre pocs segons després. El lleuger aparell s’havia apuntalat amb dos pals mentre es reparava. Un d’ells es va despenjar i va es va precipitat sobre el nen Jaume Auví Margalef que mirava la càmara al costat de sa mare. Com el Petit Príncep després de ser picat per la serp «va caure suaument, com cau un arbre. No va fer ni soroll, perquè tot era sorra». La fatalitat va fer que no sobrevisqués a les ferides i morí pocs dies després.