Victoria Belim: «Les polítiques de russificació soviètiques no han pogut eliminar els elements distintius ucraïnesos»

Periodista, traductora i escriptora, la ucraïnesa Victoria Belim publica La meva Ucraïna (Univers Llibres/Lumen) amb què trasllada els lectors al 2014, moment de l’acord d’Associació entre Ucraïna i la Unió Europea i també de l’annexió de Crimea per part de Rússia. A l’assaig, que està novel·lat com una saga familiar, Belim, nascuda a Ucraïna, criada als Estats Units i actualment vivint a Bèlgica, torna al país de la seva infantesa per investigar les seves arrels i una desaparició familiar. El KGB, el pes soviètic i el passat més proper hi són presents. La meva Ucraïna ha estat traduïda al català per Esther Roig. Aquesta entrevista ha estat possible gràcies a la traducció de Carmen Agudo.

Fa referència a l'inici del conflicte, en 2014, amb els primers contactes amb la Unió Europea. Creu que, d'alguna manera, la UE va encendre l'espurna i després va abandonar Ucraïna?
No. L'abandó de l'Acord d'Associació amb la UE per part del llavors president ucraïnès Yanukovich va encendre l'espurna de la revolució.

Parla de la corrupció sistèmica dels governs a Ucraïna. Quina opinió li mereix Zelenski?
Des dels primers dies de la invasió, em va impressionar el seu lideratge del seu país devastat per la guerra.

Veu en els passos de Putin amb Crimea els que va donar Hitler als Sudets?
En certa manera, sí, es podria fer aquesta comparació.

Quina opinió li mereix la postura europea actual?
És difícil parlar d'una posició única de la UE, ja que hi ha moltes variacions entre els estats membres. No obstant això, en general, la UE ha prestat molt de suport a Ucraïna i als refugiats ucraïnesos. Queda per veure com evoluciona aquesta posició a mesura que continua la guerra.

Com a ciutadana ucraïnesa, què creu que ha de fer l'OTAN?
L'OTAN ha exercit un important paper en la coordinació de la informació i l'ajuda dels estats membres de la UE, però sempre pot fer més per a fer costat a Ucraïna. Comprenc la reticència de l'aliança a adoptar un paper més proactiu, ja que continua preocupant la possibilitat d'enemistar-se amb Rússia. Dit això, el suport de l'OTAN és fonamental, i hauria de ser major.

Putin nega la identitat ucraïnesa. Després de tants anys de pertànyer a la Unió Soviètica, com es diferencia aquesta identitat?
Ucraïna té la seva pròpia cultura i aquesta determina en gran manera la seva identitat. Ni tan sols les polítiques de russificació soviètiques han pogut eliminar alguns dels elements més distintius de la identitat ucraïnesa. Part del seu caràcter distintiu és el pluralisme, ja que molts ucraïnesos s'identifiquen amb diverses línies nacionals al mateix temps, per exemple, tant ucraïnesos com russos. Aquest element confereix a la cultura ucraïnesa la seva tolerància a la diferència i la diversitat.

Vostè mateixa, el seu pare és rus, la seva mare ucraïnesa... com ho estan vivint?
No sento cap dilema basat únicament en aquest fet, ja que l’origen ètnic mai no va ser una qüestió especialment important en la meva família. Tinc família allunyada a Moscou, i sí que em preocupo per ells, sobretot sabent que alguns dels parents són bastant grans.

Inicia el llibre amb les difícils relacions amb el seu oncle Vladímir, defensor de la postura russa. Com estan actualment amb la invasió? Quina opinió té ell de la situació d'avui dia?
La posició del meu oncle continua sent majoritàriament prorussa, encara que com evito parlar amb ell de política, no sé quina és la seva posició exacta. Al mateix temps, es manté en contacte amb els seus amics d'Ucraïna i tracta d'ajudar-los.

Existeix població ucraïnesa que se senti russa i que vulgui tornar a pertànyer a ella?
Sí, hi ha una certa proporció de la població que se sent russa. Alguns podrien voler una cooperació més estreta entre Ucraïna i Rússia per raons econòmiques. Uns altres podrien desitjar formar part de Rússia. No obstant això, aquesta proporció continua sent marginal en relació amb la població general.

Vostè parla d’una invasió pel control. No obstant això, quin paper juga l’idioma en el conflicte?
Molts ucraïnesos s’identifiquen com a ucraïnesos mentre la seva llengua materna és el rus. El bilingüisme és una característica comuna del paisatge ucraïnès, i les divisions per l’idioma són exagerades. No sempre es dedueix que algú tingui una posició prorussa simplement perquè parli rus.

La por a Rússia és palpable en la societat ucraïnesa?
La por als bombardejos i a l’agressivitat russa és bastant palpable, però Ucraïna ha mostrat molta resistència, i això inspira a la societat. A vegades els ucraïnesos reaccionen a la guerra amb sentit de l’humor, com quan va aparèixer el «taüt de Putin» com un article popular de Halloween.

Quant a la por al KGB, entenc que les noves generacions podran viure sense ella...
La generació nascuda a la Ucraïna independent viu, en efecte, sense la por al KGB i a la policia secreta, ja que va créixer en una societat molt diferent. No obstant això, la generació de més edat encara guarda moltes pors i traumes profunds, ja que el període de Stalin va deixar profundes cicatrius.

L’aguant d’Ucraïna ha sorprès el món. Diria que es deu al fet que coneixen bé la força militar russa, ja que van lluitar junts per exemple, a l’Afganistan quan pertanyien a l’URSS?
Per a Ucraïna, aquesta guerra és existencial, i això dona als seus combatents una motivació addicional per a protegir la seva terra. Per descomptat, la familiaritat de l’exèrcit d’estil soviètic ajuda.

Com és que hi ha població que nega la gran fam, l'Holodomor? Com ho argumenten?
En general, argumenten que la fam va ser causada per les males collites en tota l'URSS i que és un error dir que una regió en particular va sofrir més. Per descomptat, això va en contra de les proves disponibles.

Putin diu que Ucraïna és un niu de nazis i sosté que existeixen grups neonazis al país. De fet, es van difondre algunes imatges. Què hi ha de cert en tot això? Què poder tenen?
Ucraïna, com la majoria dels països europeus, té alguns grups d'extrema dreta, però a diferència de molts països europeus, aquests grups d'extrema dreta no tenen suport popular.