Sònia Hernández s’estrena com a consellera amb el repte d’arribar al 2% del pressupost dedicat a Cultura
La nova titular afirma que és “un gran honor” i que donarà continuïtat a les polítiques que s’han fet fins ara
La nova consellera Sònia Hernández, s’ha posat aquest dilluns al capdavant del Departament de Cultura mostrant una gran sintonia amb la seva predecessora al càrrec, Natàlia Garriga.
Hernández s’ha compromès a donar continuïtat a la feina feta per la conselleria, amb el repte d’arribar al 2% del pressupost dedicat a Cultura de cara l’any vinent. En aquest sentit, ha afirmat el futur del departament passa per consolidar tot allò que s’ha fet fins ara i seguir treballant per l’accés a la cultura “en un sentit molt ampli” consolidant, per exemple, projectes com la Llei de Drets Culturals, o el Hub Audiovisual, entre d’altres. “Ho rebo com un gran honor i un gran repte”, ha subratllat.
Pel que fa a la ja exconsellera, ha valorat positivament que es tracti d’una persona que ja formava part del departament, i ha insistit en que ho farà “fantàsticament bé”. “Ens ho prenem com un reconeixement a tot l’equip de Cultura”, ha reconegut. Garriga ha rebut a Hernández amb una forta abraçada i li ha entregat una carpeta on es podia llegir ‘2% cultural’. “És l’encàrrec inicial que li donem i que ella coneix bé perquè és una de les prioritats i creiem que ho hem deixat molt encarrilat i que l’any 2025 hi arribarem”, ha conclòs.
Antiga directora general de Patrimoni Cultural
Hernández és l’aposta del president Salvador Illa per encapçalar la consellera de Cultura del nou executiu socialista. Llicenciada en Història de l’Art, amb un postgrau en Museus i Educació i un màster en Direcció de Comunicació Empresarial i Institucional, al 2022 va ser nomenada com a directora general del Patrimoni Cultural. També ha treballat com educadora, dissenyadora i consultora en projectes educatius per a diferents institucions museístiques i patrimonials, així com empreses culturals.
La nova consellera arribarà a un Departament de Cultura que disposa de més bona salut econòmica que fa uns anys i del qual ja no dependrà la política lingüística, que disposarà de conselleria pròpia.