Salvador Illa defensa el català a la Unió Europea: “és una qüestió de justícia lingüística”

El president català va afirmar que Costa va mantenir “una actitud receptiva i lògicament prudent” respecte a l’oficialitat de les tres llengües

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va traslladar aquest dijous al president del Consell Europeu, António Costa, que l’oficialitat del català a la Unió Europea és una qüestió de “justícia lingüística”, durant la reunió que tots dos van mantenir avui a Brussel·les.

“Li he subratllat que això és una qüestió de justícia lingüística per a nosaltres i m’he posat a la seva disposició per a tot el que puguem fer”, va assenyalar Illa en declaracions a la premsa després de la trobada amb Costa.

El president català va afirmar que Costa va mantenir “una actitud receptiva i lògicament prudent” respecte a l’oficialitat de les tres llengües a la UE, una qüestió que estan tractant els ministres d’Afers Europeus dels Vint-i-set i no els caps d’Estat i de Govern, als quals representa l’ex-primer ministre portuguès.

El Govern espanyol va impulsar l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec durant la presidència rotatòria de la UE que va ostentar en el segon semestre del 2023, però des d’aleshores no s’han produït avenços a causa de les reticències polítiques, econòmiques i legals dels seus socis europeus, principalment els de l’est.

Paral·lelament, el Ministeri d’Afers Exteriors està impulsant l’ús de les llengües a l’Eurocambra, on el grup de treball creat per analitzar la qüestió ja ha celebrat dues reunions des del desembre i preveu una tercera trobada a l’abril.

A més d’aquestes dues iniciatives, el Ministeri d’Educació ha plantejat una proposta a l’Escola Europea perquè el català sigui una assignatura optativa en aquests centres, creats principalment perquè els funcionaris europeus puguin escolaritzar els seus fills durant la seva estada a l’estranger.

Aquesta última iniciativa no preveu la inclusió de l’euskera i el gallec, un fet que Illa no va considerar “discriminatori”:

“No estic en contra que altres llengües també puguin ser objecte d’ensenyament, però no comparteixo el plantejament que fer-ho amb el català sigui discriminatori per a cap altra llengua”, va apuntar el president.

Illa també es va referir a l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població publicada ahir, segons la qual l’ús del català va baixar del 36,1 % al 32,6 % entre el 2018 i el 2023. En aquest sentit, va afirmar que són xifres que cal “millorar”.

Per aquest motiu, va avançar que la Generalitat prepara un pla de xoc acordat amb Esquerra Republicana, que el Govern vol tirar endavant “amb el màxim consens possible”.

D’altra banda, Illa va defensar l’augment del salari mínim impulsat pel Govern de Pedro Sánchez, assegurant que es tracta de la pujada més gran “de la història d’Espanya”, després que Bildu hagi reclamat que aquest increment sigui diferenciat per comunitats autònomes.

El president va atendre la premsa després de la seva reunió amb Costa, en l’últim dia del seu segon viatge oficial a Brussel·les, en el qual també es va trobar amb la vicepresidenta executiva per a una Transició Neta, Justa i Competitiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera.