Raquel Sans (ERC): «Els vetos han impedit una Mesa que reflectís la llei d’amnistia»

Raquel Sans Guerra (Valls, 1980) va ser designada aquest dilluns com a vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya. Llicenciada en Periodisme i postgrau en Periodisme Sociolaboral, és diputada a la cambra legislativa catalana des del 2018. També exerceix com a portaveu nacional d’Esquerra Republicana.

Quines sensacions té? Va ser tota una sorpresa la seva designació com a vicepresidenta primera.

Sí, encara ho estic digerint... Ja és un honor molt gran ser diputada i, ahir, que m’ho vaig mirar des de l’altra banda, fa molta impressió. Primer, perquè veus el pes de la història i, segon, perquè sents una enorme responsabilitat quan penses què representa el Parlament. Fa una mica de vertigen i tot.

La seva candidatura es va decidir dilluns mateix?

Fa un parell de setmanes em van tamptejar per anar a la mesa, però inicialment a una secretaria, que és el que ens pertocaria si no hi hagués hagut cap aliança perquè som la tercera força.

Al final hi ha una Mesa independentista, malgrat ser minoria al ple.

Sí, al final hi va haver aquest pacte, que es va tancar a les últimes hores. Dilluns al migdia em van dir: tenim l’opció de tenir la vicepresiència primera, i seràs tu. Vaig informar al meu home a las 14.05 informant-lo (riu).

El PSC els oferia la presidència?

Per nosaltres hi havia dues premises. La primera, desvincular la negociació de la Mesa del Parlament d’una possible investidura. I, la segona, era prioritari tenir una mesa antirepressiva. Ho vam dir des del primer moment: més que el qui ostentava la presidència, era important que la Mesa antirepressiva permetés que poguessin votar els diputats que són a l’exili, i que al Parlament de Catalunya es pugui parlar de tot.

Marta Vilalta (ERC) diu que l’oferta del PSC estava «condicionada»

Hem mantingut converses amb totohom: PSC, Junts, CUP i els Comuns. Ens hagués agradat una mesa que fos el més àmplia possible, que reflectís la llei d’amnistia.

Els Comuns han descartat qualsevol acord amb Junts.

Hi han hagut molts vetos creuats, no només dels Comuns. La CUP no volia al PSC, els socialistes posaven condicions lligades a la investidura...

Com definiria la mesa final?

Els vetos han fet impossible la Mesa antirepressiva, tenim la independentista. Hem d’estar contents perquè serà una Mesa que respectarà els drets polítics dels companys que estan a l’exili –Carles Puigdemont, Lluís Puig y Rubén Wagensberg– i garantirem que al Parlament no hi hagi censura, que és una cosa que ha portat a companyes com Carme Forcadell a la presó.

PP i Vox ja han avisat que presentaran recursos al Constitucional contra la Mesa d’edat. ¿Tem les conseqüències jurídiques que pot portar que ‘es parli de tot’?

Fa respecte. La judicialització de la política per part de PP i Vox fa un flac favor a la democràcia. Allò que no guanyen a les urnes volen fer-ho als tribunals. Fa temps que ho fan, viuen de l’amenaça. La política necessita construir. Em pregunto si en un Estat es pot tenir gent a l’exili acusada de terrorisme per organitzar una manifestació pacífica... És irracional, no s’aguanta per enlloc que et puguin portar a judici perquè aquesta gent pugui votar. El partit judicial, els jutges, entra en joc sempre que pot...

No serà una Mesa supeditada al que digui el Tribunal Constitucional.

Evidentment que no. Volem que es pugui parlar de tot i que es pugui votar.

Què destacaria del nou president del Parlament, Josep Rull?

No ens coneixem massa. No hem tingut cap conversa llarga, però m’arriben molt bones referències sobre que és una persona de consens, amb qui és fàcil entendre’s. Pinta bé, m’agrada la gent que té un tarannà constructiu.

És un missatge que un polític pres ara presideixi el Parlament?

Totalment. Tota la lluita que hem fet des d’ERC, amb l’aposta per la negociació, crec que és una victòria de la democràcia. Tan de bo la restitució política que ha tingut la puguin tenir la resta de companys.

A la Mesa, per cert, són dues vallenques: vostè i Rosa Maria Ibarra (PSC)

Cert. Albert Batet ha votat a una vicepresidenta de la Joves (riu). Tot el que sigui que el Camp de Tarragona tingui representació a les taules de decisió és molt important, som la segona àrea metropolitana del país. Necessitem que la mirada del Camp de Tarragona arribi a tot arreu.

Per què costa tant que Tarragona estigui representada al màxim nivell?

Hem tingut a Ernest Benach, a Eusebi Campdepadrós... Ara hi ha un pes parlamentari important amb portaveus como Laia Estrada (CUP), Mònica Sales (Junts) o Alejandro Fernández (PP). Tarragona ha de tenir veu i vot al Parlament de Catalunya.

Què s’hi juga el Parlament en aquesta legislatura?

Hi ha molts reptes i lleis per fer. A la legislatura passada van quedar al tinter la llei audiovisual o la comissió d’abusos sexuals de l’església catòlica. Són coses que han quedat pendents, com la reforma del reglament. Hi ha moltes coses a fer. I veurem qui és capaç de tenir la majoria necessària per poder formar Govern.

Salvador Illa (PSC) descarta abstenir-se en una investidura de Puigdemont (Junts). O Illa o eleccions?

Nosaltres vam tenir una legislatura amb 33 diputats i ens deien que corresponia al partit del Govern buscar majories per aprovar decrets o pressupostos. Ara les urnes diuen que això correspon a PSC i Junts. Ho tenen fàcil, nosaltres som clars.

Quines prioritats posaran sobre la taula per negociar?

Ho vam dir ja en campanya, volíem un referèndum, un concert econòmic per tenir la clau de la caixa i tenir el català com a element nuclear.

Són condicions ‘sine qua non’?

Aquest és el terreny de joc. Qui vulgui parlar amb ERC haurà de parlar d’això i no de cadires. Crec que ho hem demostrat amb la presidència del Parlament.

PSC i Junts tenen la responsabilitat, però ERC tindrà la clau.

Sí. Igual que en aquesta legislatura nosaltres hem aguantat d’assumir contradiccions, que ens han penalitzat, ara ho hauran de fer ells. Els vots d’ERC tenen un valor.

Decidiran el vot en una consulta a la militància?

És una votació després d’un cicle electoral de davallada. Això ens ha portat a fer aquesta reflexió interna, que es concretarà el 30 de novembre en un congrés nacional.

Aquest dimarts el BOE publica la llei d’amnistia.

Sí, per fi! Avui mateix els advocats d’ERC jan han registrat 37 peticions de causes d’Esquerra.

L’aprovació de l’amnistia pot ajudar a recuperar la unitat independentista?

Facilitarà les coses perquè acaba amb una part de la repressió. Pensi que l’exili encara hi és fins que no tornin els companys. Som molt conscients que seguirem patint la represió. No sé si serà un punt d’inflexió, però sí que és una oportunitat per deixar enrere la fase repressiva, començar a mirar al futur i recosir les confiances que s’han trencat, amb molts retrets entre uns i d’altres. Tothom ha d’assumir la seva responsabilitat.

Carles Puigdemont i Lluís Puig podran estar al Parlament el 25 de juny?

Tant de bo.

Ara la llei l’han d’aplicar els jutges...

Tenim confiança zero amb el poder judicial. Des d’ERC hem estat treballant des del primer minut per garantir els drets dels líders repressaliats amb els indults, la sedició i, ara, amb la llei d’amnistia.