L’independentisme arriba a la Diada en el seu moment de major divisió

L'independentisme arriba a la Diada de l'11 de setembre d'aquest any -en vigílies del cinquè aniversari del referèndum unilateral de l'1-O- en el seu moment de major divisió, amb turbulències en el Govern i amb el president català, Pere Aragonès, enfrontat a l'ANC, peça clau del procés.

Aquests són els principals factors que condicionen aquesta Diada:

1. Sensació de fractura

El distanciament i la desconfiança entre els partits independentistes -sobretot ERC- i l'ANC s'havia anat agreujant en els últims anys, però mai s'havia arribat a l'extrem que el president i els consellers d'Esquerra decidissin no acudir a la manifestació de la Diada convocada per l'entitat sobiranista. L'enfocament crític que l'ANC -ara presidida per Dolors Feliu- ha volgut imprimir-li a la manifestació del diumenge a la tarda a Barcelona -de l'avinguda Paral·lel a l'Estació de França-, davant l'absència d'un pla independentista del Govern i l'estratègia de diàleg amb l'Estat, ha provocat una fractura amb ERC.

La plana major de JxCat -malgrat tenir també discrepàncies amb l'ANC- s'ha desmarcat d'ERC i sí acudirà a la manifestació, com la CUP, mentre que l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell serà una de les poques cares visibles d'Esquerra en la marxa, en contrast amb l'acte del migdia d'Òmnium Cultural a l'Arc de Triomf, on sí hi seran Pere Aragonès i Oriol Junqueras.

2. Coalició en risc

El xoc ERC-ANC transcorre en paral·lel a la crisi entre els dos socis del Govern, aguditzada aquest estiu per dos motius: la falta d'avanços en autodeterminació i amnistia en la taula de diàleg i la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Sectors de JxCat defensen fins i tot trencar la coalició i abandonar el Govern, però la direcció del partit ha decidit intentar abans reconduir la crisi amb els seus socis, als quals els ha plantejat tres condicions, que consisteixen a complir tres punts de l'acord de legislatura: crear un espai de direcció estratègica de l'independentisme -similar a l'Estat Major del procés que va preparar en l'ombra l'1-O-, unitat independentista a Madrid i negociar amnistia i autodeterminació amb el Govern de Pedro Sánchez.

JxCat vol arribar a un acord abans del debat de política general de finals de setembre en el Parlament i, de fet, dilluns passat ja van començar els primers contactes discrets entre dirigents d'ERC i JxCat per apropar posicions.

3. Remodelació a la vista?

Si ERC i JxCat aconsegueixen signar la pau abans del debat de política general i aconsegueixen una sèrie de compromisos per donar un nou impuls a la legislatura, segons assenyalen diverses fonts sobiranistes consultades per Efe, aquests acords podrien anar acompanyats d'una remodelació del Govern.

És la idea que ja va suggerir a l'agost el portaveu polític de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, que va emplaçar als seus aliats de Junts a «replantejar el seu lideratge» en el Govern, i veus internes de JxCat no descarten que, si hi ha canvis, acabin implicant el relleu de Jordi Puigneró com a vicepresident.

Acabi com acabi la negociació entre socis del Govern, a mitjà o llarg termini la fragmentació podria anar encara més enllà, ja que l’ANC preveu en el seu full de ruta la possibilitat d’impulsar una «llista cívica, independent de partits», que es convertiria en el quart espai de l’independentisme -a més d'ERC, JxCat i CUP- i en la qual alguns consideren que encaixarien perfils unilateralistes com Demòcrates, l'exconsellera Clara Ponsatí o la pròpia Laura Borràs.

4. Mobiització incerta

El cansament de molts independentistes per la falta d'unitat, la sensació de menor conflictivitat amb el govern espanyol gràcies a la taula de diàleg i el seu últim pols amb ERC fan témer l'ANC una caiguda de les xifres de participació en la manifestació de la Diada. La mobilització –que aquest any té com a lema «Tornem-hi per vèncer. Independència»– ja ha anat perdent manxa en els últims anys: el 2019, la Guàrdia Urbana va xifrar en 600.000 els assistent i el 2021, sortint de la pandèmia, van caure a 108.000, lluny dels rècords previs a l'1-O. Aragonès, que el dissabte a la nit oferirà el seu tradicional discurs institucional de la Diada des del fòrum romà d'Empúries (Alt Empordà), es lliurarà aquesta vegada dels esbroncs que va rebre l'any passat en arribar a la manifestació de l'ANC, però pot rebre'ls si els independentistes més crítics amb la seva estratègia acudeixen als actes als quals sí assistirà ell durant el matí i a la nit.

5. Alternatives a l’independentisme

La Diada es tancarà amb l'acte institucional organitzat per la Generalitat enfront de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, al costat de Montjuïc, un esdeveniment oficial amb actuacions artístiques presidit per Aragonès i al que assistirà el primer secretari del PSC i cap de l'oposició a Catalunya, Salvador Illa. El PSC participarà en les ofrenes florals davant el monument a Rafael Casanova i en la seva tomba a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), així com en l'homenatge a Salvador Allende a la plaça que porta el seu nom, mentre que els comuns, a més, estaran representats amb Jaume Asens i Gerardo Pisarello en l'acte d'Òmnium.

El portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga, parlarà davant l'antic Hospital de la Santa Creu, mentre que el líder de Cs en el Parlament, Carlos Carrizosa, ho farà a la Barceloneta, en una de les carpes que instal·larà el partit per repartir fullets a favor de traslladar la Diada al 23 d'abril, dia de Sant Jordi, i també en la Barceloneta convocarà el líder del PPC, Alejandro Fernández