L’independentisme afronta la Diada amb l’amnistia i les negociacions per a la investidura com a teló de fons
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, participarà enguany a la manifestació de l’ANC després de no fer-ho l’any passat
L’independentisme arriba enguany a la Diada amb l’amnistia i les negociacions per a la investidura com a teló de fons. Després de l’estratègia de «bloqueig» de Junts, l’expresident Carles Puigdemont ha fixat ara l’amnistia com una condició «prèvia» per començar a negociar un «acord històric» amb l’Estat. ERC celebra que Junts hagi tornat al diàleg «després de quatre anys de posar pals a les rodes» i demanen coordinar-se per pressionar el PSOE. Aquest és el clima amb què afrontaran l’Onze de Setembre els dos partits, que enguany tornaran a trobar-se a la manifestació de l’ANC, després de l’absència dels republicans el 2022. Enguany també hi serà el president del Govern, Pere Aragonès.
La manifestació de l’any passat va evidenciar les diferències en el moviment independentista. ERC i l’ANC. Els d’Oriol Junqueras consideraven que el discurs de l’entitat era massa crític amb el Govern i, en concret, amb el seu partit. Tanmateix, hi va participar l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. La mobilització va arrossegar 150.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 700.000 segons l’entitat.
En el manifest amb motiu de la Diada, l’ANC ha demanat a Junts i a ERC que es posin d’acord «no per votar presidents espanyols de l’estat repressor», sinó «per activar, amb la majoria parlamentària que conformen els partits independentistes, la independència». L’entitat ha fet una crida a fer efectiva la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) suspesa el 2017, tot aprofitant el «debilitament» de l’Estat espanyol. A més, branda la llista cívica com l’instrument a desenvolupar «perquè la independència sigui una realitat en la propera legislatura» si els partits no decideixen aixecar la DUI.
La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, va apuntar en una entrevista a l’ACN que cal aprofitar el context de negociacions d’investidura per a pressionar ERC i Junts. Argumentava que l’any passat van «provocar la caiguda d’un Govern independentista sense projecte d’independència» i defensava que «aquesta vegada també» s’ha d’exercir la pressió. Pel que fa a l’amnistia que els partits independentistes situen sobre la taula, Feliu va defensar en una entrevista a SER Catalunya que si l’Estat l’atorga s’ha d’interpretar perquè el Parlament aixequi la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) suspesa.
La manifestació porta el lema ‘Via Fora!’ i visualitzarà quatre columnes de manifestants sortides de quatre punts diferents -Ciutat de la Justícia, Escola Proa, Estació de Sants i Hisenda- i que convergiran a la plaça d’Espanya. Cadascuna de les columnes representa «els valors fonamentals que conformaran la República Catalana: Llibertat, Llengua, País i Sobirania».
En la recerca de la unió del moviment independentista, les entitats van presentar divendres el Pacte Nacional pel Moviment Civil per la Independència. Impulsat per l’ANC, Òmnium Cultural, el Consell per la República, l’AMI i la Intersindical, aquest pacte ha de funcionar com una «xarxa» que generi sinergies sense que cap organització perdi la seva essència o identitat.
Societat Civil Catalana i el 23 d’abril
Societat Civil Catalana ha demanat traslladar la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre al 23 d’abril, dia de Sant Jordi. En un comunicat, l’entitat considera que la celebració de l’11 de Setembre està «basada en un relat fals ideat amb el propòsit de debilitar els vincles entre els catalans i la resta dels espanyols» i que s’ha convertit en un «símbol d’enfrontament i divisió social». «El règim nacionalista separatista s’ha esforçat a convertir la festa oficial de la comunitat autònoma en una jornada ostentosament excloent d’exaltació de derrotes i batusses, en un aquelarre d’autoafirmació identitària i d’odi a Espanya», denuncia, per la qual cosa proposa moure la festivitat al 23 d’abril, una «jornada de cultura i convivència».