L’Eurocambra agraeix al Govern «l’excel·lent col·laboració» i insta el futur executiu a «reforçar-la»

El cap de l’oficina del Parlament Europeu, Sergi Barrera, ha agraït al Govern de Pere Aragonès «l’excel·lent col·laboració durant tota la legislatura» i ha instat l’executiu que surti de les eleccions a «reforçar» aquesta cooperació «sobretot en l’àmbit de l’educació i la pedagogia democràtic».

En un acte institucional al Palau de la Generalitat per celebrar el Dia d’Europa el 9 de maig, ha reivindicat que les relacions amb Brussel·les s’han «consolidat» i ara són «fluides i sòlides». «Volem continuar alimentant, cuidant i reforçant aquestes relacions», ha dit en un discurs. Tant Aragonès com la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, han reclamat que els catalans «dirigir-se a les institucions europees» en català.

«Cal resoldre aquesta anomalia històrica», ha remarcat Serret. Al final, Aragonès ha afegit: «Volem una Europa més propera a la ciutadans, que posi en valor i els drets lingüístics dels catalans i catalanes».

Aquest any les institucions europees s’han centrat «en els joves» amb «gimcanes, tallers, premis i concerts» per celebrar el dia d’Europa arreu de Catalunya. Per exemple, aquest dijous a la nit se celebra un concert a l’estació del Nord de Barcelona amb actuacions de Suu; Loverman, el projecte en solitari de l’artista belga James de Graef; la cantant portuguesa Marta Pereira da Costa o el DJ Mauro Licci.

A un mes de les eleccions europees del 6-9 de juny, el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, ha reivindicat «un dia d’Europa de mobilització jove i ple d’esperança cap al futur». «El Dia d’Europa és un dia de tothom».

«Ja no es tracta d’apropar Europa als ciutadans, sinó de fer que ells mateixos s’ho apropiïn com a projecte seu, que s’hi impliquin, que ho debatin, que hi posin la seva petjada», ha defensat Szapiro.

Avís contra l’extrema dreta

De cara als comicis europeus, Aragonès ha advertit de «l’amenaça» que suposa l’extrema dreta, «hostil al projecte europeu». Davant d’aquest desafiament, el candidat d’ERC aposta per «més i més Europa, vol dir més democràcia i llibertat».

També Serret ha reivindicat els valors «arrelats en la pau i en la defensa dels drets humans» ara que Europa es troba «sota l’amenaça de les forces d’extrema dreta que intenten dinamitar la cohesió social».

Participació a les europees

Ara que tanca la legislatura europea, el cap de l’oficina del Parlament Europeu ha destacat que els últims cinc anys han estat «marcats per una successió d’emergències globals» i ha recordat la mort del president de l’Eurocambra, David Sassoli, que «va liderar la institució durant la pandèmia de la Covid-19, declarada només sis setmanes després de la culminació del Brexit».

A la crisi sanitària, s’hi ha sumat la invasió russa d’Ucraïna i ara la guerra a Gaza. Per això, Barrera considera que aquests anys han estat una «presa de consciència de la UE»: «Tant els governs com la ciutadania han vist clarament que les crisis globals requereixen d’una resposta unitària coordinada des de Brussel·les».

«Pel bé d’Europa i de la democràcia esperem una alta participació, també dels més de 5,4 milions de catalanes i catalans que composen el cens electoral i també dels més de 165.000 ciutadans de la UE que resideixen a Catalunya», ha afirmat Barrera.

El Dia d’Europa

El 9 de maig es recorda la Declaració de Schuman, un document presentat l’any 1950 pel llavors ministre d’exteriors francès, Robert Schuman, i que va servir per impulsar la primera Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA). Els països que la van signar -Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos- van acordar sotmetre els mercats de l’acer i el carbó sota una administració conjunta, fent d’aquesta manera «inconcebible» la possibilitat d’una nova guerra entre nacions europees després de la Segona Guerra Mundial.

En l’acte d’aquest dijous, Szapiro ha destacat la «convicció» de Schuman per crear una comunitat europea «fonamentada en la pau, la seguretat, la llibertat, la solidaritat (de fets), la integració econòmica, unes regles comunes i voluntat de cooperació».