Jordi Folck: 'Editaré cinc llibres a l'any'

-Escriptor, actor, publicista i editor. És un cul inquiet, no?

- Jo crec que dec ser una mica hiperactiu (riu). Perquè m’adono que s’ha de ser una mica suïcida per muntar una editorial. Cada dia tanquen dues llibreries a Espanya, segons les estadístiques, i a les editorials hi ha devolucions d’un 60%, però jo vull començar amb una prudència espartana. Trauré cinc llibres a l’any i així podré controlar les vendes perquè moltes editorials llancen llibres a veure si hi ha sort i jo no puc ni em vull arriscar.

 

- Per quins llibres apostarà?

- Seran d’autors locals però amb històries que no són purament de Reus sinó que tenen un interès de tot el país. Ara funcionen petites històries perquè són les que s’apropen als problemes de la gent. Parlant amb un bon amic, el Moisés Peñalver, em diu que la seva mare ha tingut una pensió al carrer Vilà de Reus durant 40 anys. Tu saps la quantitat d’històries que pot explicar aquesta senyora? Cada vegada que parlo amb algun autor és perquè penso que la història pot funcionar.

 

- Un autor local ha de fer mans i mànigues perquè li publiquin un llibre?

- Molts s’autoediten i d’altres ho fan en editorials importants, però el problema és que quan vas fent anys i t’agrada llegir, veus que hi ha escenes que no te les creus. Per tant, hi ha escriptors que necessiten una edició llunyana d’un editor que digui: aquesta escena no et funciona, canvia-la de dalt a baix. I a les editorials grans que publiquen tants llibres això tan els fa. Però a mi, m’importa.

 

- I què en pensa, dels eBooks?

- Hi ha una guerra terrible. El 20% de les vendes són amb eBooks però jo no hi entro, encara, perquè perdria. L’eBook és un informe amb bona tipografia però no té ànima. En canvi, jo sempre he dit, en broma, que m’encanta col·locar-me amb l’olor de tinta dels llibres.

 

- I ha començat amb una novel·la potent, Boig per tu...

- Amb el Carles Sabater vam ser molt amics i el trobava molt a faltar. Volia recuperar la figura humana del Carles i faig una investigació del seu darrer any de vida entrevistant 40 persones del seu entorn. Hi ha dues teories sobre la seva mort. Una que va morir per una sobredosi de droga i jo he parlat amb metges i puc dir que no és veritat i l’altra que, sí que és certa, que va morir per un infart de miocardi després de dues hores i mitja d’esgotament. I jo m’invento una tercera teoria per la qual les fans em mataran. Tota la novel·la passa al Pere Mata de Reus on hi ha una noia que reconeix i diu que va ser el gran amor de Carles Sabater i hi ha moments que són d’autèntic horror. Les fans s’han enfadat perquè l’estimaven com a mite però no sabien com de malament ho passava a Sau...

 

- Volia deixar el grup, oi?

- No vull trencar cap mite perquè era una excel·lent persona però tenia un problema: no sabia dir no. Si hagués dit no a Sau, ell estaria viu i això ho sap tothom. Perquè mor d’esgotament i de més coses que no et puc explicar. Hi ha persones que no queden molt ben parades al llibre.

 

- És difícil parlar d’un amic?

- Jo no podria parlar malament d’ell però el Carles era un ésser humà amb les seves dificultats com tothom i no tinc intenció de fer mal a ningú.

 

- Com era el Carles Sabater?

- Un home superatractiu i molt bona persona. Amb un to de veu encaramel·lat, tenia un magnetisme espectacular.