‘Els ulls de la història’ arriben a la Cartoixa d’Escaladei per acostar el patrimoni del país a la ciutadania

Aquest matí la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i l’alcaldessa de la Morera de Montsant, Meritxell Martorell, han presentat Els ulls de la història a la Cartoixa d’Escaladei, al terme municipal de la Morera de Montsant. Aquesta experiència, pionera al territori, té per objectiu apropar els monuments al públic de manera vivencial a través de nous relats i de tecnologia immersiva. En el marc del projecte s’han dut a terme diverses actuacions per fer més accessible la riquesa històrica i arquitectònica de l’equipament sense comprometre la seva integritat.

“Avui inaugurem la museografia d’Escaladei. Després de llargs anys d’intervencions arqueològiques, de restauració i de rehabilitació, així com de molta recerca, tocava posar al dia el monument pel que fa a la interpretació”, ha manifestat la consellera de Cultura. Hernández Almodóvar ha afirmat que amb Els ulls de la història es pretén “posar en valor l’experiència vivencial”. “No es tracta només de veure el patrimoni si no de viure’l i de formar-ne part”, ha subratllat.

La consellera de Cultura també ha apuntat que “socialitzar el patrimoni” és clau per “assegurar la transmissió de valors, reforçar el nostre sentit de pertinença, la construcció d’imaginaris col·lectius i l’enfortiment de la cohesió social, per, en definitiva, contribuir a la transformació cap a una societat més justa i inclusiva”.

En aquest sentit, la consellera Hernández Almodóvar ha destacat que un dels objectius principals del Departament de Cultura en aquesta legislatura és “continuar socialitzant i valoritzant el patrimoni”.

A l’acte també hi han assistit el secretari general del Departament de Cultura, Josep Maria Carreté; el director general del Patrimoni Cultural, Quim Borràs; la cap de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Carme Bergés, entre d’altres.

Les actuacions realitzades al monument, combinen recursos analògics, com l’actualització de la senyalització, amb l’ús de noves tecnologies, com la realitat virtual i altres experiències immersives. Alhora, potencien les històries de les persones que van habitar aquests murs i mostren com eren els espais que han patit alteracions al llarg dels anys.

El conjunt de recursos triats respon a l’aposta del Departament de Cultura per millorar l’experiència de visita i aconseguir una simbiosi entre la preservació del patrimoni cultural i la interpretació històrica. És per això que les intervencions museogràfiques busquen ser mínimament invasives envers la contemplació del monument i respectar les restes arqueològiques existents.

El projecte ha estat una oportunitat única per revisar i actualitzar els relats de la visita a l’equipament. La nova visita és relat en primera persona, recerca minuciosa i interpretació patrimonial. És una experiència que mostra la rellevància històrica, social i cultural del monument, des de la seva fundació fins al seu declivi. També exposa quina va ser la influència que va tenir la Cartoixa en el desenvolupament del territori del Priorat.

Per aconseguir els objectius s’ha desenvolupat tot aquest seguit de recursos que ofereixen informació i inspiració que cada visitant pot personalitzar segons els seus interessos.

La Cartoixa. Guia multimèdia

La guia multimèdia i la nova senyalització interpretativa acompanyen al visitant durant el recorregut, identificant i contextualitzant cada espai, fent de la visita una experiència interactiva. La guia combina continguts explicatius, amb recreacions en 3D i també integra veus dels diferents personatges que van habitar la Cartoixa. Aquests diàlegs ficticis connecten la realitat del visitant amb la vida quotidiana dels monjos cartoixans i evoquen les emocions que produïen els conflictes d’aquella època.

La Cartoixa. Experiència de Realitat Virtual

L’experiència de Realitat Virtual transporta al visitant a la Cartoixa del segle XVII, a través de la veu i l’experiència vital de l’artífex de la decoració de l’església Joaquim Juncosa. Aquest pintor cartoixà no formava part de l’estament més alt dins la Cartoixa, sinó que era un membre dels germans llecs, els encarregats de les tasques més manuals i administratives de l’ordre. La tria del personatge no ha estat arbitrària, sinó que enllaça amb la voluntat de rescatar històries quotidianes que ajuden al públic a connectar amb el passat.

La Cartoixa. Instal·lació Audiovisual ‘El silenci etern’

La instal·lació audiovisual El silenci etern està ubicada a la sala del capítol dels pares on hauria estat l’altar. En aquesta sala és on, originàriament, es reunien els monjos per deliberar sobre els fets de la comunitat, i on avui, trobem aquest retaule de nova creació. És un tríptic immersiu, amb un caràcter altament poètic, que evoca la quotidianitat dels monjos cartoixans, on el silenci i els sons de la natura esdevenen veritables protagonistes de la vida espiritual.

Actuacions anteriors

Escaladei és la primera cartoixa de la península Ibèrica i alhora una joia del Renaixement català. Porta d’entrada al Priorat, la força del paisatge amb l’imponent Montsant de fons és una perfecta síntesi de patrimoni i natura, de silenci i espiritualitat. La Cartoixa d’Escaladei és l’únic monestir cartoixà accessible al públic a Catalunya. La simbiosi entre monument i entorn natural és tan gran que avui se’ns faria difícil contemplar el paisatge d’aquesta part de la serra sense la personalitat que li aporten les restes, ni aquestes sense la singularitat que li confereix aquest context. La Cartoixa enguany celebra els 830 anys de la seva fundació, la qual va tenir lloc el 1194 gràcies a una concessió d'Alfons el Cast.

El 2007, el Departament de Cultura va redactar el pla director del monument. Un pla integral, ambiciós i a llarg termini que respon a l’envergadura i complexitat de les actuacions a realitzar, ja que es tracta d’un vastíssim monument de més de tres hectàrees. Juntament amb entitats com la Fundació ”la Caixa”, ha dut a terme grans actuacions que han permès adequar el monument per a la visita i recuperar diverses estructures obrint-les a la visita pública. Entre elles destaca la restauració de la zona cenobítica amb la reconstrucció del claustre menor, la restauració del capítol dels llecs, la sala capitular i el refetor; l’adequació i enjardinament dels accessos al monument; la restauració de l’hort i el mirador de la cel·la C; la restauració i museïtzació del claustre major, la restauració de l’església i la renovació museogràfica amb el projecte Els ulls de la història.

La base del projecte se centra en una nova manera d’explicar moments concrets de la història de Catalunya i el seu patrimoni a través de microrelats que situen el visitant en un temps i lloc concret, incidint en el que és local i privat que permet transcendir al més universal i públic. Aquests nous relats es materialitzen mitjançant sales d’ulleres virtuals, guies multimèdia i diferents recursos interpretatius i programes pedagògics als espais patrimonials.

‘Els ulls de la història’ al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre a El Cogul

Els ulls de la història revisa, reinterpreta i renova les museografies d’espais patrimonials, apostant per la innovació tecnològica, incidint en l’àmbit educatiu i la promoció territorial. El projecte es va presentar el passat juliol al nou Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de La Roca dels Moros de Cogul. L’any 2025 ‘Els ulls de la història’ arribarà al Centre del Romànic de la Vall de Boí, al Monestir de Sant Pere de Rodes i el Castell de Miravet.