El líder de CCOO critica que els acords per a la investidura de Salvador Illa tenen un “fluix compromís” en matèria laboral
Pacheco s’ha compromès a traslladar aquest malestar al president
El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha criticat el “fluix compromís” en matèria laboral en l’acord polític que ha servit per investir president el socialista Savador Illa. Pacheco s’ha compromès a traslladar aquest malestar al president en una reunió que, segons ha anunciat, mantindran aquest dijous.
Per contra, el dirigent sindical considera “lògica” la decisió d’abandonar la idea d’aprovar uns pressupostos per aquest 2024 per manca de temps. Creu, en aquest sentit, que el Govern ha d’aprofitar per elaborar uns nous comptes per a l’any vinent que ja incloguin els canvis derivats de la proposta de nou finançament per a Catalunya.
Pacheco troba a faltar el “món del treball” en el contingut dels acords entre PSC, ERC i Comuns a l’hora de facilitar la investidura d’Illa. “Estem satisfets dels acords de govern”, ha apuntat. “Però som molt conscients que el marc del treball no està suficientment present en els compromisos dels tres partits en el desplegament de les seves polítiques”, ha afegit.
Una qüestió central, ha recordat, que afecta la “dignitat” de catalanes i catalanes així com les seves condicions d’emancipació. Per aquest motiu, ja ha avançat que traslladarà aquest dijous al president la necessitat de fer una “clara aposta de reforçar el marc del diàleg social entre patronal, sindicats i el Govern per corregir les mancances d’aquestes polítiques”. Concretament, ha prioritzat la necessitat de seguir impulsant el canvi de model productiu dins del Pacte Nacional per a la Indústria.
També la Llei de concentració territorial per a les polítiques actives d’ocupació de Catalunya. En tercer lloc, el reforç de la formació professional i la necessitat de dotar-la d’instruments per a incrementar l’oferta on-line perquè els alumnes que no disposen d’una “aposta clara de caràcter públic” hi puguin també accedir. Creu que cal frenar la “tendència privatitzadora” de la formació professional i garantir l’equilibri territorial amb inversions en aquest camp.
També posaran sobre la taula d’Illa posar fi a la “precarietat” de la contractació pública de sectors vinculats a serveis de la Generalitat i administracions locals així com tancar el nou pacte de la funció pública pendent.
Pacheco, d’altra banda, troba “lògica” la idea del Govern de no tramitar uns pressupostos per aquest 2 024 i començar a treballar pels comptes de 2025. Entén que no hi ha marge temporal suficient per aprovar i executar els comptes durant l’últim trimestre i, fins i tot, assumeix que la pròrroga permetrà també donar un cert respir a les xifres de deute i dèficit.
“Penso que és més adient vincular-se a tenir els pressupostos tancats al desembre i siguin efectius el gener de 2025 per fer un procés d’execució que permeti dedicar-nos concretar i tancar els nous criteris del model de finançament que s’han de pactar amb l’Estat”, ha afirmat. Recorda que en el moment de desenvolupar els comptes serà necessari “canviar algunes regles del finançament”, principalment, per evitar la manca de recursos públics circulants en alguns períodes de l’any “perquè les transferències no arriben al moment adient i pateixen moltes empreses que gestionen alguns àmbits de contractació pública”.
La “insolidaritat” de Madrid
Precisament, sobre la qüestió del model de finançament, Pacheco ha defensat la necessitat que en el marc del nou model anunciat “el criteri de solidaritat no s’emporti per endavant els esforços de contribució que fan cadascuna de les comunitats autònomes i les persones que vivim”.
“No podem acceptar models totalment insolidaris, que fan un buit de recaptació, com Madrid, amb alguns impostos transferits com patrimoni, successions i IRPF, i facin una crida a la solidaritat dels que paguen més del que reben”, ha refermat. Malgrat això, el líder de CCOO a Catalunya aposta perquè aquest model de finançament català no sigui “exclusiu” i pugui “encabir el criteri de federalització” de l’Estat.
Mobilitzacions per la reducció de jornada
Per últim, Pacheco ha advertit que els sindicats treballen ja amb la idea, a partir d’aquest mes de setembre, de començar a planificar amb UGT mobilitzacions davant el retard en l’aprovació de les 37,5 hores setmanals de jornada laboral. Ha lamentat que el procés de negociació ha topat amb les “resistències empresarials” han generat “dubtes” i “diferències” entre socis de govern -PSOE i Sumar- així com amb els grups parlamentaris que els donin suport perquè tiri endavant, tal i com es va comprometre l’executiu espanyol.
“És un pas endavant del model en la gestió de les relacions laborals sortint d’algunes pràctiques molt consolidades amb els escandalls de costos com l’única via que tenen les empreses per desenvolupar la seva organització del treball. No tenint en compte el que passa amb un procés de transformació amb la digitalització i una economia circular per lluitar contra el canvi climàtic”, ha abundat Pacheco.
Ha reclamat integrar-se a “l’avantguarda d’aquestes realitats” donant a les noves generacions “incentius com són els usos dels temps”. En cas contrari, ha anticipat, “tindrem un problema ben aviat si no sortim de la cultura històrica de les relacions laborals vinculades al presencialisme”.