Brasil, el gegant d’Amèrica Llatina, entre la incertesa i l’esperança

Són les 10 h i al bar de l’Hotel Ciutat de Tarragona apareix puntualment Paulo Maldos (San Jose dos Campos, Sao Paulo, Brasil, 1953), psicòleg, assessor del gabinet del president Lula da Silva per al diàleg social i alt càrrec per als drets humans amb la presidenta Dilma Roussef. Acompanyat de Raul Vico i Zilda Martins, de la Fundació Pere Casaldàliga, afable, pregunta, sense preàmbuls, quina és la primera entrevista programada, i sobre el periodista i el mitjà de comunicació al qual atendrà. Així comença el seu dia de visita a Tarragona, convidat per la Fundació per la seva gran amistat amb Casaldàliga i el paper d’enllaç que va fer entre el bisbe i la seva tasca amb poblacions indígenes i els governs a què ell va pertànyer. Fa una gira per Catalunya per parlar dels feixismes d’avui. La jornada culmina amb una conferència a la seu del Comitè de Solidaritat Óscar Romero, l’ONG amfitriona.

Amb la seva actitud, Paulo Maldos transmet que té un objectiu per al seu país i que està totalment centrat en ell. Brasil és el gegant d’Amèrica Llatina: un país ric, molt extens i amb més de 217 milions d’habitants. «El president feixista Bolsonaro no té res a oferir al Brasil ni a la humanitat», declara, a cinc mesos de les eleccions a la presidència de la República Federativa do Brasil, el dia 2 d’octubre d’enguany. El seu mandat va començar el 2019 com a successor del president Michel Temer (2016-2019), vicepresident amb Dilma Roussef fins que va ser destituïda.

Bolsonaro ha dit repetidament que no venia a construir res, sinó a destruir. Eliminar el que Lula Da Silva (2003-2011) i Dilma Roussef (2011-2016) havien aconseguit o articulat: l’erradicació de la fam, l’establiment d’un sistema únic de salut, el foment de l’educació, canals estables per a la participació social, el manteniment dels drets i territoris dels pobles indígenes. En resum, l’essència del programa polític de da Silva i Roussef, en aliança amb altres forces democràtiques, va ser: tenir dret a tenir drets.

Amb el fort creixement de la desigualtat en un dels països amb l’abisme més gran entre rics i pobres, a causa de les polítiques ultraliberals sense límits els sous de la gran majoria han baixat. Hi ha inseguretat alimentària, Brasil ha tornat a formar part del Mapa de la Fam de l’ONU, del qual havia sortit. A les escoles ha anul·lat els continguts que difonien els orígens indígenes i de negritud esclava de la població actual (el 54% dels habitants són negres). S’han creat més escoles militars, on la infància rep formació a la vegada que esperit i disciplina castrenses.

Avui es comptabilitzen 800.000 indígenes, de 325 pobles que empren 180 llengües, que per llei viuen en el 14% del territori. Bolsonaro ha fet mans i mànigues per revertir la situació sense contemplacions, però la Cort Suprema va sentenciar que atemptar contra els drets dels indígenes era inconstitucional.

Paulo Maldos utilitza un to tranquil i desapassionat en les seves respostes, que contrasta amb la duresa del relat sobre Bolsonaro. L’any passat va voler donar un cop d’estat, però ha perdut aliats; admirador de Donald Trump, diu que només Déu el pot treure del poder, i això vol dir que no acceptarà el resultat de les urnes si perd. Ha creat crispació continuada des de l’anomenada oficina de l’odi, instal·lada al mateix palau presidencial i productora permanent de notícies falses. Han augmentat els assassinats de persones LGTBI, fomentats per les seves declaracions; amenaça l’oposició, si guanya, amb l’exili, la presó o la playa, al·ludint al sistema de les dictadures de llençar els opositors des d’un avió a alta mar. Es presenta com un antisistema (diu que la democràcia permet que tothom robi), com un líder messiànic, crea confusió. I està associat a la ultradreta internacional, inclosa VOX.

Les eleccions presidencials es presenten com un duel entre Jair Bolsonaro i Lula da Silva, enmig d’altres candidatures. L’enquesta electoral Datafolha d’aquesta setmana, i la tendència es manté des de fa un any, dóna un 48% d’intenció de vot a Lula, i un 27% a Bolsonaro. Segons que explica Paulo Maldos, s’han format 5.000 comitès populars per donar suport a Lula; la convergència negra, de tots els sectors d’activitat, s’està mobilitzant per presentar candidatures a diferents nivells electorals; els artistes esperonen els joves a anar a votar. Després de l’experiència amb el militar, molts brasilers no volen que es torni a repetir. Volen pau i democràcia.