Tota la història de mossèn Ramon Corbella i Llobet, recollida en un llibre

Vallfogona durant tot aquest 2024 ha celebrat l’any del rector de Vallfogona fent diverses activitats. Però no és l’única celebració que hi havia, ja que enguany també és el centenari de la mort de Mossèn Ramon Corbella i Llobet, fill il·lustre de Vallfogona, i secretari de diferents bisbes que hi havia hagut. De fet, va estar més de 30 anys al servei dels bisbes, i mai va estar al servei de cap parròquia. Vallfogona durant tot aquest 2024 ha celebrat l’any del rector de Vallfogona fent diverses activitats.

Però no és l’única celebració que hi havia, ja que enguany també és el centenari de la mort de Mossèn Ramon Corbella i Llobet, fill il·lustre de Vallfogona, i secretari de diferents bisbes que hi havia hagut. De fet, va estar més de 30 anys al servei dels bisbes, i mai va estar al servei de cap parròquia.

Ara, per conèixer tota la seva història s’ha escrit el llibre Ramon Corbella i Llobet (1850 - 1924) i Vallfogona de Riucorb: encarint un gran amor, de Domènec Corbella i Llobet. El principal objectiu, així com explica l’autor ha estat que «les noves generacions coneguin el personatge, i sàpiguen que era molt polièdric». A més afegeix que els escrits «toquen molts temes i aspectes de tota mena». Assegura que va ser «molt destacat», i que per això «se l’ha de tenir present». De fet, el llibre l’ha coordinat ell, però no l’ha escrit sencer, ja que és col·laboratiu, i conté uns 15 articles d’autors que defineix com a «importants». El llibre que ja s’ha publicat inclou també un estudi inèdit sobre les seves poesies interessants.

Era habitual que la gent de l’església, en aquell moment, escrivissin poesia. Per això, han volgut incloure en aquesta obra alguns dels seus poemes que han considerat interessant, i n’han fet un petit estudi. Per tant, amb tot, han volgut desgranar la història d’aquest mossèn, que a més abans d’ordenar-se va destacar com a militar. Això és perquè quan ell estava estudiant, va esclatar la Guerra Carlina, i va decidir que era interessant defensar la causa del rei Joan Carles. Per això, es va allistar, i va participar activament en el conflicte. De fet, fins i tot, va passar de tinent a coronel. Un cop acabada la guerra es va haver d’exiliar a Cuba, on va estar uns quatre anys aproximadament.

Allí el van acollir als escolapis de Guanabacoa, i va ser fins i tot l’home de confiança dels pares de l’Escola Pia de Guanabacoa, on va exercir com a professor de geografia. De fet, allí, hi havia una comunitat catalana, i va acabar coincidint amb Jacint Verdaguer, amb qui hi coincidirà al llarg de la seva vida i s’hi anirà retrobant. Va escriure unes memòries on explica les aventures que va viure amb Verdaguer, i els fets desgraciats que li van anar passant a aquest.

Després de tot això va tornar a Vic, d’on era originari, però estava enamorat de Vallfogona, que en aquell moment pertanyia al bisbat de Vic. El mossèn, destaca, també, com històriador, ja que va fer un llibre sobre la història de Vallfogona de Riucorb que es titula Lo nostre poble. A més, va intervenir en la restauració del monestir de Ripol.