‘Terra de llorers’: quan l’art i la història dialoguen
Històries. El projecte de memòria històrica de Llorenç del Penedès va culminar ahir amb un recorregut per diferents indrets emblemàtics
Llorenç del Penedès va acollir ahir una jornada multidisciplinària, on l’art contemporani i la història es van unir per explicar el passat d’aquest municipi baixpenedesenc. Va ser en el marc del projecte ‘Terra de llorers’, una iniciativa de l’artista i comissari d’art, Ramon Sicart. El treball ha consistit a recuperar documentació i rememorar històries poc conegudes de la vila, «escrites al marge de la història», que han estat aglutinades en un llibre que va des de l'any 1100 fins als anys 80 del segle XX.
A partir d’aquests relats, «més o menys verídics», segons Sicart, una vintena d’artistes van portar a terme obres, accions participatives i performances. «Amb el llibre, creem una sèrie d'històries de personatges de Llorenç, i a partir d'aquí ho deixem obert perquè cadascú pensi el que vulgui», va comentar l’autor.
I va afegir: «Fem que conflueixi l'art contemporani amb la història, perquè crec que així es reforça una cosa amb l'altra. Punts de la història que no es farien visibles, els fa visible l'art contemporani i a través de la història visibilitzem l'art contemporani». El recorregut, que va començar a les deu del matí a la sala de Cal Marçal, va resseguir per diversos indrets emblemàtics del municipi, com el castell, el pont de les bruixes, el Pou del Comú, la Cooperativa Agrícola, les escoles velles –que l’any passat van fer 100 anys– o el Quarter de la Guàrdia Civil, que data del 1920.
En cada punt, els assistents podien observar, escoltar o prendre part de les intervencions participatives dels artistes. Va ser el cas de les escoles velles, un edifici que l’Ajuntament està rehabilitant per utilitzar-lo com a sala polivalent. Allà, Vicent Carda va portar a terme una obra participativa sota el paraigua del seu projecte ‘Memòria d’una Escola’.
Els assistents de més de 66 anys van escriure en unes pissarres petites amb marcs de fusta, que s’havien utilitzat cap a finals del 1890 i fins al 1950. Carda va destacar que aquells estris eren típics a les escoles del món rural, en una època en què els centres educatius van tenir un gran pes en les vides dels infants.
Homenatge als represaliats
Dins del projecte de memòria històrica i art contemporani, Sicart també va portar a terme una primera acció, en què es van col·locar llambordes commemoratives a les cases dels 21 represaliats a Llorenç del Penedès durant el franquisme.
L’artista Miquel García va portar a terme l’obra Exhumació nº4, on presentava un llistat amb les dades de 181 penedesencs que van ser executats o inhumats en fosses comunes entre el 1939 i el 1952.
En aquest sentit, Llorenç del Penedès és un municipi pioner a Catalunya en col·locar les plaques i, segons Sicart, aquest podria ser l’inici perquè d’altres pobles de la comarca fessin la mateixa tasca de. «Seria important que, ja que hi ha hagut algú que ha trencat el gel, que altres municipis prenguessin exemple».