Restauració del campanar de Valls per reparar els elements exteriors i l’oxidació interior
Les obres afectaran la part més alta i es portaran a terme l’any vinent. El cost serà d’un milió d’euros aproximadament i es finançarà amb fons públics i una campanya de mecenatge
El campanar de Valls, el més alt de Catalunya i que enguany compleix 125 anys, necessita una rehabilitació. Tots i els treballs fets els anys 80 i el 2020, hi ha hagut una pèrdua d’impermeabilitat dels elements exteriors i una oxidació interior, una patologia que afecta el pom de dalt. Les obres costaran aproximadament un milió d’euros i seran finançades amb aportacions públiques i també a través d’una campanya mecenatge. Ahir es van donar les pinzellades del projecte.
L’arquitecte Joan Gavaldà va recordar que quan es va construir el campanar ja es van fer petites modificacions a la zona més elevada. El 1980 es va demanar una primera intervenció per fer una estructura nova per aguantar les ventades, i es van segellar les fissures dels elements exteriors. Els anys 90 es va ficar uns morters «però alguns elements no es van solucionar, no es va atacar el fons del problema». L’arquitecte indicà que la part del ferro enquestada a la pedra és on és més evident i important la degradació. Per les fissures ha entrat aigua i això ha rovellat el metall.
Joan Gavaldà destacava l’envergadura dels treball a fer, amb una bastida tant interna com externa, «és treballar a 45 metres d’alçada». S’aplicarà una nova protecció a tots els elements metàl·lics de la zona superior del monument, també a les estructures que són inaccessibles amb una protecció catòdica, mètode electroquímic per a la prevenció i control de la corrosió. A la zona del pla de campanes, a partir de la cota de 40 metres, s’efectuarà el sanejament dels elements metàl·lics ocults o encastats a la pedra, que se substituiran per acer inoxidable o bé es protegiran amb mètodes anticorrosius. A més, també s’ha previst la restauració dels ampits, mainells i brancals dels grans i característics finestrals del campanar, en una zona, el pla de campanes, que també s’impermeabilitzarà amb la instal·lació de nou paviment.
Continuant amunt, a partir de la cota 53, s’actuarà també a la zona del tronc-piràmide superior del campanar. En concret, aquí se substituiran els perfils originals per peces inox, mentre que la pell exterior de pedra d’aquesta zona es rejuntarà i s’hi aplicarà un revestiment impermeable. A la torreta superior, es desmuntarà la barana per a poder sanejar i protegir elements metàl·lics ocults, mentre que al cos metàl·lic que corona el campanar es netejarà, es protegirà i es substituirà el parallamps.
Comissió ciutadana
Jordi Paris, de Comissió Ciutadana Pro-restauració de Sant Joan, va recordar que el 1977 es va començar a treballar en la restauració «perquè el campanar estava més malament que ara». Les obres es van fer en dues fases, per una qüestió de finançament: de 1984 a 1986 i entre 1992 i 1993. Es va treballar principalment en els finestrals, «era un lloc complicat, amb problemes d’estabilitat». Els treballs van costar 28 milions de pessetes.
Fa dos anys es van fer unes obres d’urgència, amb un cost de 17.000 euros, arran d’uns informes fets pels tècnics dels Serveis de Restauració de la Generalitat durant una visita rutinària. A partir d’aquí, «entre l’Arquebisbat i la Generalitat vam demanar un informe més extens. És en el que han estat treballant fins ara els arquitectes». El projecte definitiu es tindrà dins de pocs temps.
París afegí que ara es refarà la Comissió Ciutadana Pro-restauració de Sant Joan i tothom qui vulgui pot apuntar-s’hi. La campanya de captació de fons començarà també el proper any, quan es tingui el projecte i el cost definitiu.
Avançà que les obres, que duraran un any aproximadament, es faran el 2023 en una sola fase i no sap quan començaran, tot i que a ell li agradaria que fos l’abril.
Joan Àguila, rector de la parròquia de Sant Joan, lloà la figura del campanar: «Parlem d’un símbol i d’una identitat a la ciutat, la comarca i a Catalunya. És patrimoni comú de tots». És conscient que no s’està en el millor moment per a un repte econòmic important «però no el podem –el campanar– deixar-lo perdre».
L’alcaldessa de Valls. Dolors, Farré, apunta que l’Ajuntament estarà al costat perquè el projecte tiri endavant i que buscarà el finançament d’altres administracions.