Renovació de Dolors Farré amb un discurs en contra de «l’odi»
Reeditant el pacte a Valls Junts per Valls i ERC tornen a governar amb un equip renovat i amb Vox a l’oposició per primer cop. Tots els partits, des del primer dia, han mostrat la seva oposició frontal al partit d’extremadreta
La història es repeteix. Així com ja va passar el 2019, no hi va haver sorpreses i Dolors Farré, guanyadora de les eleccions per Junts per Valls, va ser proclamada alcaldessa de Valls. Va tenir el suport d’ERC, després de reeditar el pacte, sumant majoria absoluta, per tant, només va caldre una votació. Un pacte que no és nou, però que si inclou cares noves, ja que hi ha hagut renovació de regidors i regidores per part d’ERC i Junts per Valls.
La presència de l’extremadreta, per primer cop al consistori, es va fer notar. Tots els discursos dels partits amb representació -excepte Vox- feien referència al respecte per a la diversitat, els principis democràtics, i lamentaven l’entrada de discursos d’odi, als quals asseguraven que «mai els donaran veu, perquè no haurien de tenir representació enlloc», així com deia Farré. Si bé és cert, que cap partit (Junts per Valls, ERC, PSC, i CUP) van fer una referència directa a Vox, ni hi van interpel·lar d’una forma clara, és un preludi d’allò que poden ser els plens a partir d’ara.
Farré, quan feia 40 minuts que havia començat el ple d’Investidura, ja aixecava la vara d’alcaldessa, després d’aconseguir 14 vots a la seva candidatura, per quatre a la candidatura de Rosa Maria Ibarra, cap del PSC, dos a la de Pere Vidal, de la CUP, i un a la de Francisco González, el representant de Vox.
L’alcaldessa demanava tirar endavant una legislatura de grans consensos. La seva intenció és «poder fer grans pactes de ciutat» per poder executar projectes com aconseguir un nou Pius Hospital, fer passes fermes per recuperar els torrents o aconseguir millores ferroviàries. En aquest sentit, l’alcaldessa anava més enllà i assegurava que durant els seus primers quatre anys de mandat «havia sabut donar respostes de ciutat als grans problemes que havien sorgit, com la covid-19», i per això demanava encarar aquesta nova etapa «mirant més amunt», i feia una metàfora amb la corredora vallenca, Marta Galimany, per explicar que governar és una cursa on es poden trobar obstacles, però que s’han de superar.
Teresa Rull, la cap de llista d’ERC, justificava la revalidació del pacte perquè «ha de governar la força més votada, i així hi haurà un Govern de forces i estable». Rull reconeixia que és un equip renovat, i afegia que emprenen el repte «amb respecte».
Rosa Maria Ibarra, cap de llista del PSC, repetirà com a cap de l’oposició. Ibarra des d’un primer moment va dir que duran a terme una oposició responsable, i es mostrava crítica amb el pacte dient que: «encetem una nova etapa, que no veiem nova. És més del mateix». A més, lamentava que no s’havia «ni intentat fer un govern d’esquerres». Tot i això, allargava la mà al nou govern, i comentava que esperen més «d’allò que ha donat el mandat passat», mostrant també interès d’arribar a grans pactes de ciutat en alguns temes.
La CUP ja mostrava predisposició per «ser veu» dels vallencs, i les vallenques. Començaven el ple amb una fletxa feta amb cartó que assenyalava el regidor de Vox, assegut just al costat de Pere Vidal, i on es podia llegir ‘feixista’. La treien quan Vidal prometia el càrrec per imperatiu legal, i al final del ple, quan sonaven Els Segadors, i González aprofitava per ensenyar tota l’estona una bandera espanyola.
A més Vox, així com ha fet a tot Catalunya, va tornar a posar sobre la taula el tema de la seguretat, presentant-se com «l’única solució», i assegurant que han arribat per quedar-se i continuar creixent. Si bé és cert que no va fer referència en cap moment a cap projecte de la ciutat, i mentre parlava se sentien xiulets de ciutadans i ciutadanes que seguien el ple just al costat, a través d’una pantalla, ja que la sala es quedava petita.