Prop de 400 criatures fan cagar el Tió més llarg del món a Alcover
Es tracta d’una tradició que es va començar a gestar ara fa més de trenta anys per part de l’esbart sardanista del poble i que s’ha consolidat com un dels actes més destacats de les festes de Nadal al municipi
Bosses amb caramels i petites joguines són els presents que el “tió més llarg del món” ha cagat aquest Sant Esteve a Alcover. Prop de 400 criatures han omplert la plaça Nova de la localitat per fer cagar la figura màgica de més de 50 metres de llargada. “Que sapiguem, és el més llarg del món, al rècord Guiness no surt res que indiqui el contrari”, ha afirmat a l’ACN el president de la Junta del Tió d’Alcover, Oriol Foguet. Es tracta d’una tradició que es va començar a gestar ara fa més de trenta anys per part de l’esbart sardanista del poble i que s’ha consolidat com un dels actes més destacats de les festes de Nadal al municipi. La iniciativa no només està oberta a residents, sinó que també aplega famílies de localitats veïnes.
Amb 53 metres de llargada, el tió d’Alcover ha ocupat la plaça Nova de punta a punta a l’espera dels 370 nens i nenes que aquest dijous s’han aplegat al seu voltant coincidint amb el dia de Sant Esteve. Des de fa dècades, aquest és un punt de trobada per a les famílies del poble en aquesta data de les festes de Nadal. Ara bé, la participació no està restringida únicament a les famílies del poble, sinó que és oberta a tothom. Alguns han vingut de Reus, com els germans Pere Arnau i Queralt Gispert, que s’han estrenat amb molta il·lusió a aquesta “cagada” del tió “més llarg del món”. Com molts altres infants, ho han fet amb els seus particulars bastons, que han portat de casa.
Dividits en dos grups d’uns 200 infants cadascun, els infants s’han col·locat a banda i banda de la figura màgica per entonar la cançó del tió d’Alcover, una versió cantada i enregistrada pels alumnes de l’Escola Municipal de Música. Tot i que en la primera ocasió, el tió no ha estat encertat, a la segona tongada els regals han aparegut sota la llarga manta. Entre els més petits, la il·lusió era evident.
Il·lusió entre petits i no tan petits
Si bé els xiquets i xiquetes havien de fer cagar el tió de forma autònoma, també s’han permès excepcions perquè els adults poguessin acompanyar els més petits. És el cas de la família del Guiu, qui amb dos mesos d’edat, ha estat al costat del seu germà i els seus pares per viure la tradició des de primera fila. “Per a nosaltres és important que visqui les mateixes coses que el seu germà i que participi de les activitats del poble”, ha indicat el seu pare, en Jonatan Gázquez.
Va ser l’esbart sardanista d’Alcover qui va engegar anys enrere aquesta tradició que amb els anys s’ha consolidat com un dels actes destacats a la localitat. Des de la Junta del Tió d’Alcover confien tenir el relleu generacional assegurat. Entre altres, cada any compten amb adolescents voluntaris que ajuden en les tasques d’organització.