Milers de visitants omplen Monblanc a la Setmana Medieval

Tret de sortida al Mercat Medieval que serà un dels grans protagonistes de la Setmana Medieval del municipi. A primera hora del matí les persones que anaven vestides ja ambientades en l’època i d’altres que simplement feien les seves tasques de dissabte al matí.

A poc a poc anaven succeint els diferents actes que hi havia programats durant tota la jornada, i un dels dies que més visitants rebrà el municipi envers aquesta festivitat. De fet, les riuades de gent es feien especialment intenses durant les hores del migdia.

Molts interessats preguntaven a les parades, i s’interessaven pels preus i els productes. Era gairebé impossible trobar una taula per dinar al migdia, i les cues eren llargues.

Enmig de tot això, es podien albirar artesans treballant en ple centre de la vila. La mostra d’oficis era un atractiu més per observar com treballaven ferrers, cistellers o forners entre altres.

Avui dia, molts d’ells «perduts» així com comentava un dels artesans, qui afegia que «és interessant i important que perdurin aquestes feines per a la societat».

Els infants s’ho passaven d’allò més bé amb el campament militar.

Podien fer arcs, escuts o fins i tot tirar amb arc gràcies als tallers i les activitats que es proposaven en aquest punt. Les famílies es mostraven molt satisfetes, i consideraven que poder anar a Montblanc, o tenir aquestes activitats a la vila, és «molt positiu pels infants», i és una «fórmula de gaudir amb la canalla més enllà de les pantalles».

Entre la multitud vestida d’època medieval, i parlant entre ells, es podien trobar diferents visitats que venien d’arreu de Catalunya, però també d’altres països. Un grup venia pet primer cop des de Cardedeu.

Asseguraven que havien vingut a passar el dia i els estava «agradant molt l’ambient». En aquest sentit, també es referia una família de Vilafranca del Penedès. Comentaven que havien descobert la Setmana Medieval gràcies al programa ‘Titó’ del 3Cat.

Allí havien vist que hi havia una fira i s’havien animat a venir a Montblanc a passar tot el dia. Asseguraven que els estava agradant molt, i que segurament tornarien algun altre any.

També es trobaven persones que per a elles, assistir a la Setmana Medieval de Montblanc s’havia convertit en una cita anual en el seu calendari. És el cas d’una família de Lleida que deia que cada any puja a la Vila per gaudir d’aquests dies.

Explicaven que també els agrada molt l’ambient. Però que a més «Montblanc és molt bonic, i es menja molt bé».

Per la seva banda, els montblanquins i les montblanquines es mostraven molt satisfets de la gran afluència de visitants. Comentaven que creuen que és positiu que es conegui la festa, i que la gent tingui interès per veure-la.

Una parella de Montblanc, però que viu a l’Hospitalet, deien que cada any assisteixen a diferents esdeveniments. «Dona molt ambient al poble, potser ara massa i tot», asseguraven entre riures. La Llegenda per ells és un dels actes que més els agrada.

I explicaven que quan passa la comitiva és molt bonic, però troben a faltar que hi hagi més poble perquè «hi ha molts nobles, però es veu poc poble, i a l’edat mitjana això era al revés».

Portugal present a la festa

Així com l’any passat els visitants eren ciutadans de Bessel, Holanda, enguany les persones que han vingut a veure la Setmana Medieval de Montblanc representants portuguesos, concretament de Monçao, que l’estiu passat també van signar a Bessel, conjuntament amb altres ciutats europees, el compromís de la Futura Ruta Cultural Europea de les festes que tenen Sant Jordi i el Drac com a protagonistes.

La seva important festa és ‘Corpo de Deus - Coca de Monçao’, un esdeveniment que valora l’etnografia popular i afirma la identitat col·lectiva del poble i el territori. La noblesa els feia la rebuda a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Montblanc.

Rebien el primer record de l’Ajuntament de Montblanc, així com els hi feia saber l’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó. El mateix batlle assegurava que era un «privilegi» tenir-los al municipi, i perpetuar una relació que ja havia començat a Bessel.

En aquest aspecte animava a empènyer per fer realitat aquesta ruta, ja que considera que seria «molt bonica», i «és una cosa molt gran». Considerava que unint esforços tot funcionarà millor, i remarcava la importància d’anar a la una amb l’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi.

La comitiva portuguesa agraïa molt la rebuda i comentaven que se’ls havia tractat «com una família». També remarcaven la importància d’unir els esforços dels municipis per tirar endavant la ruta, i continuar treballant. A més de tot això afegien que es notava que «es viu molt la festa» i això marca la diferència, «la porteu a l’ànima».

Finalment, el president de l’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, Maties Martí, assegurava que és un orgull poder començar aquesta relació.

I explicava que la ruta europea encara no té nom, comentant que hi ha llocs on el Drac és qui té la força, mentre que a Montblanc la força la té la rosa. Per concloure, prometia que anirien a Monçao a conèixer la seva festa.

A la nit va arribar un dels punts culminants, quan Sant Jordi i la Princesa van tornar a matar el drac, i van retornar la pau a Montblanc després de moments complicats per la vila.

Tothom present al Foradot va seguir en directe un espectacle que va provocar els aplaudiments de tots els assistents durant una estona llarga. Just en sortir els comentaris eren tots positius, i tothom assegurava que els havia agradat molt la representació.

La Llegenda recorda que en l’època medieval Montblanc gaudia de bonança econòmica i era un poble feliç. A més era un municipi destacat, ja que era vila reial, i de tant en tant, rebia visites del rei. En concret fou Corts Reials quatre anys: 1397, 1333, 1370 i 1414.

L’arribada d’un drac va transformar aquesta alegria en preocupació i angoixa. Era una bèstia que tenia molta gana, i per molt que els vilatans li donessin menjar mai n’hi havia prou. Això va provocar que les existències dels animals i de molts altres aliments acabessin.

Un cavaller s’oferia a donar el seu bestiar, però a canvi de la mà de la Princesa, que s’hi negava. Davant aquest problema, el rei va decidir que cada dia s’oferiria un animal al drac.