Mantenir el relleu generacional per no perdre les tradicions als camps de gra

Cabra del Camp va viure ahir una nova edició de la Festa del Segar, una tradició que sobreviu gràcies a l’empenta i les ganes de continuar dels membres de la Comissió del Segar i el Batre. L’any passat va ser un any dolent, perquè gairebé no hi va haver pluges. Enguany no ha estat gaire més diferent, tot i que en les darreres setmanes hagin caigut algunes gotes.

De fet, l’activitat s’hauria d’haver celebrat el diumenge passat –donat que sempre la fan el primer cap de setmana del mes de juliol–, però es va anul·lar perquè el blat estava mullat del xàfec de la nit anterior. «Amb la humitat de la nit no tallen bé les dalles, amb tot més sec va més bé», va comentar Magí Anglès, un dels més veterans del grup.

Amb 78 anys, Anglès ensenyava –juntament amb el seu germà Josep– als aprenents més joves, que són els que hauran de continuar amb la tradició en un futur proper. «El meu germà i jo no ho farem gaires més anys. Ell ja en té més de 80 i jo gairebé hi arribo», va assenyalar mentre feia anar la seva dalla.

Amb tot, també va apuntar que els camps de blat de Cabra del Camp estan pràcticament secs i això implica que la recollida de gra sigui escassa. Tot i això, a les nou del matí un grup de quinze participants s’havien aplegat a la parada del Molí de la Vila per començar a treballar.

Demostració tradicional

El principal objectiu de la Festa del Segar és fer una demostració en viu per veure en directe la realització d’aquesta tècnica antiga, que amb el temps va ser substituïda per maquinària i va acabar desapareixent. Semblar que a Cabra hi ha un relleu assegurat, perquè, tal com afirmava en Magí: «Si els joves no s’hi posen, això es perdrà».

Així doncs, els germans Anglès havien començat a dallar les primeres rengleres perquè els aprenents poguessin veure com ho feien. Els més joves del grup tenien entre uns 30 i uns 40 anys i escoltaven atentament els consells i indicacions dels mestres per fer anar la dalla, un estri esmolat i de grans dimensions. Mentrestant, uns altres agafaven les garbes –el sembrat arreplegat– i les lligaven amb les cordes per anar fent les piles amb les manades de sembrat recollit.

Molts dels presents coincidien en el fet que costava molt segar en aquell camp. «Enguany ha plogut una mica més, però no és gaire millor que l’any passat. Això depèn també del lloc i que s’hi hagi tirat adob», comentava Magí Anglès.

El camp s’havia omplert d’herba i, segons ell, a la terra no se la pot enganyar. «Si no hi poses menjar, no produeix. És com tot, com la vinya o les oliveres». L’any passat no va ploure gens ni mica i gairebé no van poder recollir res. Enguany no hi havia «tanta desgràcia», però faltava una mica més d’aigua. «Ha plogut al maig i al juny, però era massa tard perquè ha de ploure quan és l’hivern –va dir Anglès–. Si a l’hivern ja no hi ha aigua, el sembrat puja trist i és molt difícil que es recuperi».

El canvi en la climatologia ha afectat greument les activitats al camp, on «no hi fa el temps que ha de fer en cada època», segons Anglès. En qualsevol cas, a Cabra del Camp continuen mantenint el llegat i la tradició que els més savis del poble recorden.